TORTOSA. CIUTAT EN CARÀCTER.

Aquesta última setmana hem vist com Tortosa ha aconseguit el distintiu de “Ciutats encaràcter”. Amics dels Castells i del Nucli Antic, ha donat un suport actiu envers aquesta marca que pretén ajudar a la ciutat a desenvolupar-se turísticament, per tant pensem que ha estat un fita important aconseguida i al mateix temps cal felicitar a les persones que l’han impulsada i a tota la ciutadania en general.

Vista de la Suda, des del Baluard de la Victòria.

Tot així el nostre suport va anar acompanyat d’una sèrie de propostes i reivindicacions que vam fer patents en el moment de donar suport a la candidatura de Tortosa a “Ciutats en Caràcter” i que ara volem fer públiques, a l’espera de que entre tots poguéssim posar-les en marxa i així millorar el nostre entorn urbà i paisatgístic.

El nostre suport, té unes característiques específiques, les quals i en relació a la demanda feta, pensem que poden millor molt, no sols el patrimoni, sinó també la xarxa associativa de la ciutat, la cultura, l’artística-creativa i fins i tot el turisme.

Tots els punts se poden resoldre amb un element bàsic: l’estima. Potenciant l’estima envers el patrimoni, la cultura, l’art... molts dels punts que tractarem a continuació estarien resolts.

Passem a detallar alguns dels punts que des d’Amics dels Castells, podem ajudar a millorar:
El primer punt ens parla d’una ciutat amb un fort i destacat component històric i cultural. Això és del tot indiscutible, és el principal atractiu de la ciutat i molt segurament s’ha deixat de treballar amb la intensitat que caldria. Tortosa està plena de tradició, musical, arquitectònica,  política, religiosa, educativa, associativa, literària, artística,... que no s’estan treballant amb la dignitat que es mereix i això fa que a la ciutat de Tortosa s’estigui en permanent retrocés: artístic-creatiu. Molt d’aquells que com ens diu el model de “Ciutat en Caràcter” tenen un esperit creatiu, directament marxen o millor dit, es senten totalment expulsats per unes administracions que no saben gestionar aquesta capacitat creativa.

Criteris a satisfer:

A) Equipament i/o patrimoni arquitectònic ben conservats. Malauradament i en relació als BCINs que fa la convocatòria, tots els que tenim son rellevants i importants. No podem prescindir de cap d’ells i durant massa temps, la ciutat els ha deixat de banda.

Nosaltres respecte a les fortificacions i muralles, proposem una cosa ben senzilla: la neteja periòdica del perímetre fortificat, no deixant passar anys entre una neteja i l’altra. Per dos motius, això farà que la despesa en la neteja cada cop sigui menor i al mateix temps podrem identificar abans quines són les problemàtiques que comencen a tenir les edificacions ja centenàries. Sense oblidar la feinada que encara tenim en un desenvolupament atractiu dels barris que formen el casc antic de la ciutat i que després detallarem.

B) Senyalització: és evident que hi ha una mancança total en aquest aspecte, no hi ha una ruta de les fortificacions. Fins aquest any, que Amics ha posat punts d’interès al google maps no apareixien en lloc “online”, les nostres fortificacions i muralles. Al plànol turístic de la ciutat de Tortosa, queden desdibuixats completament i com una cosa subsidiària. Cal convertir-se en un expert per gaudir de tot el perímetre, aspecte que cal rectificar. Si Tortosa té un tresor, per singular i únic a Europa, és el seu perímetre fortificat. Que amb les últimes descobertes de la muralla romana, fan que la ciutat conservi un entramat de gairebé 2000 anys, del tot impensable en altres ciutats de l’arc del Mediterrani.

C) Política i normativa de neteja. Baix el nostre punt de vista, la conscienciació a la ciutadania i la neteja en molts dels llocs de la ciutat és insuficient. Sobretot en solars i al voltant de les muralles. Hem descuidat, durant massa temps el nostre patrimoni i ara el tenim envoltat d’una vegetació que se’l menja.

Mestissa. Agustí Querol
D) Espais verds. Tenim una meravella dins la ciutat, com és el Parc. Molts dels elements patrimonials que hi ha en el seu interior, estant totalment descuidats i/o abandonats com és el llac modernista antic i escales modernistes de Pau Monguió. Molta vegetació als parterres, acumula brossa durant dies. A més podria ser un lloc més didàctic, amb la senyalització de plantes i arbres, molts d’ells de gran interès. A l’igual que els Jardins del Princep on a més de les escultures, es podria treballar el tema de la botànica, ja que és un lloc tancat i perceptible de poder realitzar, plantant espècies botàniques, que facin del lloc més interessant encara.

E) Polítiques municipals de protecció del patrimoni cultural i natural. Aquest és malauradament el punt més dèbil de tots els mostrats. Durant dècades la ciutat ha deixat el patrimoni abandonat a la mà de Déu i ara tenim un problema el mateix està envellit i amb falta de confort.

F) Mobiliari urbà. Per posar un exemple en tot el perímetre fortificat no hi ha cap banc, cap font. Al magatzem municipal, encara es guarden els bancs antics i clàssics del Parc? Per què no reubicar-los al perímetre fortificat. Ubicant-los en llocs estratègics, el mobiliari urbà sempre dóna sensació de tranquil·litat, d’esbarjo i passeig. Sensació d’habitabilitat.

G) Polítiques en favor del vianant. En aquest punt cal ser més combatiu, a la societat en general li pot costar molt adaptar-se als nous models urbans, però cal pedagogia i esforç en sumar espais de vianants a les nostres ciutats. Hi posem un referent la ciutat de Pontevedra.


Altre aspecte que destaca la convocatòria de Ciutat en Caràcter és l’artístico-creatiu. En aquest punt hi farem unes quantes referències.

El desenvolupament creatiu, la creació de nous corrents i estils a més de potenciar les noves tendències s’hauria de treballar com hem dit en un punt anterior des d’una gestió de la cultura diversificada, amplia i inclusiva. Creant equipaments i/o museus nous que potencien aquest aspecte de la ciutat. En general no és té una visió de Tortosa, com a ciutat cultural. També es podria treballar per portar a “Ciutat cultural de l’any de Catalunya”.

Retrat de monjo. Antoni Casanova.
A la vegada s’han de recuperar els artistes de referència (i no sols en literatura, que també), altres com Agustí Querol o Antoni Casanova, farien de Tortosa una ciutat única als Països Catalans, en quant a pintura i escultura. Si parlem en termes musicals, ens trobem en la mateixa situació, hi ha un total desconeixement d’aquestes personalitats que van situar a Tortosa, com un centre de creació.
Cal crear i potenciar un Museu d’Art, que mostri tots aquests aspectes de les Belles Arts, desenvolupades en aquest territori. A la vegada es creen equipaments al Nucli Antic i el fan atractiu, segur i altre cop habitables.

Això sols se pot fer potenciant la compra d’obra, unificant el llegat d’aquets artistes... A més la ciutat ha de saber capitalitzar la cultura que es genera al territori, no deixant en mans d’altres poblacions aquesta dedicació. Amposta ens porta, un gran avantatge en aquest aspecte i segurament serà aquesta ciutat qui acabi desenvolupant i gestionant aquest aspecte, que realment fa “Una ciutat en caràcter”.

Altre aspecte que es tracta és la de ciutat acollidora i inspiradora. És a dir parlem del paisatge urbà i de la seva potencialització.

Mural Felip Pedrell, Barri del Rastre.
Comencem per tenir un casc antic declarat Conjunt Històric Artístic, amb barris que haurien de ser atractius, no sols per al turista sinó també per a la població de la ciutat. El Call, Sant Jaume, Santa Clara, Rastre, Garrofer, Castell, Santa Maria, són actualment barris sense atractiu per a la població de Tortosa, on hem creat una ciutat “dònut”, on el centre ha quedat deshabitat i amb poca seguretat i la gent viu al voltant o directament disseminada.

Uns barris que es mostren sense equipaments, sense atractiu, amb cases tapiades i un terrible deteriorament arquitectònic, solars plens de brossa i runa, carrers tancats amb reixes o tapies de fusta, poliespan projectat a dojo a les mitgers, amb un paviment deficitari, amb un cablejat elèctric obsolet en ple SXXI. En els últims temps cal reconèixer que s’ha treballat puntualment envers molts dels punts ara aquí tractats, però pensem que l’aposta pel caràcter de Tortosa ha de ser molt més ferma i proactiva.

Necessitem plantejar el futur de la ciutat, i també el turístic. Però primer assentem unes bones bases culturals, amb llocs de treball estable, on s’estime la cultura i l’art de la ciutat. Sols així farem que el turista torni, sols així donarem una visió d’una ciutat cohesionada i per tant en caràcter.


PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: “RECONFIGUARACIÓ DEL BALNEARI DEL POCAR DE TORTOSA”

Benvolgudes i benvolguts.

En nom d’Amics dels Castells i amb la col·laboració del COAC_Ebre, tinc el plaer de convidar-los a la presentació del projecte arquitectònic “RECONFIGUARACIÓ DEL BALNEARI DEL POCAR: ALBERG I CENTRE D’INTERPRETACIÓ AL CALL JUEU DE TORTOSA”.
Projecte presentat per la seva autora Júlia Brull Palou.


Un projecte que pretén donar a conèixer i recupera un espai tant singular com és el Call Tortosa, situat a l’actual barri de Remolins. El projecte de reconfiguració mostra tota una sèrie de propostes per potenciar el comerç, el turisme i la cultura, generant un gran pol d’atracció turística.

Tanmateix, aquesta presentació passa a ser un punt central en la nostra programació d’activitats anuals, ja que com a la revista la majoria de les mateixes han anat destinades a reclamar una actuació urgent, però a la vegada respectuosa i pausada sobre el barri de Remolins i en concret el Call.

Us convidem a vindre, és molt interessant veure com gent jove i aliena a la nostra ciutat, l’agafa com a model d’anàlisi, d’intervenció  i reurbanització per obtenir espais més oberts, transitables i saludables. Un projecte que té com a finalitat donar altaveu a una ciutat menystinguda històricament i conscienciar a Catalunya i als mateixos tortosins del valor patrimonial històric i arquitectònic de Tortosa. Un projecte que té com a objectiu final recuperar un barri històric abandonat, integrant-lo a la Tortosa actual.

A més us recordem, que si encara no teniu la revista serà un bon moment per a passar a recollir-la.

La presentació tindrà lloc al COAC-Ebre
Carrer Ramon Berenguer IV, 26, principal de Tortosa.
El dijous 16 de novembre a les 19h de la tarda.

Us esperem.

Ramon Ruiz i Fons
Per una ciutat digna i culta!

MOSTRA DE LA REVISTA AMICS 2017 – JARDINS DEL PRÍNCEP – 07/09/17

En primer lloc donar les gràcies a tots els assistents, tot i que no érem molts, érem bons. Anteriors presidents, associats, simpatitzants, col·laboradors, participants, entitats i representants de diferents institucions que ens donen suport.



En especial al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, al Consell Comarcal del Baix Ebre i al seu president Enric Roig, i a Ferran Bel alcalde de l’Ajuntament de Tortosa, per donar suport i mostrar el seu compromís envers l’entitat i el patrimoni material i cultural, de Tortosa i les Terres de l’Ebre.

Avui hem presentat amb molta il·lusió una publicació que pretén ser una eina de promoció, divulgació i sobretot per fomentar l’estima envers el patrimoni.

Una revista on a través de la museografia, l’educació, l’etnografia, la conservació, el turisme, l’arquitectura, l’art, l’arqueologia i la història mostra accions que ajuden a conscienciar de la importància del patrimoni per a la societat i la col·lectivitat, com a fites que ajuden a retrobar-nos en la nostra identitat.

Hem treballat durant aquest any per aconseguir la participació de més de 30 persones que representen a més de 15 institucions diferents d’arreu del País. Aspecte que fa que el nostre patrimoni també sigui conegut fora del territori i la revista viatge per tota Catalunya.




Com sabeu, l’actual revista s’estructura en quatre apartats. A més de la presentació, on podeu destaquen els articles de Ramon Ruiz (president d’Amics), Dolors Queralt (regidora de Cultura a l’Ajuntament de Tortosa) i Enric Roig (president del Consell Comarcal). Hi podem trobar les notes històriques, el dossier central, actuacions envers el patrimoni, recerca i la memòria de les activitats de l’entitat Amics dels Castells de Tortosa.

Les notes històriques estan dedicades a conèixer millor la figura de Mestre i Noè, de la mà d’Hilari Muñoz i Núria Menasanch.

El dossier central de la revista ha estat destinat al Call de Tortosa, i amb ell volem obrir la porta a la recuperació d’aquest espai tan singular de la ciutat. Més enllà de la recuperació urbana, pensem que cal impulsar la recuperació emocional i també la intel·lectual, i això sols es pot aconseguir dotant el Call d’instruments per projectar correctament aquest patrimoni i la recerca, per conscienciar a propis i aliens de la importància de l’aljama tortosina. Per aquesta raó hem demanat la col·laboració i participació de Pili Cugat (intèrpret de la Jueva de Tortosa i presidenta d’Amics del Call de Tortosa), Ramon Miravall (historiador), Albert Curto (director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre), Eva Castellanos (conservadora del Museu de Tortosa), Assumpció Hosta (directora del Patronat del Call de Girona), Sílvia Planas (directora del Museu d’Història dels Jueus a Girona), Andreu Lascorz (hebraista), Sergi Navarro, Aleix Gonzalez i David Bea (historiadors i impulsors del coneixement del Call tarragoní), Tessa Calders i Esperança Valls (impulsores de la Xarxa de Calls de Catalunya i representants de l’Institut Mon Juïc), Jordi Bonvehí (historiador del Centre d’Estudis del Bages), Òscar Cid (associat i divulgador del Balneari del Porcar) i Júlia Brull (arquitecta).


L’apartat de patrimoni, ha estat destinat a encabir aquelles accions que s’han portat a terme envers el patrimoni de la ciutat des de diferents punts de vista. Com són les accions que porta a terme l’entitat. Destacant els articles al voltant de la passada Diada envers el Molí de l’Assut. On destaquem la col·laboració de Cinta Margalef (arquitecta de l’Ajuntament de Xerta), Josep Moragrega (membre de la Comissió pel Patrimoni i Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre) i del company Jordi Costea (arquitecte). A més d’Antoni López representant del COAC Ebre, Jordi Diloli, Ramon Ferré i Laura Bricio al voltant de les excavacions de davant la catedral, Rosa Curto i el desenvolupament d’activitats educatives envers el despertar la curiositat envers el patrimoni de la ciutat entre els nostres estudiants. O l’article de Gerard Garcia, on ens recorda la importància d’entendre la convivència entre cultures com un gran patrimoni que tenim a la ciutat.

Per últim i no menys important destacar la recerca, que amb Marc Ballester i Rosa Rodríguez, aquest any l’entitat ha encetat una nova vessant com a centre d’estudis. Amb ajuda de l’Arxiu Comarcal, Institut Ramon Muntaner i que aviat podrem presentar un estudi etnològic del Mercat de Tortosa, com a punt referencial de la ciutat i del territori.

Esperem que la gaudiu.
Amics dels Castells, per un #patrimoniViu i una ciutat culta i digna.

PRESENTACIÓ REVISTA AMICS 2017



Benvolguts i benvolgudes

Tenim el plaer de convidar-vos a la presentació de la revista Amics que tindrà lloc el proper dijous dia 7 de setembre a les 19h als Jardins del Príncep de Tortosa.

Aquest any, la revista ha estat destina en el seu dossier central a l’estudi de les possibilitats de potenciació patrimonial que té el nostre Call, amb la revista volem obrir la porta a una recuperació, i no sols física/material de l’espai urbà, sinó també emocional i intel·lectual d’un espai molt singular de la nostra ciutat, que configura en bona part la nostra identitat com a col·lectiu. A més a la revista es pot trobar l’estudi de la figura de Mestre i Noé en l’apartat de Notes Històriques. El Molí de l’Assut i altres actuacions al voltant del patrimoni tortosí i ebrenc, així com la recerca encetada per Amics com a centre d’estudis envers el Mercat Central de Tortosa.

Una revista que pretén convertir-se en una eina útil per a l’estudi, la divulgació i la promoció del patrimoni i la cultura, ja no sols de la ciutat de Tortosa, sinó també del seu territori i Catalunya. Per aquesta raó, la mateixa ha comptat amb la col·laboració de 33 persones i la representació de 16 entitats, empreses, organismes i institucions d’arreu de Catalunya.

Com a participants de les nostres activitats us animem a associar-se ja que mitjançant l’entitat i l‘associacionisme podrem ser capaços de conservar el patrimoni, matindre’l i revitalitzar-lo. Des de l’entitat entenem i pensem que defendre el patrimoni, és una obligació ètica i moral. Com sabeu la nostra revista és gratuïta pels associats/des i aquest any per als no associats la col·laboració per adquirir-la és de 10€ i la podreu aconseguir en la mateixa presentació. 

Us esperem, un cop finalitzada la presentació podreu recollir l’exemplar de la revista Amics i fer un mos i una copeta al pica-pica que us tenim preparat.

Entre tots aconseguirem un #patrimoniViu 

LA PORTADA DE LA REVISTA AMICS, 2017

Aquest any per a la portada de la nostra revista anual hem triat un element patrimonial prou desconegut a la ciutat de Tortosa, les pintures de l’altar major de la Catedral de Tortosa.

En concret una, la que fa referència a la cultura jueva, sent una de les poques representacions artístiques dels jueus que tenim a la ciutat, i a més d’un alt valor artístic, que sovint a l’estar girada i cap a la part fosca del presbiteri de la Seu tortosina ens passa totalment desapercebuda. (Figura 2)
  
Pintura, fragment del Retaule Major.

El retaule major de la Catedral.


El mateix va ser contractat pel Capítol al 1351. Un moble de gran qualitat artística i gairebé únic en els desenvolupament de pintura i escultura en el seu programa iconogràfic. Sent l’escultura atribuïda a Pere Moragues, escultor català molt italianitzat i que també va ser mestre major de la Seu.

La Pintura que es mostra a les portes batents, atribuïdes per alguns autors a Francesco d’Oberto, tot i que sembla que van ser realitzades per catalans i a Catalunya, al ser trobades en l’última restauració rebuts escrits en català a les voltes del cos central.

Tot i així, ens trobem davant d’unes pintures amb trets italianitzants, amb temàtica de la Passió de Jesús. Les pintures han estat relacionades per Hilari Muñoz amb produccions del centre d’Itàlia i la cort pontifícia d’Avinyó. Es tracta d’un tabernacle on les portes tancades deixaven veure en el centre a la Mare de Déu i sols s’abatien en determinades festivitats litúrgiques, actualment sempre es mostren abatudes.

Al desplegament (Figura 1) del tríptic es poden observar trenta relleus escultòrics al·lusius a la Verge i Jesús . Al centre mateix apareix la figura de la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços. Coneguda com la Mare de Déu de l’Estrella, sent la titular de la catedral.

Altar Major de la Catedral de Tortosa.

Per a la portada (Figura 3), hem triat l’escena del pagament de la traïció de Jesucrist, on s’aprecia com els jueus fan aquest pagament. Posteriorment podrem veure com aquest programa s’ajusta a les tendències de representació de la comunitat jueva dins de la producció artística. Una comunitat que comença a ser representada de forma pejorativa i amb característiques negatives.

Si podem afirmar que la presència dels Jueus a Catalunya es remunta al S I dC, sent una presència sòlida i estable durant 1500 anys, però a la vegada una relació plena d’estira i arronses amb la pràctica religiosa general dels país: el catolicisme.

Portada de la revista Amics, 2017.

Cap al S XIII, es comencen aplicar les primeres disposicions on els jueus han de portar elements distintius fora dels calls, per tant caldrà també introduir-ho a la representació pictòrica, fins al moment i en moltes ocasions als jueus se’ls representava amb una diferenciació racial. És així com seguint la conferència “Els Jueus Catalans” feta per Manuel Forcano, hi podem identificar molts dels trets exposats per ell, a la pintura que il·lustra la nostra portada.

Els jueus apareixen vestits amb la capa rotunda (obligada a la ciutat de Barcelona), una capa que cobria tot el cos i duia caputxa. La comunitat jueva comença a aparèixer en escenes que situen el poble de David, en una situació crítica, com és el cas que ens ocupa: el pagament de la traïció de Jesús.

Si durant l’edat medieval hi ha una certa correspondència entre la fisonomia dels rostres cristians i jueus, a partir del S. XIV, com és el cas de la nostra pintura, a més de les robes que els estigmatitzaven, els jueus dins del món plàstic apareixen amb trets que se’ls han assignat com a tòpics: nassos grans i aguilencs, mentó prominent i llargues i poblades barbes. Solen aparèixer en expressió agra, que sovint arriba a ser esperpèntica, fins arribar a la caricatura posteriorment. Una identificació amb el grotesc, que vol plasmar la degradació física de la seva comunicat religiosa.

Aviat tindrem llesta la revista Amics 2017, una revista que pretén en el seu dossier central recuperar el Call de Tortosa d’una forma integral: l’emocional, l’intel·lectual i la material. Trobant punt de connexió en l’actualitat, més enllà del món turístic. Potenciant la recerca i l’estudi, de les aljames catalanes i posant de manifest tota la importància que van tenir.

Figura 1: Altar Major de la Catedral de Tortosa. Foto Wiquipedia.
Figura 2: Pintura, fragment del Retaule Major. Foto Núria Matheu Gas.
Figura 3: Portada de la revista Amics, 2017.

Bibliografia:
VVAA, “Tortosa. El Patrimoni.”  Onada Edicions. Benicarló, 2003
Hilari Muñoz, “ Tortosa, La petjada de la història”. Viena Edicions. Barcelona, 2014.
Conferència  Manuel Forcano, “Els jueus catalans”. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona, 2017.

Article Martí Casas, “Resseguint els testimonis jueus del Museu Nacional amb Manuel Forcano. Blog Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2017.

GÒTIC AL PORTAL DE TARRAGONA, CATALOGAT I SALVAGUARDAT

Fem aquest petit escrit per informar d’una de les actuacions que ha portat a terme l’entitat d’Amics dels Castells i Nucli antic de Tortosa, al respecte d’una sèrie de peces que vèiem que podien estar en una situació de precarietat i perill de pèrdua.


Per aquest motiu vam informar al Museu de Tortosa i les Regidories corresponents, d’aquesta possible pèrdua de material patrimonial. Ara mateix les peces han estat catalogades pel departament de conservació del Museu de Tortosa i retirades de la via pública. Sent emmagatzemades i custodiades per l’Ajuntament de Tortosa.

Es tractava de tota una sèrie de peces arquitectòniques dispersades al voltant de l’antic Portal de Tarragona, actual baluard de la Victòria. Baluard integrat en el sistema defensiu modern del Sitjar de Tortosa.

Introducció:


Com sabeu en aquest lloc es va situar en època medieval l’antic convent dels carmelites descalços, conegut com el Convent del Miracle. Al dibuix de Wyngaerde ja queda definit, la torre i el nom.

El portal que actualment resta va ser reconstruït l’any 1445, any de terratrèmols i posteriorment 1462-72 degut a la guerra civil catalana. Després integrat dins la fortificació moderna, la qual va començar-se a construir-se al voltant del 1642 a causa de la guerra dels Segadors.

La torre del Miracle, li deu el nom a contenir en el seu portal una Mare de Déu molt venerada llavors: “Verge del Miracle”, i raó per la qual el convent carmelita s’hi va fundar al 1590. El convent tot i ser destruït durant la guerra dels Segadors, perdurarà en actiu fins al 1708 any en que es perd el Setge de la ciutat a la guerra de Successió. La proximitat en la muralla el destruirà per complet i l’ordre decideix el seu trasllat al centre de la ciutat, situant el convent al carrer de Sant Anna, actual Escola de Remolins.

Les peces:

Es tracta d’un total de quatre peces a l’exterior del Portal i altra a l’interior vuit de la torre poligonal.



Són peces treballades per picapedrers de l’època i amb estil gòtic. Unes fan referència a motllures o cornises, altres fan referència a elements constructius d’una columna i a l’inic d’una volta (capitell).

Aquestes són algunes de les imatges que descriuen les anteriors peces esmentades. Tenim la certesa que es tracta de material procedent de l’antic convent del Miracle, situat en aquesta zona i ho corrobora la reutilització de material que es va fer servir per bastir el fort en època barroca SXVIII, un exemple és la clau de volta de la Mare de Déu seient i nen Jesús a la falda, encastada en el flanc sud del baluard de la Victòria o del Carme.