LA PORTADA DE LA REVISTA AMICS, 2017

Aquest any per a la portada de la nostra revista anual hem triat un element patrimonial prou desconegut a la ciutat de Tortosa, les pintures de l’altar major de la Catedral de Tortosa.

En concret una, la que fa referència a la cultura jueva, sent una de les poques representacions artístiques dels jueus que tenim a la ciutat, i a més d’un alt valor artístic, que sovint a l’estar girada i cap a la part fosca del presbiteri de la Seu tortosina ens passa totalment desapercebuda. (Figura 2)
  
Pintura, fragment del Retaule Major.

El retaule major de la Catedral.


El mateix va ser contractat pel Capítol al 1351. Un moble de gran qualitat artística i gairebé únic en els desenvolupament de pintura i escultura en el seu programa iconogràfic. Sent l’escultura atribuïda a Pere Moragues, escultor català molt italianitzat i que també va ser mestre major de la Seu.

La Pintura que es mostra a les portes batents, atribuïdes per alguns autors a Francesco d’Oberto, tot i que sembla que van ser realitzades per catalans i a Catalunya, al ser trobades en l’última restauració rebuts escrits en català a les voltes del cos central.

Tot i així, ens trobem davant d’unes pintures amb trets italianitzants, amb temàtica de la Passió de Jesús. Les pintures han estat relacionades per Hilari Muñoz amb produccions del centre d’Itàlia i la cort pontifícia d’Avinyó. Es tracta d’un tabernacle on les portes tancades deixaven veure en el centre a la Mare de Déu i sols s’abatien en determinades festivitats litúrgiques, actualment sempre es mostren abatudes.

Al desplegament (Figura 1) del tríptic es poden observar trenta relleus escultòrics al·lusius a la Verge i Jesús . Al centre mateix apareix la figura de la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços. Coneguda com la Mare de Déu de l’Estrella, sent la titular de la catedral.

Altar Major de la Catedral de Tortosa.

Per a la portada (Figura 3), hem triat l’escena del pagament de la traïció de Jesucrist, on s’aprecia com els jueus fan aquest pagament. Posteriorment podrem veure com aquest programa s’ajusta a les tendències de representació de la comunitat jueva dins de la producció artística. Una comunitat que comença a ser representada de forma pejorativa i amb característiques negatives.

Si podem afirmar que la presència dels Jueus a Catalunya es remunta al S I dC, sent una presència sòlida i estable durant 1500 anys, però a la vegada una relació plena d’estira i arronses amb la pràctica religiosa general dels país: el catolicisme.

Portada de la revista Amics, 2017.

Cap al S XIII, es comencen aplicar les primeres disposicions on els jueus han de portar elements distintius fora dels calls, per tant caldrà també introduir-ho a la representació pictòrica, fins al moment i en moltes ocasions als jueus se’ls representava amb una diferenciació racial. És així com seguint la conferència “Els Jueus Catalans” feta per Manuel Forcano, hi podem identificar molts dels trets exposats per ell, a la pintura que il·lustra la nostra portada.

Els jueus apareixen vestits amb la capa rotunda (obligada a la ciutat de Barcelona), una capa que cobria tot el cos i duia caputxa. La comunitat jueva comença a aparèixer en escenes que situen el poble de David, en una situació crítica, com és el cas que ens ocupa: el pagament de la traïció de Jesús.

Si durant l’edat medieval hi ha una certa correspondència entre la fisonomia dels rostres cristians i jueus, a partir del S. XIV, com és el cas de la nostra pintura, a més de les robes que els estigmatitzaven, els jueus dins del món plàstic apareixen amb trets que se’ls han assignat com a tòpics: nassos grans i aguilencs, mentó prominent i llargues i poblades barbes. Solen aparèixer en expressió agra, que sovint arriba a ser esperpèntica, fins arribar a la caricatura posteriorment. Una identificació amb el grotesc, que vol plasmar la degradació física de la seva comunicat religiosa.

Aviat tindrem llesta la revista Amics 2017, una revista que pretén en el seu dossier central recuperar el Call de Tortosa d’una forma integral: l’emocional, l’intel·lectual i la material. Trobant punt de connexió en l’actualitat, més enllà del món turístic. Potenciant la recerca i l’estudi, de les aljames catalanes i posant de manifest tota la importància que van tenir.

Figura 1: Altar Major de la Catedral de Tortosa. Foto Wiquipedia.
Figura 2: Pintura, fragment del Retaule Major. Foto Núria Matheu Gas.
Figura 3: Portada de la revista Amics, 2017.

Bibliografia:
VVAA, “Tortosa. El Patrimoni.”  Onada Edicions. Benicarló, 2003
Hilari Muñoz, “ Tortosa, La petjada de la història”. Viena Edicions. Barcelona, 2014.
Conferència  Manuel Forcano, “Els jueus catalans”. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona, 2017.

Article Martí Casas, “Resseguint els testimonis jueus del Museu Nacional amb Manuel Forcano. Blog Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2017.

GÒTIC AL PORTAL DE TARRAGONA, CATALOGAT I SALVAGUARDAT

Fem aquest petit escrit per informar d’una de les actuacions que ha portat a terme l’entitat d’Amics dels Castells i Nucli antic de Tortosa, al respecte d’una sèrie de peces que vèiem que podien estar en una situació de precarietat i perill de pèrdua.


Per aquest motiu vam informar al Museu de Tortosa i les Regidories corresponents, d’aquesta possible pèrdua de material patrimonial. Ara mateix les peces han estat catalogades pel departament de conservació del Museu de Tortosa i retirades de la via pública. Sent emmagatzemades i custodiades per l’Ajuntament de Tortosa.

Es tractava de tota una sèrie de peces arquitectòniques dispersades al voltant de l’antic Portal de Tarragona, actual baluard de la Victòria. Baluard integrat en el sistema defensiu modern del Sitjar de Tortosa.

Introducció:


Com sabeu en aquest lloc es va situar en època medieval l’antic convent dels carmelites descalços, conegut com el Convent del Miracle. Al dibuix de Wyngaerde ja queda definit, la torre i el nom.

El portal que actualment resta va ser reconstruït l’any 1445, any de terratrèmols i posteriorment 1462-72 degut a la guerra civil catalana. Després integrat dins la fortificació moderna, la qual va començar-se a construir-se al voltant del 1642 a causa de la guerra dels Segadors.

La torre del Miracle, li deu el nom a contenir en el seu portal una Mare de Déu molt venerada llavors: “Verge del Miracle”, i raó per la qual el convent carmelita s’hi va fundar al 1590. El convent tot i ser destruït durant la guerra dels Segadors, perdurarà en actiu fins al 1708 any en que es perd el Setge de la ciutat a la guerra de Successió. La proximitat en la muralla el destruirà per complet i l’ordre decideix el seu trasllat al centre de la ciutat, situant el convent al carrer de Sant Anna, actual Escola de Remolins.

Les peces:

Es tracta d’un total de quatre peces a l’exterior del Portal i altra a l’interior vuit de la torre poligonal.



Són peces treballades per picapedrers de l’època i amb estil gòtic. Unes fan referència a motllures o cornises, altres fan referència a elements constructius d’una columna i a l’inic d’una volta (capitell).

Aquestes són algunes de les imatges que descriuen les anteriors peces esmentades. Tenim la certesa que es tracta de material procedent de l’antic convent del Miracle, situat en aquesta zona i ho corrobora la reutilització de material que es va fer servir per bastir el fort en època barroca SXVIII, un exemple és la clau de volta de la Mare de Déu seient i nen Jesús a la falda, encastada en el flanc sud del baluard de la Victòria o del Carme. 



RUTA FORTIFICACIONS MODERNES DE TORTOSA

L'any passat l'entitat d'Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, vam celebrar el nostre vintè aniversari. Una festa per gaudir el patrimoni a través de les recreacions històriques, potenciant el seu coneixement d'una manera transversal. Una activitat que va tenir la col·laboració dels Miquelets de Catalunya i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa. 
Una proposta proactiva, en defensa del patrimoni tortosí. Una activitat que pretén donar a conèixer i potenciar l'estima del mateix. La mateixa va aplegar al voltant de 200 persones durant tota la jornada a les Avançades de Sant Joan. 
Enguany l'acció es repetirà, a més de la participació dels Miquelets de Catalunya, podrem comptar amb altres recreadors d'arreu dels Països Catalans. Aspecte que ens fa sentir satisfets, ja que pensem que mitjançant aquestes activitats la posada en valor del nostre perímetre fortificat és més efectiva. Cada u de nosaltres es converteix en altaveu del nostre sistema defensiu i el projectem de forma coherent. 
L'entitat vol col·laborar en l'ajut de facilitar l'estima envers aquest patrimoni, tant important que tenim a la Ciutat. Ho farem a través d'un guiatge on poder conèixer i redescobrir els nostres baluards, fortins, valls, muralles, torres, cortadures, espitlleres, polvorins... Una articulació defensiva perfecta, que es prolonga durant el temps en que Tortosa va ser plaça forta. 

El guiatge serà dissabte a la tarda, el dia 27 de maig/17. Dins del marc de les segones jornades de recreació històrica dels Miquelets.
El guiatge i explicacions correrà a càrrec de Dídac Gordillo i Bel, arquitecte, docent i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’hora de trobada serà a les 17h a l'esplanada del Fortí d'Orleans. La durada pot estar al voltant de les tres hores.
L'itinerari, per les fortificacions modernes de Tortosa.

17h. Sortida del Fortí de l'Orleans, baixada a la Simpàtica i pujada al Sitjar per l'entra del Baluard de les Creus.
2. Sitjar recorregut a través de l'aparcament de l'hospital (Baluard del Carme), fins al Baluard de la Victòria. Sortida per el pont per anar camí del barranc del Rastre.
3. Reducte del Bonet.
4. Baixada per les escales, aqüeducte, segona muralla del Rastre i pujada a la Suda. Portal de la Bassa i patí d’Armes.
5. Visita del Polvorí i Cavaller de la Suda. Parador Nacional.
6. Entrada a les Avançades de sant Joan, muralla medieval i fossat, i muntar a la primera Avançada.
7. Entrar fins la segona Avançada, fins al cos de Guàrdia, accedint a la part alta d'aquest baluard, on poder gaudir de les vistes de tot el complex.

8. 19:30h Recreació de Batalla. El Setge de Tortosa.

Volem agrair la col·laboració del Parador Nacional de Tortosa (facilitar visita a espais privats), Ajuntament de Tortosa (condicionament i neteja d'espais) , Policia Local de Tortosa (pacificació del trànsit) i l'entusiasme i la força dels Miquelets de Catalunya per fer de la memòria i el patrimoni un element VIU. 

ELS MOLINS DE LA SÈQUIA DE LES FONTS. XXII DIADA AMICS DELS CASTELLS.

Recollim aquesta informació publicada a la xarxa, per documentar els espais que visitarem en la propera XXII Diada d’Amics dels castells i nucli antic de Tortosa.

Sèquia de les Fonts. Foto Amics dels Castells

Xerta té tota l'abundància de l'aigua de l'Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims però, encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns foren els primers que canalitzaren l'aigua de les Fonts dels Ullals. Varen construir una sèquia per conduir les aigües des d'aquest lloc fins al poble, i al voltant d'aquesta, a partir del segle XV, van anar sorgint diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, com és el cas dels tres molins escalonats (el molí de Dalt datat de l'any 1600, el del Mig i, el de Baix del segle XV) que van ser propietat de la destacada família Oliver de Boteller fins a principis del segle XIX. A partir de l'any 1918 es va instal·lar fins i tot, una central hidroelèctrica que amb part de l'aigua de la sèquia generava energia elèctrica per als municipis de Xerta i Aldover.

Detall de les pintures murals conservades a l'interior de la Hidroelèctrica.
Foto Amics dels Castells.

Al llarg de la sèquia que condueix l'aigua dels ullals de les Fonts de Paüls a la vila van anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, els més importants foren els que formaven part de l'anomenada fàbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'últim tram de la sèquia de les Fonts.

Molí de Dalt. Font foto M@RC.

El molí de Dalt, construït el 1600, important pel seu entorn, que es troba annex a la bassa de Dalt, construcció d'època medieval. Edifici de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria. Té planta baixa i dos pisos; l'entrada es fa per una porta de llinda amb brancals de pedra. La llinda és una biga de fusta on hi ha gravada la data de 1600. Davant de la casa hi ha una estructura metàl·lica a mode de porxo que serveix per sostenir la parra. A sota hi ha un mosaic de rajoles policromades amb la imatge de Sant Antoni. Al segon pis destaca el gran nombre d'obertures rectangulars, disposades de forma regular. A l'interior es conserven restes d'una volta de mig punt força tosca. Prop del molí hi ha una bassa d'aigua datada en època medieval. Aquesta sèquia ha estat reparada als anys vuitanta del s. XX 

El molí del Mig, construït a principis de segle XVIII. Actualment es troba en ruïnes. Actualment es conserva en molt mal estat; s'han tombat les parets laterals, deixant en perillós estat la coberta. L'edifici és de maçoneria ordinària de planta mixtilínia, perpendicular amb el mur posterior de forma semicircular; consta d'una sala alta. Sota seu hi ha un soterrani cobert amb una volta rebaixada. L'accés es fa per una porta de llinda amb una finestra a sobre, coberta a una sola vessant inclinada cap a la façana. A uns 100m. seguint la sèquia hi ha el molí de baix.

Molí de Baix. Foto inicis de segle XX.

El molí de Baix, l'edifici principal data del segle XV i és d'estil gòtic, el qual conserva nombrosos elements arquitectònics de l'època com és el cas de l'arc apuntat. També és força important un edifici annex a finals del segle XIX. Conjunt format per tres edificis en forma d' "L". El central és el més gran de tots, destaca un arc amb dovelles de pedra, lleugerament apuntat. Amb el temps ha patit diverses modificacions, sobre l'arc hi havia un escut, avui no visible. L'interior està format per una volta gòtica apuntada i destaca un escut de Catalunya gravat a la paret. A la dreta trobem un segon edifici també amb una portalada gòtica i una altra entrada d'arc de mig punt, totes dues de pedra. La paret és de maçoneria. A la zona superior hi ha una petita cornisa de maó. La coberta està feta amb teula àrab. El tercer edifici és ja molt posterior, sobre la porta hi figura la data de 1888. És un habitatge d'estil eclèctic de planta baixa, pis i golfes. Destaca una cornisa amb elements decoratius. Els balcons són poc profunds i la barana, feta d'obra. 

Aquets edificis són BCIL, Bé Cultural d'Interès Local

LA REVISTA AMICS A LA XIII EDICIÓ DELS PREMIS RECERCAT

La a la XIII edició dels Premis Recercat INSTITUT RAMON MUNTANER a Reus Ciutat de la Cultura Catalana.


Tortosa és una ciutat amb més de 2000 anys de presència humana en aquest indret ebrenc, aglutinant un patrimoni excepcional. Un patrimoni que ens obliga a estar a l’aguiat i mantenir un gran esforç i interès en la seva defensa i recuperació.

La revista és una eina de divulgació i de promoció del Patrimoni de la ciutat i de les Terres de l’Ebre. Una capçalera anual, iniciada al 1998, que ha estat redimensionada com una eina clau de l’entitat per promoure, reivindicar i divulgar el nostre patrimoni, sols així podrem despertar l’afecte i l’estima envers el mateix. Amb el número 16, publicat al 2016, la revista Amics no sols ha canviat la seva edició i maquetació, sinó que l’entitat vol situar-la com una publicació de referència al territori i al País: sobre patrimoni, art, cultura i història.

Amb aquesta publicació l’entitat pretén conscienciar a la ciutadania de la importància de conservar i gestionar aquest patrimoni com un element viu, mitjançant el qual la societat pugui dialogar amb el seu passat, gaudir-lo i al temps aprendre. Un patrimoni a disposició de la gent.

Una capçalera que hi té entitats col·laboradores en la redacció d’articles, com poden ser el COAC-Ebre, l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Museu de Tortosa, Amics del Call de Tortosa, Ajuntament de Tortosa, Òmnium Ebre. Però a la vegada i segons la temàtica de la publicació es tracta trencar l’ultralocalisme convidant a participar a entitats més enllà de la nostra ciutat.

La revista d’Amics, actualment ha estat redimensionada i actualitzada, després de quatre anys en silenci. 

Actualment la revista compta amb els diferents apartats:
  • Dossier Central: pretén tractar un aspecte patrimonial en profunditat, però a la vegada amb una visió plural i calidoscòpica que aglutini totes les perspectives possibles en l’enfocament de conservació, divulgació i recuperació del nostre patrimoni.
  • Notes Històriques: un apartat destinat a recuperar personatges, fets, dates, de la nostra ciutat i territori.
  • Patrimoni: destinada a tots aquells aspectes que es desenvolupen a la ciutat per entitats o de forma particular a la defensa del mateix.
  • Recerca: hi tenim la publicació d’articles on es mostra la recerca portada a terme i que recolza Amics dels Castells.
  • Memòria: destinada a donar a conèixer a la ciutadania en general quines són les accions i activitats que porta a terme l’entitat.
El pla de treball de la nostra revista s’emmarca en un període anual on primerament es discuteix que és allò que es vol tractar a la mateixa, per localitzar i identificar elements patrimonials que poden estar en perill de restar a l’oblit o a punt de desaparèixer. Tanmateix hi ha una fase de contacte amb aquelles persones especialitzades en aquest àmbit a treballar. Els col·laboradors tenen llibertat total a l’hora d’enfocar el seu article, de manera que la publicació esdevé un mosaic de coneixements, opinions i reivindicacions variades entorn el patrimoni.

Posteriorment, el material recopilat s’edita i es publica, i es dóna a conèixer en una presentació. Paral·lelament, el propi contingut genera altres activitats, com ponències o xerrades sobre les diferents recerques publicades.




La distribució als socis es realitza en les diferents activitats, i els exemplars restants poden adquirir-se també per part del públic en general, per exemple en llibreries col·laboradores.

Amb l’elaboració d’aquest projecte es pretén tenir un impacte a nivell territorial amb l’objectiu de mostrar aquells elements patrimonials de la ciutat de Tortosa i del territori, que sovint queden desapareguts de les nostres vides quotidianes. A més pretenem omplir un fort buit al nostre territori en el camp de les publicacions de caire cultural, patrimonial i divulgatiu, posant en valor tot el potencial patrimonial tant material com immaterial de les Terres de l’Ebre.

Les persones responsables i de coordinació d’aquest projecte són Gerard Climent Garcia, Jordi Costea, Pili Cugat i Ramon Ruiz.

XXII DIADA: LES INDÚSTRIES HIDRÀULIQUES AL VOLTANT DE XERTA.

LA XXII DIADA D’AMICS DELS CASTELLS, REMUNTA L’EBRE.



Una jornada reivindicativa en favor de la posada en valor, la reutilització i la rehabilitació, de tot el patrimoni hidràulic al voltant de l’Ebre. Un patrimoni que té com a principal nexe d’unió la cultura de l’aigua, la seva utilització i aprofitament eficient.

Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, es complau de convidar-vos a la XXII Diada “Les indústries hidràuliques al voltant de Xerta”. Una diada que continua amb la dinàmica de focalitzar aquell patrimoni en perill, tan sigui dins de Tortosa, com a l’àmbit de les Terres de l’Ebre. Una jornada reivindicativa en favor de la posada en valor, la reutilització i la rehabilitació, de tot el patrimoni hidràulic al voltant de l’Ebre. El president de l’entitat ha volgut destacar que amb aquesta Diada: “es pretén donar a conèixer tots aquets actius patrimonials, que tanta relació ha tingut amb la ciutat de Tortosa. A més de reclamar i recolzar les accions empreses per l’Ajuntament de Xerta per declarar el Molí de l’Assut (1575) com un bé d’interès cultural nacional, preservant-lo per a les generacions futures i posant en valor tota la importància que va tindre el riu i conjunt de l’Assut en l’estructuració del territori.”

Per la seua banda l’alcalde de Xerta ha agraït a l’entitat haver escollit Xerta i el seu patrimoni hidràulic i convertir-los amb els protagonistes de la diada d’enguany de l’associació “Xerta posseeix un important patrimoni hidràulic, els molins de cup medievals de la sèquia de les Fonts, l’antiga central hidroelèctrica o el propi assut i el seu molí” i “amb aquesta diada volem aprofitar per continuar reivindicant la necessitat de recuperar el molí de l’Assut abans que acabi desapareixent ja que segons la pròpia Generalitat és l’únic edifici industrial de l’època del renaixement que es manté dempeus al nostre país”.

La Diada es desenvoluparà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xerta, el Consell Comarcal del Baix Ebre i el llaüt Lo Sirgador. Un esdeveniment obert i gratuït que pretén posar damunt la taula el patrimoni preinsdustrial (Molí de Baix, del Mig i de Dalt) i industrial (Hidroelèctrica)   desenvolupat al voltant de les aigües de Paüls i el riu Ebre com és Molí de l’Assut. Un patrimoni que té com a principal nexe d’unió la cultura de l’aigua, la seva utilització i aprofitament eficient.

La jornada s’iniciarà a les 9:30h el diumenge 14 de maig, sent el punt de trobada la Plaça Major de Xerta, des d’on començarà la ruta dels molins fins arribar al Molí de l’Assut i caseta de l’enclusa al voltant de les 12h. Tanmateix des de l’entitat i entenent el riu com un element estructurador del territori i canal de comunicació i intercanvi, oferim la possibilitat de vindre a la XXII Diada amb el llaüt lo Sirgador, la pujada es realitzarà amb autobús sortint a les 9h del Mercat de Tortosa, unint-se a la resta del grup a Xerta. Aquesta opció s’ofereix per fer arribar el nostre patrimoni al major nombre de gent possible.

Cap a les 13h del migdia l’entitat convidarà a tots els participants en la jornada a un vermut popular a la plaça major de Xerta.  Donant per finalitzada la XXII Diada dels Amics dels Castells

El retorn amb llaüt a Tortosa s’efectuarà tot seguit i s’embarcarà en l’embarcador de Xerta. El viatge amb llaüt i bús s’ofereix a un preu especial de 10€ i cal reservar plaça. Per fer aquest trajecte cal fer la reserva a través dels correus amicsdelscastells@gmail.cominfo@losirgador.com o bé trucant al telèfons 616 905 748 o  652 39 82 88.


Nota de premsa conjunta de: Roger Aviñó Alcalde de Xerta i Ramon Ruiz Fons President d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa.


VALIDACIÓ TÈCNICA DE LES NOSTRES PROPOSTES ALS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS DE TORTOSA


De les tres propostes presentades sols ha estat validada la primera, destinada a recuperar, catalogar i inventariar les làpides hebrees de la torre poligonal de la Muralla del Rastre.

N 34. Torre poligonal de la muralla del Rastre. Extracció i catalogació de les dues làpides hebrees procedents de l’antic fossar jueu. Proposta pressupostada amb 10.000€

Les altres dues opcions presentades també destinades a consolidar i fer accessible la muralla del Rastre han estat rebutjades pel “cost estimat supera import màxim”.

Tot i així les propostes han estat referides i suposadament incloses (alguns dels ítems proposats) dins de la proposta número 572.

N 572. Diverses localitzacions del conjunt emmurallar de Tortosa. Reparació i consolidació de diversos panys de muralla de la ciutat que es troben deteriorats. Proposta valorada amb un pressupost total de 88.000€


Ara sols resta votar aquestes actuacions que ajuden a millorar el nostre patrimoni.  

EL MOLÍ DE L’ASSUT. XXII DIADA AMICS DELS CASTELLS I DEL NUCLI ANTIC DE TORTOSA

“EN LO ANY 1575 ESSENT PROCURADORS DE LA CIUTAT DE TORTOSA LOS MAGNÍFICS SENYORS MOSSÈN MIQUEL SIMEON PINYOL, MOSSÈN VICENT CANADER, DONCELL E MOSSÈN STEVE TORNER, NOTARI, FONC FETA LA PRESENT OBRA”


És així com versa la làpida commemorativa encara existent en el basament del molí de l’Assut de Xerta. La làpida anava acompanyat de l’escut de la ciutat que va ser picat a posteriori, durant el segle XVII, moment en que es va reconèixer la independència de la vila de Xerta al 1628.

Tot i així el molí de l’Assut és una obra d’enginyeria medieval, que forma part del conjunt de l’Assut, el qual va ser construït per captar l’aigua de l’Ebre i derivar-la als dos canal de reg: el de la dreta i el de l’esquerra. Aquesta obra va ser construïda per la ciutat de Tortosa, a la dècada del 1440. Les primeres referències que consten davant la necessitat de la construcció d’un molí fariner daten del 1457, tot i així no es pot constatar l’existència d’un molí fins al 1530, sent aquest substituït per altre que introduïa la tècnica del regolf un vint anys després.

Ja al 1565 se li encomana a Cristòfol Moiano la visita de diferents molins  del Llobregat per introduir aquesta nova tècnica, visitant entre altres el de Molins de Rei. En la construcció del nou molí intervé el picapedrer Domingo Vilabona, originari de Cretes i pare de Joan Vilabona autor de la Vila d’Arnes i l’església d’Ascó. Domingo Vilabona amb Juan del Orrio, mestre major de la catedral de Tortosa, van relaitzar les visures pertinents per tirar endavant el projecte fent del molí un lloc capaç “de moldre en qualsevol sterelitat y tostemps que lo altredeixa de moldre per poca aygua...”, referint-se al molí que es va construir al marge esquerre a la riba de Tivenys a l’any 1567.

La tècnica del regolf consisteix en que l’aigua entri per un extrem i es fa passar per diferents cilindres de pedra que feien moure uns eixos, que encara es poden trobar dins del molí. A la part exterior del molí hi podem trobar el baixador de els embarcacions, on encara es conserven unes anelles gegantines per amarrar-les.

El  molí consta de dues parts ben diferenciades. D’una part l’estructura inferior, realitzada en pedra carreuada, perfectament encaixada, on es conserven les canalitzacions, els engranatges. A la part superior hi trobem una sobreestructura que serveix per habitatge als moliners. Aquesta última part actualment és la que acumula més deterioraments, amb mitja teulada ensorrada. Entre altres cal destacar la superació de grans riuades com la del 1582, 1605, 1617, 1626, 1766, 1787, 1853, 1907 i 1937, demostrant la gran solidesa del basament.

Amb els pas del temps, el molí va adquirir l’aparença actual, pujant més plantes, lloc on situar les maquinàries. A mitjans del S XIX amb l’obra del Cans de la Dreta de l’Ebre, aquest es va fer passar pel costat del molí, deixant-lo en una mena d’illa. A les primeries del segle XX, es van instal·lar unes turbines per generar energia elèctrica (encara es poden trobar restes d’aquestes dins del molí) i per últim fa vint anys es va construir una nova central hidroelèctrica una mica més al sud del molí.

Fonts:
Elements d’arqueologia industrial en el tram baix del riu Ebre de Dídac Gordillo Bel.
Dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre  sobre el conjunt de l’assut de Xerta de Josep Moragrega, Ferran Torta, Albert Curto i Marta Martínez.


LA POTERNA DEL GENERAL ORTEGA.


Per accedir amb vehicle, es pot fer per la Pujada del Parador per la zona de Remolins i a l’altura dels Jardins del Príncep desviar-se a la dreta. Hi ha lloc per a l’aparcament. El millor accés tot així és a peu, a través del Passeig de Ronda. Accedint des de Remolins o des de l’absis de la Catedral de Tortosa.

És un gran baluard adossat a la Suda, situat entre la torre 6 i la torre 8, coneguda aquesta última com el Matxo: una gran torre-baluard situada al nord-est.

El llenç de muralla entre la torres rectangulars 6 i 7, es força interessant ja que en la seva construcció apareix material reutilitzat molt possiblement del període romà.

El baluard o conegut actualment com poterna del General Ortega, es deu al reforçament de la zona, molt possiblement  en el S XVII, durant la Guerra dels Segadors. Es tracta d’un potent baluard adossat al peu de la façana del castell de la Suda. Segons el plànol de 1711, en aquest lloc es situava l’artilleria.

La tasca del Baluard a més de defensiva, era de comunicació de la Suda (nord-est) amb la zona de la muralla de la Cortadura i baluard de les Bruixes, actualment incorporat dins del Passeig de Ronda.
Tot i el mal estat de conservació, per l’ocupació de persones i vegetació. Encara es pot transitar un estret pas a l’extrem nord-est del baluard i un altre pas soterrat a l’extrem oposat i més accessible des del Passeig de Ronda. Tot el tram presenta marques de reconstrucció a manera de pegats i materials reaprofitats.

Al seu interior destaquen les obertures de les espitlleres, per als fusells, i les escales realitzades en gran carreus.

L’actual nom de la poterna, es deu al afusellament de Jaume Ortega i Olleta. Que va tenir lloc en les proximitats del citat baluard. Ortega va ser un militar i polític carlista, principal protagonista de l’alçament de 1860.

Font de la imatge i el text: Pla Director de les Muralles de Tortosa. Ajuntament de Tortosa. Juny 2015.

Geocalització al Google Maps: https://goo.gl/maps/V4hPiMCezaU2

PROPOSTES ALS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS, 2017

Benvolgudes i benvolguts.

Contat i debatut a l'última assemblea, Amics dels Castells fa diferents propostes dins del marc dels pressupostos participatius de l'ajuntament de Tortosa.

Fem aquest escrit per a fer-vos arribar quines són les diferents actuacions que proposa l'entitat. Totes elles al voltant de la Muralla del Rastre al Sector de Santa Clara i que tenen relació en demandes fetes en anterioritat i que fins al moment no s'han portat a terme.

Les tres propostes que plantegem són les següents, esperant que siguin admeses per la comissió tècnica. Les publiquem aquí per donar a coneixer el detall de les mateixes, ja que aquests desenvolupament de els propostes no ha estat possible de presentar a l'Ajuntament. 

Les mateixes es plantegen com accions individuals, però a la vegada consecutives. Com cada persona pot fer propostes us encoratgem a fer-les de forma individual envers el patrimoni fortificat de Tortosa. Encara farà més potent les demandes envers els Castells. Ho podeu fer per web o presencialment a l'Ajuntament.


PROPOSTA NÚMERO 1

ACTUACIÓ: EXTRACCIÓ PER LA CONSERVACIÓ I CATALOGACIÓ DE LES DUES LÀPIDES HEBREES PROCEDENTS DE L’ANTIC CEMENTERI JUEU DE TORTOSA.

INTRO: El 1368, en plena construcció de bona part del recinte amuradat per protegir la ciutat en un moment d’inestabilitat, es va procedir a “reaprofitar” tot tipus de material de pedra a l’abast. I es va fer també -i especialment-  amb el cementiri jueu que pràcticament va quedar arrasar. Les làpides funeràries hebrees, algunes datades del s. IX, segons els seus coetanis, foren utilitzades de farciment de les muralles. D’aquell nombre quantiós però imprecís de làpides hebrees reutilitzades  només se n’han conservat i que tinguem coneixement dues, totes dues ubicades a la torre poligonal del sector amuradat del barri del Rastre. Del total de les 171 làpides hebrees avui conservades a Catalunya (la majoria a Barcelona i Girona) 3 són de Tortosa (la trilingüe i les dues del Rastre) . És lloable, però alhora pertinent i correcte que Tortosa, vetlli, cuidi, divulgui i posi en valor aquets actius epigràfics, així com el seu Call, per la dignitat dels seus tresors hebreus.

- Extracció per a la seva conservació i catalogació, passen a formar part de la Col·lecció del Museu de Tortosa.

- Un cop realitzada l’extracció que es realitzen rèpliques exactes de les dues làpides i siguin col·locades als llocs d’origen. Unes rèpliques que documentin el context de la reutilització del material jueu en la construcció de les muralles envers el 1368.

- No fer-ho seria facilitar la desmemoria de la història. Al recinte amuradat de Tortosa es poden observar aquests tipus d’actuacions, la no restitució crea una cicatriu al pany i ho podem comprovar a l’accés del Fortí d’Orleans, pel contrari de bones, rigoroses i curoses actuacions també hi trobem i un molt bon exemple és la làpida de la barca o de Porcia Euphrosyne, a les murades orientals de la Suda.

- Per últim demanem que aprofitem aquest esdeveniment que situa a Tortosa entre les ciutats amb més làpides epigràfiques hebrees de Catalunya, darrere de Girona i Barcelona, com una ocasió única per a posar en valor, divulgar i conservar aquest passat hebreu, i el seus actius entre ells el valuós Call, que encara conservem.


LLOC: TORRE POLIGONAL DE LA MURALLA DEL RASTRE. 

PROPOSTA NÚMERO 2

ACTUACIÓ:  CONSOLIDACIÓ I RESTAURACIÓ.

INTRO: Portar a terme tota aquesta sèrie de treballs en la nomenada muralla del Rastre, sector de Santa Clara a Tortosa. Per consolidar i restaurar-la, per a un futur poder fer accessible el pas de ronda, connectant diferents punts del sistema amurat de la ciutat. Portal de Tarragona – Sitjar amb la Suda i Avançades. Potenciant el perímetre defensiu de Tortosa.

- Eliminació d’elements construïts posteriorment i de la vegetació en superfície. A més de l’aplicació de biocida, que ajuda a eliminar organismes vius i parar el seu desenvolupament.

- Sanejament de junts i rejuntat. Restitució de volums de fàbrica: maçoneria, maó i tàpia.

- Cosit d’esquerdes i fissures. Consolidació d’arrebossats originals.

- Potenciar i formar drenatges.

- Entonació cromàtica.

- Eliminació de mur del Col·legi dels Josepets i substitució per una reixa per potenciar les perspectives i magnitud de tot el tram de la muralla.



LLOC: MURALLA MEDIEVAL DEL RASTRE. SECTOR DE SANTA CLARA.

PROPOSTA NÚMERO 3

ACTUACIÓ:  TREBALLS EN PAVIMENT, PASSOS DE RONDA I ESCALES. ACCESSOS.

INTRO: Aquestes actuacions van destinades a fer visitable i posar a l’abast de la ciutadania el nostre patrimoni, fent del mateix un element divulgador i catalitzador de la nostra història i cultura. A més de potenciar el nostre perímetre emmurallat com un element principal dins dels atractius turístics i econòmics de la ciutat.

- Retirada de terra i anivellament.

- Restauració del paviment, i la restitució del pas de ronda.

- Consolidació de l’escala interior, del pas de Ronda.

- Crear un accés al pas de ronda de la muralla i connectar-la amb el Baluard de la Victòria i el Portal de Tarragona, ja situats al sector del Sitjar. Com ja s’ha fet i s’ha comprovat com un èxit l’accés al pas de ronda de la Muralla de Remolins als Jardins del Príncep.



LLOC: MURALLA MEDIEVAL DEL RASTRE. SECTOR DE SANTA CLARA.


MEMÒRIA ACTIVITATS ENTITAT 2016

Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa.
Patrimoni, Cultura, Art, Història i Castells
Divulgar, reivindicar i fomentar la seva estima.
Associa't!

MEMÒRIA ENTITAT 2016
Us fem un recull de totes aquelles activitats que ha estat impulsant l'Entitat Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa. 

Gener 2016.
Guiatge cultural i patrimonial a la MARXA SOLIDÀRIA de la costa de gener. Organitzada pel Jovent de Movem.

Participació en la descoberta del Castell de la Suda, de la mà de la DAMA DEL CASTELL.

Febrer 2016.
Programa APADRINA UN MONUMENT, desenvolupat a l’Escola de Sant Llàtzer de Tortosa.  L’entitat, durant el mes de febrer, ha participat en la descoberta i coneixement del Fortí d’Orleans dels alumnes de primer de primària del centre educatiu Escola de Sant Llàtzer, en una edat compresa entre els 6 i 7 anys. Una activitat que ha estat coordinada pel Centre de Recursos Pedagògics del Baix Ebre. Amics de Castells i Nucli Antic de Tortosa, hem participat en dues sessions. La primera desenvolupada al centre educatiu, on hem contextualitzat l’estructura defensiva del SXVIII, hem reconegut les seves parts més importants i hem conegut el Duc d’Orleans, promotor de l’obra. A la segona sessió vam fer un guiatge pel mateix fortí, coneixent i transitant les seves parts. És així com aquests xiquets i xiquetes, comencen a tenir una visió crítica envers allò que ens envolta, coneixent l’entorn i respectant-lo.

Març 2016.
ASSEMBLEA GENERAL

Article divulgatiu publicat al Setmanari Ebre, sobre les dues làpides amb EPIGRAFIA HEBREA, a la torre poligonal de la muralla del Rastre.

Participació a la TORTOSA TEMPLERA, organitzada per Conficon turisme i tradicions. Una activitat que permet recórrer diferents espais del Castell de la Suda de Tortosa, com els soterranis (és l'única visita que s'hi pot baixar) i la pujada a la torre, així com la descoberta de la mà del cavaller de racons templers de la ciutat, convents i documents relacionats.

Abril 2016.
Presentació del disc MEM i col·laboració en PESAH al Call jueu de Tortosa.

Quotes associats exercici 2016.

Identificació del FORTINET I DEL MAS DEL PRINCEP, a la Serra de Cardó.

Maig 2016.
PRESENTACIÓ de la Diada d’Amics a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Celebració de la XXI DIADA #20anysdAmics: ELS MIQUELETS A LES AVANÇADES DE SANT JOAN DE TORTOSA. Festa dels 20 anys de l’entitat. Una Diada lúdica i festiva, on a través de l’oci es posi de rellevància la importància de les estructures militars modernes de la ciutat, sent motiu d’orgull per a tots els tortosins i catalans, el tenir i conservar dins del nostre patrimoni una fortificació tant exemplar com les Avançades de Sant Joan. L’entitat amb la ferma col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa i els Miquelets de Catalunya, convida a tota la ciutadania a viure la història de forma directa, ja que amb les recreacions històriques de vida de campament, instrucció de regiments i atacs, el NOSTRE PATRIMONI RECOBRARÀ VIDA, tanmateix amb aquesta intenció proposem redescobrir els espais de la fortificació, i així entendre com i quina era la seva funció al SXVIII. Es així com Amics dels Castells es proposa com a objectiu principal, amb la celebració d’aquesta Diada, posar en valor i divulgar la importància de les fortificacions de Tortosa a nivell Europeu.

Juny 2016.
Presentació dels TREBALLS DE RECERCA DE SEGON DE BATXILLERAT al Casal Tortosí, de les estudiants de l’IES Joaquim Bau: Història i aigües del Balneari d’en Porcar, realitzat per Laura Mora i López, ha estat premiat per la Universitat Rovira i Virgili.Tortosa, un patrimoni per descobrir, realitzat per Irene López i Favà, ha estat premiat en IX Fira Literària Joan Cid i Mulet.

Juliol 2016.
Presentació REVISTA n16 Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa. Al COAC-EBRE. La revista va ser una de les coses que la nova junta va decidir que calia recuperar, ja que considerem que la mateixa és una eina molt útil de difusió i de promoció del nostre patrimoni tant material com immaterial, a més de didàctica. En aquest vintè aniversari, vam creure que el dossier central, fos dedicat a donar veu a diferents persones on a través de la seva perspectiva ens parlessin del patrimoni de la ciutat de l’Ebre. A més la revista inclou altres apartats com: Notes Històriques, Patrimoni, Recerca i Memòria d’activitats de l’entitat.

Col·laboració a la RUTA DEL CASTELL DE LA SUDA, amb Irene López i el Parador de Turisme de Tortosa. Dins el marc de la Festa del Renaixement.

Setembre 2016.
Sol·licitud en demanda de la reposició de la PORTALADA BARROCA DE L’ANTIC EDIFICI DEL SEMINARI, al carrer Montcada. Futur edifici de la Seu de la Delegació del Govern de la Generalitat de Tortosa. Per a que la portalada sigui reutilitzada i reubicada en aquets espais (zona del Carrer Benasquer i Cabanes) com un fiador de memòria que expliqui a generacions futures que va ser i quines eren les seves funcions que va tenir aquest espai en el passat. A més aquesta actuació serveix per revaloritzar el nostre patrimoni, sent un reconeixement de la ciutat actual al seu patrimoni. En concret potenciant el període barroc i la seva qualitat constructiva a Tortosa. A l’Ajuntament de Tortosa i Delegat del Govern de les Terres de l’Ebre.

Octubre 2016.
Inscripció en els premis ROGER AWARDS de les Terres de l’Ebre. A la categoria del mèrit cultural.

Novembre 2016.
LA CATEDRAL DE TORTOSA I EL SEU ENTORN. PASSAT, PRESENT I FUTUR: CAP A UNA NOVA CIUTAT. Participació en la taula rodona de la dita jornada, organitzada per la URV Campus Terres de l’Ebre. Per l’entitat aquell espai ha de generar un equipament cultural de primer ordre a la ciutat i de titularitat pública. Un espai de coneixement i de divulgació de la història de ciutat i el seu territori i de la seva evolució tant urbana, com històrica. Tanmateix les excavacions han d’esgotar totes les possibilitats, encoratjant a l’administració local a realitzar una tercera fase a les mateixes. Un espai que aprofitant les diferents cotes de nivell aglutini les visuals urbanes i paisatgístiques a l’exterior. Un espai que es situarà en un punt estrella de la mateixa i que ha de ser la veritable carta de presentació de la ciutat, creant un nou centre cultural on el mateix pot generar de nexe d’unió entre el Museu de Tortosa (antic escorxador), la Catedral i la seva Mostra Permanent, el Palau del Bisbe i en extensió el Palau Oliver de Boteller, la font gòtica i la casa de la Diputació. Un recorregut on en pocs metres el visitant i el ciutadà ha de tenir una visió periscòpica de la història, a través dels diferents estils que s’aglutinen allí.

VISITA A LA SALA DE RESERVA DEL MUSEU DE TORTOSA I PRESENTACIÓ DE LA REVISTA EN PAPER. De la mà de Mª José Bel i Eva Castellanos, vam poder entendre les entranyes d'un Museu, la seva gestió i model expositiu. A més de la catalogació i el seu inventari, vam ser conscients de les mesures de conservació que s'aplica a cada una de les peces, tenint en compte la seva tipologia. Una sala que es mostra com un veritable tresor, on poder gaudir de peces procedents de diferents col·leccions o donacions i que configuren l'actual fons del Museu de Tortosa. Amb les seves dues funcions diferenciades la de registre i recerca, i l'altra de magatzem.  Els associats assistents vam poder gaudir d'un matí a les instal·lacions del Museu, podent accedir de forma gratuïta a l'exposició permanent i l'exposició temporal, a més de recollir la nostra revista que ha estat impresa aquests últims dies. 

LA XIII TROBADA D'ENTITATS CULTURALS DE L'ANTIGA DIÒCESI DE TORTOSA. Tres ponències d'aproximació al territori des de diferents perspectives: la històrica (per Agustí Agramunt), la patrimonial (per Àngel Portolés · PEU-UJI) i l'econòmica (per Juan Antonio Duro). Han intervingut també les representants de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre, la CCEPC, i l'Institut Ramon Muntaner. També hem  comptat amb la presència de Sisco Ollé (regidor de cultura a l'ajuntament de Roquetes), David Altadill (director de l'Observatori de l'Ebre), Ferran Bladé (director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre), Vicky Carles representant de Graëllsia i Ramon Ruiz, president d'Amics dels Castells. La música de Pili Cugat i Carlos Lupprian ha posat un emotiu punt final a les intervencions. Per últim, de la mà de Maria Genescà, hem descobert la biblioteca de l'Observatori, on actualment es pot gaudir d'una exposició de mapes de diferents èpoques i d'arreu del món.

Participació al Seminari DIÀLEGS D’EDUCACIÓ I PATRIMONI. Organitzat pel Museu de Tortosa i Centre de Recursos Educatius.

Desembre 2016.
Felicitació de Nadal.