Transcrivim l'article de caire divulgatiu que va ser publicat el 18 de març de 2016, al Setmanari l'Ebre. Envers les dues làpides funeràries amb epigrafia hebrea, encastades a la torre poligonal del Rastre.
Les muralles que encara resten dempeus a Tortosa,
a més de parlar-nos de la història de la ciutat en el seu concepte més ampli,
ens il·lustren sobre aspectes concrets del nostre passat. Distribuïts en els
panys dels murs i en les torres hi ha un seguit d’elements , uns més visibles
que els altres, el testimoniatge dels
quals ens vinculen amb episodis de les
nostres cròniques locals.
El 1368, en plena construcció de bona part del
recinte amuradat per protegir la ciutat en un moment d’inestabilitat, es va
procedir a “reaprofitar” tot tipus de material de pedra a l’abast. I es va fer
també -i especialment- amb el cementiri
jueu que pràcticament va quedar arrasar. Les làpides funeràries hebrees,
algunes datades del s. IX, segons els seus coetanis, foren utilitzades de
farciment de les muralles. D’aquell nombre quantiós però imprecís de làpides
hebrees reutilitzades només se n’han
conservat i que tinguem coneixement dues, totes dues ubicades a la torre
poligonal del sector amuradat del barri del Rastre.
Precisament, ha estat la qüestió de la làpida
hebrea el tema d’una moció presentada per ERC i aprovada al ple de l’Ajuntament
al 7 de març de 2016 a fi que sigui extreta del mur on avui
hi és per ser resguardada. Des d’Amics dels Castells i Nucli Antic de
Tortosa volem expressar la nostra
satisfacció a l’acció plantejada, a la que caldrà però tenir en compte dues
coses. Primer, que es tracta de dues
làpides i no d’una i que , per tant, la salvaguarda ha de ser conjunta i, segon, que un cop extretes caldrà col·locar al seu
lloc una mena de rèplica prou visible que documenti el context i reutilització que
anotàvem al principi de l’article.
La primera làpida, ja publicitada per Enric Bayerri
el 1939 i estudiada en primera instància pel professor Cantera el 1955 ha estat
publicada per l’epigrafista Jordi Casanovas al 2000 en un treball en el que
transcriu i tradueix les 9 línies conservades de text en memòria del difunt Samuel i el situa en una cronologia que podria
correspondre al segle XIV.
La segona làpida, no coneguda ni citada fins ara,
de la que ens va referir la seva existència David Matheu, ha estat recentment
també estudiada pel mateix Jordi Casanovas qui aviat ho publicarà a la revista
especialitzada Talmid i en la que,
malgrat el desgast de la pedra i la dificultat d’accedir-hi per corroborar el
text que es troba mig esborrat, ha conclòs que la data de la làpida, també
funerària, és de l’any 1195.
Del total de les 171 làpides hebrees avui
conservades a Catalunya (la majoria a Barcelona i Girona) 3 són de Tortosa (la
trilingüe i les dues del Rastre) . És lloable, però alhora pertinent i correcte
que Tortosa, ciutat integrada a la Red de Juderias vetlli,
cuidi, divulgui i posi en valor aquets actius epigràfics, així com el seu Call,
per la dignitat dels seus tresors hebreus.
