Les échaugettes o garites, eren com la
cirereta d’un patis o com el mascaró de proa d’un gran vaixell.
La seva funció als baluards defensius anava
més enllà de la mera decoració, tot i que molts cops, era l’únic lloc on
l’enginyer es permetia el luxe de fer una mica de filigrana decorativa.
Aquestes es situaven als angles superiors dels
baluards amb la funció de proporcionar aixopluc i resguard als sentinelles, a més de ser un punt de
guaita privilegiat.
Dins l’estructura general dels baluards,
clarament horitzontal l’échaugette al ser un element vertical, era la primera que desapareixia com a mesura
de defensa. Aquesta es volava amb explosius, per a evitar ser un punt de
referència per a l’artilleria enemiga.
Al llibre de Victus d’Albert Sánchez-Piñol,
podem trobar uns paràgraf dedicats aquestes estructures on retrata molt bé el moment de la voladura
com a símbol de l’inici d’un setge o batalla: “..., quan l’oficial de torn
crida els qui hi ha a prop que s’enretirin, que l’échauguette està a punt de
saltar enlaire, sempre i dic sempre, que passa el mateix: la gent es para en
sec. Mira l’éuchauguette amb ulls vidriosos. El silenci és tan absolut que es
por sentir la metxa consumint-se. I de com, bum! Un trànsit instantani de
l’estat de pau a l’estat de guerra. Aquest és respecte a un setge
el que el Gènesi és respecte a la Bíblia.”
A Tortosa tot i que es difícil de trobar una
garita gairebé intacta, si que podem trobar la base de les mateixes i la seva
estructura, a diferents baluards de la ciutat.
Baluards moderns, construïts a l’estil francès
de l’enginyer militar Sébastien Vauban, datats al segle XVIII, tanmateix posteriors al gran setge del
1707 sofert per la ciutat a la guerra de Successió, però que desenvoluparan un
gran paper a la guerra del francès o de la Independència, sobretot al 1810, any
en que la ciutat va ser assetjada pel
general Louis Gabriel Suchet.
Fotografia d’una de les restes d’èchaugette,
al baluard de Tenasses.
Actualment el Fortí de Tenesses és propietat de l’Ajuntament de Tortosa. Aquest va ser l’únic sector fortificat
que va estar en mans privades, després que onze empresaris tortosins al 1971, l’adquiriren
en una subhasta a l’exèrcit espanyol.
Ara sols queda possiblement el més complicat,
habilitar-lo i incorporar-lo al circuït emmurallat de la ciutat. Posant-lo en
valor i fomentant l’estima envers el patrimoni defensiu de la ciutat.
