Gràcies Amics!

Era l’any 1996 quan amb 13 anys em vaig fer soci dels Amics dels Castells. L’entusiasme en què l’associació ens feia redescobrir i conèixer el patrimoni històric de Tortosa em va captivar des del primer moment i, sent un adolescent, ja vaig decidir formar part d’aquesta entitat. Amb el pas dels anys vaig acabar estudiant Història a la Universitat de Barcelona, i en bona mesura, si vaig triar aquell camí era perquè en el meu inconscient hi havia la petjada que havien deixat les Diades dels Castells, la revista o les conferències en què havia participat, entre d’altres activitats.

El 2008, quan feia poc que havia tornat a viure a Tortosa, un bon amic em va fer una proposta, que mai agrairé prou. Em proposà ser president dels Amics dels Castells. Sense pensar-m’ho ni un cop, amb 25 anys, vaig acceptar gustosament i fins a data d’avui he estat al capdavant de la nostra entitat.

Una entitat a qui només li puc agrair, tot el que m’ha donat. En primer lloc, conèixer i estimar amb profunditat el patrimoni de Tortosa. Han estat molts els comentaris d’experts, estudiosos, gent del món econòmic i social, especialment de fora de la ciutat, que en acudir i conèixer el nostre patrimoni històric, en tants d’actes que hem fet, m’han manifestat la seua sorpresa per la singularitat i potencialitat que té de cara al futur de Tortosa. També, des d’un punt de vista humà, l’ajuda i el suport de tots els membres de les diferents juntes que he presidit, el contacte amb els socis i amb tants tortosins i ebrencs que han acudit als nostres actes, durant tots aquests anys, són experiències que sempre portaré i que vull agrair públicament. Gràcies a tots, sense vatros, Amics dels Castells no seria possible!

Hem treballat molt, intentant posar l’entitat al servei de Tortosa; durant aquest període hem rehabilitat la seu; hem renovat la revista i  el concurs de pintura; hem continuat les diades i hem realitzat moltes jornades, visites i seminaris per ensenyar i explicar la importància i les oportunitats que es desprenen del nostre patrimoni; hem reivindicat la necessària implicació de les diferents administracions per recuperar la nostra història,  amb el Pacte pel Patrimoni (amb més d’un miler de firmes), amb múltiples articles, debats i reunions; hem treballat pels castells per la pau, per aconseguir que Tortosa pugui esdevenir algun dia Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, o perquè el Pla Director de Muralles sigui una realitat. Recordo amb molts sentiments, el 15è aniversari de l’associació, amb un miler de persones amb torxes per la Suda i les Avançades, imatge que acabà sortint al telenotícies de TV3; o també el vídeo que vam fer amb més de 300 socis creant un gran cor humà que bategava com a metàfora del que sentim per Tortosa i per les oportunitats de la rehabilitació de les nostres muralles i nucli antic.

Des d’aquí, vull demanar disculpes amb tot allò que no hem fet bé, segurament hi ha més d’un exemple; però us ben asseguro que sempre hem tingut una voluntat positiva, de tirar endavant l’associació i, sobretot, el nostre missatge i la nostra essència: posar en valor el nostre patrimoni i obrir els ulls al conjunt dels tortosins de la possibilitat de futur que hi ha al seu darrera. Si viatgem pel nostre entorn més immediat, veurem com ciutats i pobles, amb una tercera part del que natros tenim, saben aprofitar el seu llegat i això els genera beneficis econòmics i socials per a les seues poblacions.

En aquest sentit, crec que anem per bon camí. Cada vegada són més els tortosins que creuen que tenim un patrimoni, especialment el nucli antic i els 6,5 quilòmetres de muralles, que cal aprofitar. 

Durant tots aquests últims 15 anys s’han fet passos importants. Però no podem relaxar-nos, queda molt per fer. S’ha de continuar en aquesta línia i per això cal que Amics dels Castells estigui vetllant perquè així sigui. Estic segur que amb la nova Junta, encapçalada per Ramon Ruiz, millorarà la nostra tasca amb forces i idees renovades i necessàries. Una tasca que s’inicià gràcies a un grup de persones liderades per Victor Cervera, fa gairebé 20 anys, i que a dia d’avui continua vigent i il·lusionant a molta gent. Gràcies a tots i totes Amics, sempre us portaré al cor!

Jordi Jordan i Farnós