LES LÀPIDES FUNERÀRIES HEBREES DEL RASTRE

Transcrivim l'article de caire divulgatiu que va ser publicat el 18 de març de 2016, al Setmanari l'Ebre. Envers les dues làpides funeràries amb epigrafia hebrea, encastades a la torre poligonal del Rastre.

Les muralles que encara resten dempeus a Tortosa, a més de parlar-nos de la història de la ciutat en el seu concepte més ampli, ens il·lustren sobre aspectes concrets del nostre passat. Distribuïts en els panys dels murs i en les torres hi ha un seguit d’elements , uns més visibles que els altres,  el testimoniatge dels quals  ens vinculen amb episodis de les nostres cròniques locals.
El 1368, en plena construcció de bona part del recinte amuradat per protegir la ciutat en un moment d’inestabilitat, es va procedir a “reaprofitar” tot tipus de material de pedra a l’abast. I es va fer també -i especialment-  amb el cementiri jueu que pràcticament va quedar arrasar. Les làpides funeràries hebrees, algunes datades del s. IX, segons els seus coetanis, foren utilitzades de farciment de les muralles. D’aquell nombre quantiós però imprecís de làpides hebrees reutilitzades  només se n’han conservat i que tinguem coneixement dues, totes dues ubicades a la torre poligonal del sector amuradat del barri del Rastre.
Precisament, ha estat la qüestió de la làpida hebrea el tema d’una moció presentada per ERC i aprovada al ple de l’Ajuntament al 7 de març de 2016 a fi que sigui extreta del mur on avui hi és per ser resguardada. Des d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa  volem expressar la nostra satisfacció a l’acció plantejada, a la que caldrà però tenir en compte dues coses. Primer,  que es tracta de dues làpides i no d’una  i que , per tant,  la salvaguarda ha de ser conjunta i, segon,  que un cop extretes caldrà col·locar al seu lloc una mena de rèplica prou visible que documenti el context i reutilització que anotàvem al principi de l’article.
La primera làpida, ja publicitada per Enric Bayerri el 1939 i estudiada en primera instància pel professor Cantera el 1955 ha estat publicada per l’epigrafista Jordi Casanovas al 2000 en un treball en el que transcriu i tradueix les 9 línies conservades de text en memòria del difunt  Samuel i el situa en una cronologia que podria correspondre al segle XIV.
La segona làpida, no coneguda ni citada fins ara, de la que ens va referir la seva existència David Matheu, ha estat recentment també estudiada pel mateix Jordi Casanovas qui aviat ho publicarà a la revista especialitzada Talmid  i en la que, malgrat el desgast de la pedra i la dificultat d’accedir-hi per corroborar el text que es troba mig esborrat, ha conclòs que la data de la làpida, també funerària, és de l’any 1195.

Del total de les 171 làpides hebrees avui conservades a Catalunya (la majoria a Barcelona i Girona) 3 són de Tortosa (la trilingüe i les dues del Rastre) . És lloable, però alhora pertinent i correcte que Tortosa, ciutat integrada a la Red de Juderias vetlli, cuidi, divulgui i posi en valor aquets actius epigràfics, així com el seu Call, per la dignitat dels seus tresors hebreus. 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...