LA PORTADA DE LA REVISTA AMICS, 2017

Aquest any per a la portada de la nostra revista anual hem triat un element patrimonial prou desconegut a la ciutat de Tortosa, les pintures de l’altar major de la Catedral de Tortosa.

En concret una, la que fa referència a la cultura jueva, sent una de les poques representacions artístiques dels jueus que tenim a la ciutat, i a més d’un alt valor artístic, que sovint a l’estar girada i cap a la part fosca del presbiteri de la Seu tortosina ens passa totalment desapercebuda. (Figura 2)
  
Pintura, fragment del Retaule Major.

El retaule major de la Catedral.


El mateix va ser contractat pel Capítol al 1351. Un moble de gran qualitat artística i gairebé únic en els desenvolupament de pintura i escultura en el seu programa iconogràfic. Sent l’escultura atribuïda a Pere Moragues, escultor català molt italianitzat i que també va ser mestre major de la Seu.

La Pintura que es mostra a les portes batents, atribuïdes per alguns autors a Francesco d’Oberto, tot i que sembla que van ser realitzades per catalans i a Catalunya, al ser trobades en l’última restauració rebuts escrits en català a les voltes del cos central.

Tot i així, ens trobem davant d’unes pintures amb trets italianitzants, amb temàtica de la Passió de Jesús. Les pintures han estat relacionades per Hilari Muñoz amb produccions del centre d’Itàlia i la cort pontifícia d’Avinyó. Es tracta d’un tabernacle on les portes tancades deixaven veure en el centre a la Mare de Déu i sols s’abatien en determinades festivitats litúrgiques, actualment sempre es mostren abatudes.

Al desplegament (Figura 1) del tríptic es poden observar trenta relleus escultòrics al·lusius a la Verge i Jesús . Al centre mateix apareix la figura de la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços. Coneguda com la Mare de Déu de l’Estrella, sent la titular de la catedral.

Altar Major de la Catedral de Tortosa.

Per a la portada (Figura 3), hem triat l’escena del pagament de la traïció de Jesucrist, on s’aprecia com els jueus fan aquest pagament. Posteriorment podrem veure com aquest programa s’ajusta a les tendències de representació de la comunitat jueva dins de la producció artística. Una comunitat que comença a ser representada de forma pejorativa i amb característiques negatives.

Si podem afirmar que la presència dels Jueus a Catalunya es remunta al S I dC, sent una presència sòlida i estable durant 1500 anys, però a la vegada una relació plena d’estira i arronses amb la pràctica religiosa general dels país: el catolicisme.

Portada de la revista Amics, 2017.

Cap al S XIII, es comencen aplicar les primeres disposicions on els jueus han de portar elements distintius fora dels calls, per tant caldrà també introduir-ho a la representació pictòrica, fins al moment i en moltes ocasions als jueus se’ls representava amb una diferenciació racial. És així com seguint la conferència “Els Jueus Catalans” feta per Manuel Forcano, hi podem identificar molts dels trets exposats per ell, a la pintura que il·lustra la nostra portada.

Els jueus apareixen vestits amb la capa rotunda (obligada a la ciutat de Barcelona), una capa que cobria tot el cos i duia caputxa. La comunitat jueva comença a aparèixer en escenes que situen el poble de David, en una situació crítica, com és el cas que ens ocupa: el pagament de la traïció de Jesús.

Si durant l’edat medieval hi ha una certa correspondència entre la fisonomia dels rostres cristians i jueus, a partir del S. XIV, com és el cas de la nostra pintura, a més de les robes que els estigmatitzaven, els jueus dins del món plàstic apareixen amb trets que se’ls han assignat com a tòpics: nassos grans i aguilencs, mentó prominent i llargues i poblades barbes. Solen aparèixer en expressió agra, que sovint arriba a ser esperpèntica, fins arribar a la caricatura posteriorment. Una identificació amb el grotesc, que vol plasmar la degradació física de la seva comunicat religiosa.

Aviat tindrem llesta la revista Amics 2017, una revista que pretén en el seu dossier central recuperar el Call de Tortosa d’una forma integral: l’emocional, l’intel·lectual i la material. Trobant punt de connexió en l’actualitat, més enllà del món turístic. Potenciant la recerca i l’estudi, de les aljames catalanes i posant de manifest tota la importància que van tenir.

Figura 1: Altar Major de la Catedral de Tortosa. Foto Wiquipedia.
Figura 2: Pintura, fragment del Retaule Major. Foto Núria Matheu Gas.
Figura 3: Portada de la revista Amics, 2017.

Bibliografia:
VVAA, “Tortosa. El Patrimoni.”  Onada Edicions. Benicarló, 2003
Hilari Muñoz, “ Tortosa, La petjada de la història”. Viena Edicions. Barcelona, 2014.
Conferència  Manuel Forcano, “Els jueus catalans”. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona, 2017.

Article Martí Casas, “Resseguint els testimonis jueus del Museu Nacional amb Manuel Forcano. Blog Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2017.

GÒTIC AL PORTAL DE TARRAGONA, CATALOGAT I SALVAGUARDAT

Fem aquest petit escrit per informar d’una de les actuacions que ha portat a terme l’entitat d’Amics dels Castells i Nucli antic de Tortosa, al respecte d’una sèrie de peces que vèiem que podien estar en una situació de precarietat i perill de pèrdua.


Per aquest motiu vam informar al Museu de Tortosa i les Regidories corresponents, d’aquesta possible pèrdua de material patrimonial. Ara mateix les peces han estat catalogades pel departament de conservació del Museu de Tortosa i retirades de la via pública. Sent emmagatzemades i custodiades per l’Ajuntament de Tortosa.

Es tractava de tota una sèrie de peces arquitectòniques dispersades al voltant de l’antic Portal de Tarragona, actual baluard de la Victòria. Baluard integrat en el sistema defensiu modern del Sitjar de Tortosa.

Introducció:


Com sabeu en aquest lloc es va situar en època medieval l’antic convent dels carmelites descalços, conegut com el Convent del Miracle. Al dibuix de Wyngaerde ja queda definit, la torre i el nom.

El portal que actualment resta va ser reconstruït l’any 1445, any de terratrèmols i posteriorment 1462-72 degut a la guerra civil catalana. Després integrat dins la fortificació moderna, la qual va començar-se a construir-se al voltant del 1642 a causa de la guerra dels Segadors.

La torre del Miracle, li deu el nom a contenir en el seu portal una Mare de Déu molt venerada llavors: “Verge del Miracle”, i raó per la qual el convent carmelita s’hi va fundar al 1590. El convent tot i ser destruït durant la guerra dels Segadors, perdurarà en actiu fins al 1708 any en que es perd el Setge de la ciutat a la guerra de Successió. La proximitat en la muralla el destruirà per complet i l’ordre decideix el seu trasllat al centre de la ciutat, situant el convent al carrer de Sant Anna, actual Escola de Remolins.

Les peces:

Es tracta d’un total de quatre peces a l’exterior del Portal i altra a l’interior vuit de la torre poligonal.



Són peces treballades per picapedrers de l’època i amb estil gòtic. Unes fan referència a motllures o cornises, altres fan referència a elements constructius d’una columna i a l’inic d’una volta (capitell).

Aquestes són algunes de les imatges que descriuen les anteriors peces esmentades. Tenim la certesa que es tracta de material procedent de l’antic convent del Miracle, situat en aquesta zona i ho corrobora la reutilització de material que es va fer servir per bastir el fort en època barroca SXVIII, un exemple és la clau de volta de la Mare de Déu seient i nen Jesús a la falda, encastada en el flanc sud del baluard de la Victòria o del Carme. 



RUTA FORTIFICACIONS MODERNES DE TORTOSA

L'any passat l'entitat d'Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, vam celebrar el nostre vintè aniversari. Una festa per gaudir el patrimoni a través de les recreacions històriques, potenciant el seu coneixement d'una manera transversal. Una activitat que va tenir la col·laboració dels Miquelets de Catalunya i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa. 
Una proposta proactiva, en defensa del patrimoni tortosí. Una activitat que pretén donar a conèixer i potenciar l'estima del mateix. La mateixa va aplegar al voltant de 200 persones durant tota la jornada a les Avançades de Sant Joan. 
Enguany l'acció es repetirà, a més de la participació dels Miquelets de Catalunya, podrem comptar amb altres recreadors d'arreu dels Països Catalans. Aspecte que ens fa sentir satisfets, ja que pensem que mitjançant aquestes activitats la posada en valor del nostre perímetre fortificat és més efectiva. Cada u de nosaltres es converteix en altaveu del nostre sistema defensiu i el projectem de forma coherent. 
L'entitat vol col·laborar en l'ajut de facilitar l'estima envers aquest patrimoni, tant important que tenim a la Ciutat. Ho farem a través d'un guiatge on poder conèixer i redescobrir els nostres baluards, fortins, valls, muralles, torres, cortadures, espitlleres, polvorins... Una articulació defensiva perfecta, que es prolonga durant el temps en que Tortosa va ser plaça forta. 

El guiatge serà dissabte a la tarda, el dia 27 de maig/17. Dins del marc de les segones jornades de recreació històrica dels Miquelets.
El guiatge i explicacions correrà a càrrec de Dídac Gordillo i Bel, arquitecte, docent i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’hora de trobada serà a les 17h a l'esplanada del Fortí d'Orleans. La durada pot estar al voltant de les tres hores.
L'itinerari, per les fortificacions modernes de Tortosa.

17h. Sortida del Fortí de l'Orleans, baixada a la Simpàtica i pujada al Sitjar per l'entra del Baluard de les Creus.
2. Sitjar recorregut a través de l'aparcament de l'hospital (Baluard del Carme), fins al Baluard de la Victòria. Sortida per el pont per anar camí del barranc del Rastre.
3. Reducte del Bonet.
4. Baixada per les escales, aqüeducte, segona muralla del Rastre i pujada a la Suda. Portal de la Bassa i patí d’Armes.
5. Visita del Polvorí i Cavaller de la Suda. Parador Nacional.
6. Entrada a les Avançades de sant Joan, muralla medieval i fossat, i muntar a la primera Avançada.
7. Entrar fins la segona Avançada, fins al cos de Guàrdia, accedint a la part alta d'aquest baluard, on poder gaudir de les vistes de tot el complex.

8. 19:30h Recreació de Batalla. El Setge de Tortosa.

Volem agrair la col·laboració del Parador Nacional de Tortosa (facilitar visita a espais privats), Ajuntament de Tortosa (condicionament i neteja d'espais) , Policia Local de Tortosa (pacificació del trànsit) i l'entusiasme i la força dels Miquelets de Catalunya per fer de la memòria i el patrimoni un element VIU. 

ELS MOLINS DE LA SÈQUIA DE LES FONTS. XXII DIADA AMICS DELS CASTELLS.

Recollim aquesta informació publicada a la xarxa, per documentar els espais que visitarem en la propera XXII Diada d’Amics dels castells i nucli antic de Tortosa.

Sèquia de les Fonts. Foto Amics dels Castells

Xerta té tota l'abundància de l'aigua de l'Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims però, encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns foren els primers que canalitzaren l'aigua de les Fonts dels Ullals. Varen construir una sèquia per conduir les aigües des d'aquest lloc fins al poble, i al voltant d'aquesta, a partir del segle XV, van anar sorgint diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, com és el cas dels tres molins escalonats (el molí de Dalt datat de l'any 1600, el del Mig i, el de Baix del segle XV) que van ser propietat de la destacada família Oliver de Boteller fins a principis del segle XIX. A partir de l'any 1918 es va instal·lar fins i tot, una central hidroelèctrica que amb part de l'aigua de la sèquia generava energia elèctrica per als municipis de Xerta i Aldover.

Detall de les pintures murals conservades a l'interior de la Hidroelèctrica.
Foto Amics dels Castells.

Al llarg de la sèquia que condueix l'aigua dels ullals de les Fonts de Paüls a la vila van anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, els més importants foren els que formaven part de l'anomenada fàbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'últim tram de la sèquia de les Fonts.

Molí de Dalt. Font foto M@RC.

El molí de Dalt, construït el 1600, important pel seu entorn, que es troba annex a la bassa de Dalt, construcció d'època medieval. Edifici de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria. Té planta baixa i dos pisos; l'entrada es fa per una porta de llinda amb brancals de pedra. La llinda és una biga de fusta on hi ha gravada la data de 1600. Davant de la casa hi ha una estructura metàl·lica a mode de porxo que serveix per sostenir la parra. A sota hi ha un mosaic de rajoles policromades amb la imatge de Sant Antoni. Al segon pis destaca el gran nombre d'obertures rectangulars, disposades de forma regular. A l'interior es conserven restes d'una volta de mig punt força tosca. Prop del molí hi ha una bassa d'aigua datada en època medieval. Aquesta sèquia ha estat reparada als anys vuitanta del s. XX 

El molí del Mig, construït a principis de segle XVIII. Actualment es troba en ruïnes. Actualment es conserva en molt mal estat; s'han tombat les parets laterals, deixant en perillós estat la coberta. L'edifici és de maçoneria ordinària de planta mixtilínia, perpendicular amb el mur posterior de forma semicircular; consta d'una sala alta. Sota seu hi ha un soterrani cobert amb una volta rebaixada. L'accés es fa per una porta de llinda amb una finestra a sobre, coberta a una sola vessant inclinada cap a la façana. A uns 100m. seguint la sèquia hi ha el molí de baix.

Molí de Baix. Foto inicis de segle XX.

El molí de Baix, l'edifici principal data del segle XV i és d'estil gòtic, el qual conserva nombrosos elements arquitectònics de l'època com és el cas de l'arc apuntat. També és força important un edifici annex a finals del segle XIX. Conjunt format per tres edificis en forma d' "L". El central és el més gran de tots, destaca un arc amb dovelles de pedra, lleugerament apuntat. Amb el temps ha patit diverses modificacions, sobre l'arc hi havia un escut, avui no visible. L'interior està format per una volta gòtica apuntada i destaca un escut de Catalunya gravat a la paret. A la dreta trobem un segon edifici també amb una portalada gòtica i una altra entrada d'arc de mig punt, totes dues de pedra. La paret és de maçoneria. A la zona superior hi ha una petita cornisa de maó. La coberta està feta amb teula àrab. El tercer edifici és ja molt posterior, sobre la porta hi figura la data de 1888. És un habitatge d'estil eclèctic de planta baixa, pis i golfes. Destaca una cornisa amb elements decoratius. Els balcons són poc profunds i la barana, feta d'obra. 

Aquets edificis són BCIL, Bé Cultural d'Interès Local

LA REVISTA AMICS A LA XIII EDICIÓ DELS PREMIS RECERCAT

La a la XIII edició dels Premis Recercat INSTITUT RAMON MUNTANER a Reus Ciutat de la Cultura Catalana.


Tortosa és una ciutat amb més de 2000 anys de presència humana en aquest indret ebrenc, aglutinant un patrimoni excepcional. Un patrimoni que ens obliga a estar a l’aguiat i mantenir un gran esforç i interès en la seva defensa i recuperació.

La revista és una eina de divulgació i de promoció del Patrimoni de la ciutat i de les Terres de l’Ebre. Una capçalera anual, iniciada al 1998, que ha estat redimensionada com una eina clau de l’entitat per promoure, reivindicar i divulgar el nostre patrimoni, sols així podrem despertar l’afecte i l’estima envers el mateix. Amb el número 16, publicat al 2016, la revista Amics no sols ha canviat la seva edició i maquetació, sinó que l’entitat vol situar-la com una publicació de referència al territori i al País: sobre patrimoni, art, cultura i història.

Amb aquesta publicació l’entitat pretén conscienciar a la ciutadania de la importància de conservar i gestionar aquest patrimoni com un element viu, mitjançant el qual la societat pugui dialogar amb el seu passat, gaudir-lo i al temps aprendre. Un patrimoni a disposició de la gent.

Una capçalera que hi té entitats col·laboradores en la redacció d’articles, com poden ser el COAC-Ebre, l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Museu de Tortosa, Amics del Call de Tortosa, Ajuntament de Tortosa, Òmnium Ebre. Però a la vegada i segons la temàtica de la publicació es tracta trencar l’ultralocalisme convidant a participar a entitats més enllà de la nostra ciutat.

La revista d’Amics, actualment ha estat redimensionada i actualitzada, després de quatre anys en silenci. 

Actualment la revista compta amb els diferents apartats:
  • Dossier Central: pretén tractar un aspecte patrimonial en profunditat, però a la vegada amb una visió plural i calidoscòpica que aglutini totes les perspectives possibles en l’enfocament de conservació, divulgació i recuperació del nostre patrimoni.
  • Notes Històriques: un apartat destinat a recuperar personatges, fets, dates, de la nostra ciutat i territori.
  • Patrimoni: destinada a tots aquells aspectes que es desenvolupen a la ciutat per entitats o de forma particular a la defensa del mateix.
  • Recerca: hi tenim la publicació d’articles on es mostra la recerca portada a terme i que recolza Amics dels Castells.
  • Memòria: destinada a donar a conèixer a la ciutadania en general quines són les accions i activitats que porta a terme l’entitat.
El pla de treball de la nostra revista s’emmarca en un període anual on primerament es discuteix que és allò que es vol tractar a la mateixa, per localitzar i identificar elements patrimonials que poden estar en perill de restar a l’oblit o a punt de desaparèixer. Tanmateix hi ha una fase de contacte amb aquelles persones especialitzades en aquest àmbit a treballar. Els col·laboradors tenen llibertat total a l’hora d’enfocar el seu article, de manera que la publicació esdevé un mosaic de coneixements, opinions i reivindicacions variades entorn el patrimoni.

Posteriorment, el material recopilat s’edita i es publica, i es dóna a conèixer en una presentació. Paral·lelament, el propi contingut genera altres activitats, com ponències o xerrades sobre les diferents recerques publicades.




La distribució als socis es realitza en les diferents activitats, i els exemplars restants poden adquirir-se també per part del públic en general, per exemple en llibreries col·laboradores.

Amb l’elaboració d’aquest projecte es pretén tenir un impacte a nivell territorial amb l’objectiu de mostrar aquells elements patrimonials de la ciutat de Tortosa i del territori, que sovint queden desapareguts de les nostres vides quotidianes. A més pretenem omplir un fort buit al nostre territori en el camp de les publicacions de caire cultural, patrimonial i divulgatiu, posant en valor tot el potencial patrimonial tant material com immaterial de les Terres de l’Ebre.

Les persones responsables i de coordinació d’aquest projecte són Gerard Climent Garcia, Jordi Costea, Pili Cugat i Ramon Ruiz.

XXII DIADA: LES INDÚSTRIES HIDRÀULIQUES AL VOLTANT DE XERTA.

LA XXII DIADA D’AMICS DELS CASTELLS, REMUNTA L’EBRE.



Una jornada reivindicativa en favor de la posada en valor, la reutilització i la rehabilitació, de tot el patrimoni hidràulic al voltant de l’Ebre. Un patrimoni que té com a principal nexe d’unió la cultura de l’aigua, la seva utilització i aprofitament eficient.

Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, es complau de convidar-vos a la XXII Diada “Les indústries hidràuliques al voltant de Xerta”. Una diada que continua amb la dinàmica de focalitzar aquell patrimoni en perill, tan sigui dins de Tortosa, com a l’àmbit de les Terres de l’Ebre. Una jornada reivindicativa en favor de la posada en valor, la reutilització i la rehabilitació, de tot el patrimoni hidràulic al voltant de l’Ebre. El president de l’entitat ha volgut destacar que amb aquesta Diada: “es pretén donar a conèixer tots aquets actius patrimonials, que tanta relació ha tingut amb la ciutat de Tortosa. A més de reclamar i recolzar les accions empreses per l’Ajuntament de Xerta per declarar el Molí de l’Assut (1575) com un bé d’interès cultural nacional, preservant-lo per a les generacions futures i posant en valor tota la importància que va tindre el riu i conjunt de l’Assut en l’estructuració del territori.”

Per la seua banda l’alcalde de Xerta ha agraït a l’entitat haver escollit Xerta i el seu patrimoni hidràulic i convertir-los amb els protagonistes de la diada d’enguany de l’associació “Xerta posseeix un important patrimoni hidràulic, els molins de cup medievals de la sèquia de les Fonts, l’antiga central hidroelèctrica o el propi assut i el seu molí” i “amb aquesta diada volem aprofitar per continuar reivindicant la necessitat de recuperar el molí de l’Assut abans que acabi desapareixent ja que segons la pròpia Generalitat és l’únic edifici industrial de l’època del renaixement que es manté dempeus al nostre país”.

La Diada es desenvoluparà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xerta, el Consell Comarcal del Baix Ebre i el llaüt Lo Sirgador. Un esdeveniment obert i gratuït que pretén posar damunt la taula el patrimoni preinsdustrial (Molí de Baix, del Mig i de Dalt) i industrial (Hidroelèctrica)   desenvolupat al voltant de les aigües de Paüls i el riu Ebre com és Molí de l’Assut. Un patrimoni que té com a principal nexe d’unió la cultura de l’aigua, la seva utilització i aprofitament eficient.

La jornada s’iniciarà a les 9:30h el diumenge 14 de maig, sent el punt de trobada la Plaça Major de Xerta, des d’on començarà la ruta dels molins fins arribar al Molí de l’Assut i caseta de l’enclusa al voltant de les 12h. Tanmateix des de l’entitat i entenent el riu com un element estructurador del territori i canal de comunicació i intercanvi, oferim la possibilitat de vindre a la XXII Diada amb el llaüt lo Sirgador, la pujada es realitzarà amb autobús sortint a les 9h del Mercat de Tortosa, unint-se a la resta del grup a Xerta. Aquesta opció s’ofereix per fer arribar el nostre patrimoni al major nombre de gent possible.

Cap a les 13h del migdia l’entitat convidarà a tots els participants en la jornada a un vermut popular a la plaça major de Xerta.  Donant per finalitzada la XXII Diada dels Amics dels Castells

El retorn amb llaüt a Tortosa s’efectuarà tot seguit i s’embarcarà en l’embarcador de Xerta. El viatge amb llaüt i bús s’ofereix a un preu especial de 10€ i cal reservar plaça. Per fer aquest trajecte cal fer la reserva a través dels correus amicsdelscastells@gmail.cominfo@losirgador.com o bé trucant al telèfons 616 905 748 o  652 39 82 88.


Nota de premsa conjunta de: Roger Aviñó Alcalde de Xerta i Ramon Ruiz Fons President d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa.