LES LÀPIDES FUNERÀRIES HEBREES DEL RASTRE

Transcrivim l'article de caire divulgatiu que va ser publicat el 18 de març de 2016, al Setmanari l'Ebre. Envers les dues làpides funeràries amb epigrafia hebrea, encastades a la torre poligonal del Rastre.

Les muralles que encara resten dempeus a Tortosa, a més de parlar-nos de la història de la ciutat en el seu concepte més ampli, ens il·lustren sobre aspectes concrets del nostre passat. Distribuïts en els panys dels murs i en les torres hi ha un seguit d’elements , uns més visibles que els altres,  el testimoniatge dels quals  ens vinculen amb episodis de les nostres cròniques locals.
El 1368, en plena construcció de bona part del recinte amuradat per protegir la ciutat en un moment d’inestabilitat, es va procedir a “reaprofitar” tot tipus de material de pedra a l’abast. I es va fer també -i especialment-  amb el cementiri jueu que pràcticament va quedar arrasar. Les làpides funeràries hebrees, algunes datades del s. IX, segons els seus coetanis, foren utilitzades de farciment de les muralles. D’aquell nombre quantiós però imprecís de làpides hebrees reutilitzades  només se n’han conservat i que tinguem coneixement dues, totes dues ubicades a la torre poligonal del sector amuradat del barri del Rastre.
Precisament, ha estat la qüestió de la làpida hebrea el tema d’una moció presentada per ERC i aprovada al ple de l’Ajuntament al 7 de març de 2016 a fi que sigui extreta del mur on avui hi és per ser resguardada. Des d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa  volem expressar la nostra satisfacció a l’acció plantejada, a la que caldrà però tenir en compte dues coses. Primer,  que es tracta de dues làpides i no d’una  i que , per tant,  la salvaguarda ha de ser conjunta i, segon,  que un cop extretes caldrà col·locar al seu lloc una mena de rèplica prou visible que documenti el context i reutilització que anotàvem al principi de l’article.
La primera làpida, ja publicitada per Enric Bayerri el 1939 i estudiada en primera instància pel professor Cantera el 1955 ha estat publicada per l’epigrafista Jordi Casanovas al 2000 en un treball en el que transcriu i tradueix les 9 línies conservades de text en memòria del difunt  Samuel i el situa en una cronologia que podria correspondre al segle XIV.
La segona làpida, no coneguda ni citada fins ara, de la que ens va referir la seva existència David Matheu, ha estat recentment també estudiada pel mateix Jordi Casanovas qui aviat ho publicarà a la revista especialitzada Talmid  i en la que, malgrat el desgast de la pedra i la dificultat d’accedir-hi per corroborar el text que es troba mig esborrat, ha conclòs que la data de la làpida, també funerària, és de l’any 1195.

Del total de les 171 làpides hebrees avui conservades a Catalunya (la majoria a Barcelona i Girona) 3 són de Tortosa (la trilingüe i les dues del Rastre) . És lloable, però alhora pertinent i correcte que Tortosa, ciutat integrada a la Red de Juderias vetlli, cuidi, divulgui i posi en valor aquets actius epigràfics, així com el seu Call, per la dignitat dels seus tresors hebreus. 


LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA · LES LÀPIDES HEBREES DE LA TORRE DEL RASTRE.

Benvolgudes,

Tenim el plaer de fer aquest escrit per a comunicar-los les accions que ha portat a terme l’entitat Amics dels Castells i Nucli antic de Tortosa, arran del passat ple municipal on tots els grups polítics van votar a favor de recuperar i conservar una làpida hebrea, que actualment es troba encastada en la torre poligonal del Rastre.

A traves d’Amics hem donat a conèixer l’existència d’una segona làpida hebrea també encastada a la torre i molt propera a la ja coneguda i estudiada per primer cop per Bayerri al 1939, dedicada al difunt Rabí Samuel on versa: Aquesta és la sepultura d’honorable ancià Rabí Samuel, esperit de Jahvé el guardi, fill d’un savi i benvolgut Rabí Salomó, sigui la seva ànima lligada, en el feix dels supervivents.

Aquesta segona làpida procedent del fossar jueu, com la primera, ens havia quedat oculta als ulls, sovint tapada per heures i per la dificultat d’aproximar-se a l’emplaçament tant per l’altura, com per la ubicació, ja que en el passat allà es situava el fossar de les monges “rapitenques” del convent de Sant Joan.

Segona làpida funerària també encastada a la torre del Rastre
Volem agrir la confiança depositada en l’entitat per David Matheu Haskell-Bell al fer-nos notòria la presència d’aquesta peça, com també l’assessorament i suport d’Albert Curto i l’aportació de dades d’Hilari Muñoz.

Què hem fet des d’Amics?
  • En primer lloc, vam demanar autorització per fer la demanda corresponent a la persona que ens havia descobert la segona làpida. Vam assessorar-nos i buscar suport i informació.
  • Vam escriure un document on posàvem de manifest la presència de l’altra làpida i el vam transmetre tant al grup polític proposant ERC-Tortosa, com a l’equip de govern de l’Ajuntament de Tortosa. En aquest punt hem d’agrair la ràpida resposta i positiva envers la qüestió que ens va facilitar Meritxell Roigé i posteriorment la de Josep Monclús.
  • Publicació d’un article divulgatiu al Setmanari l’Ebre, en data 18 de març de 2016. Amb la col·laboració de  l'historiador Jordi Casanovas, especialista en epigrafia hebrea.


Què sol·licita Amics?
  • En primer lloc vol felicitar la proposta feta i l’aprovació per tota la corporació municipal.
  • Que l’actuació esmentada en la moció proposada s’ampliï a les dues làpides de la torre del Rastre.
  • A més de l’extracció per a la seva conservació i catalogació, passen a formar part de la Col·lecció del Museu de Tortosa.
  • Un cop realitzada l’extracció que es realitzen rèpliques exactes de les dues làpides i siguin col·locades als llocs d’origen. Unes rèpliques que documentin el context de la reutilització del material jueu en la construcció de les muralles envers el 1368.
No fer-ho seria facilitar la desmemoria de la història. Al recinte amuradat de Tortosa es poden observar aquests tipus d’actuacions, la no restitució crea una cicatriu al pany i ho podem comprovar a l’accés del Fortí d’Orleans, pel contrari de bones, rigoroses i curoses actuacions també hi trobem i un molt bon exemple és la làpida de la barca o de Porcia Euphrosyne, a les murades orientals de la Suda.
  • També preguem estar informats al respecte de les actuacions i les decisions preses sobre aquesta actuació.
  • Per últim demanem que aprofitem aquest esdeveniment que situa a Tortosa entre les ciutats amb més làpides epigràfiques hebrees de Catalunya, darrere de Girona i Barcelona, com una ocasió única per a posar en valor, divulgar i conservar aquest passat hebreu, i el seus actius entre ells el valuós Call, que encara conservem.

Amics dels Castells per la seva banda ofereix tot el seu suport aquesta actuació, ja que pensem que la col·laboració entre totes les parts, sempre serà beneficiós per al nostre patrimoni.


Per una ciutat digna i culta.
#20AnysdAmics


Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa.