CONVOCATÒRIA DE LA XXII ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA D'AMICS DELS CASTELLS

Benvolguda sòcia, benvolgut soci:

Us comuniquem la data de la propera assemblea general ordinària, que realitzarem el proper divendres 24 de febrer de 2017. Una assemblea de vital importància per continuar donant vida a l’entitat Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa.

Aquest exercici passat, ha estat un gran any per a l’entitat. Amics ha celebrat els seus 20 anys d’existència. Un any ple d’activitats, des de la Junta volem agrair a totes aquelles entitats, empreses i administracions com: els Miquelets de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Conficon, La Jueva de Tortosa, Lo Portal de Tamarit, Casal Tortosí, COAC-Ebre, Universitat Rovira i Virgili, Observatori de l’Ebre, Biblioteca Marcel·lí Domingo, Museu de Tortosa, Arxiu del Baix Ebre, Consell Comarcal del Baix Ebre i Ajuntament de Tortosa, que amb el seu suport i col·laboració hem pogut tirar endavant un total de quinze activitats destinades a posar en valor, recuperar i dinamitzar el patrimoni de la ciutat i el territori, entre totes elles volem destacar la magnífica XXI Diada #20anydAmics de recreació històrica que vam poder gaudir a les Avançades de sant Joan.

Altre aspecte que volem revalorar d’aquest any, és la recuperació de la revista de l’entitat. Una capçalera que havia restat silenciada durant quatre anys, ha estat redimensionada com una eina clau de l’entitat per promoure, reivindicar i divulgar el nostre patrimoni, sols així podrem despertar l’afecte i l’estima envers el mateix. Amb el número 16 de la revista Amics no sols ha canviat la seva edició i maquetació, l’entitat vol situar-la com una publicació de referència al territori i al País sobre patrimoni, art, cultura i història. Aprofitem per informar aquells associats que encara no han passat a recollir-la, que podran fer-ho en data de l’assemblea general.

Tenint com a principal objectiu restablir el contacte amb l’associat i crear connexions amb la ciutadania, us facilitem el nostre correu electrònic amicsdelscastells@gmail.com per a que continuen informant-nos de quelcom que consideren. A més volem destacar, com a través dels nostres perfils a les xarxes socials @amicscastells hem aconseguit més de mil seguidors, aspecte que ens ajuda a difondre la nostra tasca i una comunicació més fluida.

Aprofitem l’avinentesa d’aquesta carta per informar-los de la XXII DIADA “Indústries hidràuliques al voltant de Xerta”: Una Diada que tindrà lloc el 14/05/2017 sent el punt de trobada a les 9:30h a la Plaça Major de Xerta. Amb la mateixa Amics donarà tot el seu suport a les iniciatives impulsades per l’Ajuntament de Xerta, per declarar el Molí de l’Assut i tot el seu contorn en Bé d’Interès Cultural Nacional. Us esperem, serà una jornada on visitarem els diferents molins medievals del municipi, la Hidroelèctrica i el Molí de l’Assut.

A l’assemblea es tractaran temes que afecten a l’entitat de forma directa, per aquets motius i altres que tractarem, com la rebaixa de les quotes anuals per l’exercici 2017, us esperem. Soci i sòcia: VINE I RECULL LA REVISTA!, si encara no la tens!

Cordialment,
Per una ciutat digna i culta.

Adjuntem la convocatòria de la mateixa i l’ordre del dia.


ASSOCIACIÓ AMICS DELS CASTELLS I NUCLI ANTIC DE TORTOSA
Convocatòria assemblea general ordinària

De conformitat amb l’establert al capítol III, article 12 i al capítol V, article 22 dels estatuts de l’entitat, la junta de govern, convoca assemblea general ordinària de l’Associació Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, a celebrar el proper divendres 24 de febrer de 2017, a les 19:00h en primera convocatòria i a les 19:30h en segona convocatòria, a l’edifici denominat “Casal Tortosí”, situat a Tortosa, Plaça Sant Joan.

Amb l’ordre del dia següent:

Aprovació de l’ordre del dia. (Amb inclusió, si procedeix de qualsevol altre punt, a proposta dels socis/es.)
Lectura i aprovació si escau, de l’acta de l’assemblea general anterior.
Aprovació si procedeix de la liquidació de comptes de l’exercici 2016.
Aprovació del pressupost exercici 2017.
Aprovació memòria activitats de l’any 2016.
Presentació i aprovació activitats per a l’any 2017.
Comunicat d’altes i baixes dels socis i les sòcies d’Amics.
Actualització si procedeix de la quota anual.
Ratificació de la Junta de govern.
Precs i preguntes.

Es prega la màxima assistència.

Ramon Ruiz i Fons.
El President.

                

FORTÍ D’ORLEANS


Obra defensiva construïda totalment al SXVIII, en la perifèria sud de la ciutat de Tortosa, actualment totalment dins del casc urbà i d’una forta bellesa.

S’assenta a l’extrem sud-oest del altiplà de les Esplanetes. Sobre precipici rocós creat per dos barrancs, al nord pel barranc de les Esplanetes, per on transcorre la carretera de la Simpàtica (delimitació amb el turó del Sitjar)  i al sud un barranc molt curt, però igualment profund, on actualment es situa la Pujada al Seminari.

La ubicació del fortí, permetia una amplia visió sobre tota la plana del sud de Tortosa, la ciutat, el riu Ebre a l’est i al nord el turó del Sitjar.

Per accedir amb vehicle, es pot fer per la Pujada del Seminari (molt propera a l’estació de Ferrocarrils), que porta directament sobre l’altiplà, amb facilitat d’aparcament. A peu es pot accedir pel carrer Ramon Berenguer IV, per unes escales que serpentegen fins al Fortí o per les escales del Seminari, situades enfront mateix de l’estació de Ferrocarrils.

El Fortí pertany al sistema defensiu modern de la ciutat de l’Ebre, al igual que els Avançades, Tenasses i el Bonet. Bastits entre els S XVII i XVIII, son un conjunt en la seva totalitat molt ben conservat i únic a Catalunya.

L’Orleans es va construir a posteriori de la Guerra de Successió, una vegada la ciutat va ser ocupada pel duc d’Orleans al 1708. La funció d’aquest fortí va ser la de reforçar i vigilar amb el foc, el franc est descobert del Sitjar, les esplanades contigües i l’entrada sud de Tortosa.

El fort és paradigma del sistema defensiu de Tortosa, l’experiència de l’atacant en comprovar un punt feble de la ciutat, li va servir per construir i reforçar precisament aquest punt, un cop la ciutat ja estava en el seu poder. La nomenclatura del Fortí, també perdura clara i exemplificant.

El conjunt està configurat per l’adaptació al terreny on es situa, té com a elements principals dos amplis baluards. El primer d’una superfície de 1670 m2, protegit per un profund fossat que envolta tres dels cinc parament del baluard. Encarat a l’altiplà es tracta d’un fortí característic i clàssic de l’època barroca, amb canoneres per situar l’artilleria.

El volum interior està terraplenat excepte tres espais: emplaçats a la seva part (la gola) d’entrada al baluard, una sala amb volta a prova de canó destinada a polvorí i adossada al parament sud-oest una cova en proximitat al polvorí.

El reducte de la gola, té un impressionant coronament d’espitlleres, les quals tenien un pas de fusta, no conservat, al qual s’accedia per una escala d’obra. Des de la seva porta d’entrada partia un pas d’unió (caponera) amb el Sitjar, la caponera va ser enderrocada el 1965. La porta també contenia un florit escut, que va ser extret i actualment conservat.

El segon baluard o tenassa, que defensa al primer per el flanc dret té una superfície de 1760 m2 i està totalment adossat i adaptat a l’orografia escarpada del barranc, conferint-li una forma poligonal totalment irregular.

Aquest cos s’accedeix des de la part posterior del primer baluard, vorejant el mur de tancament nord-oest, per unes escales es pot accedir a la plataforma terraplenada i les canoneres. Les quals apunten cap al nord-oest (actual eixample de Tortosa), a l’interior del volum del segon baluard i a nivell del fossat hi ha construïda en volta de canó una allargassada galeria amb espitlleres, amb funció de defensa del fossat contigu.

Els dos baluards resten units per un camí cobert, amb travesses i entrades.

Font de la imatge i el text: Pla Director de les Muralles de Tortosa. Ajuntament de Tortosa. Juny 2015.
Geocalització al Google Maps: https://goo.gl/maps/Xo6HbsHyyJN2




FORTÍ DEL BONET


Fortí o reducte del Bonet està emplaçat en un promontori rocós del barranc del Rastre. Té una ubicació i orientació molt estratègica ja que guaitava els camins que arribaven a la ciutat des del nord-est.

Les muralles adjacents son dues, el llenç nord enllaça amb les Avançades de Sant Joan, baixant pel barranc del Rastre i el sud amb el baluard del Carme o la Victòria.

Per accedir en vehicle, s’ha d’agafar el carrer Mare de Déu de la Providència i continuar pel camí del Rastre, passades corbes pronunciades de pujada, la carretera arriba al Bonet on es pot aparcar amb facilitat. A peu es pot accedir a traves d’unes escales que arranquen a l’aqüeducte ubicat al carrer de Callao.

El Fortí del Bonet, és un xicotet reducte fortificat amb fossat, construït a sobre d’una petita construcció de guaita anterior, com una avançada sobre el barranc del Rastre, la suda i les seves Avançades, a la part septentrional funciona com avançada del Sitjar.

El terme del Bonet apareix per primer cop al SXIX, abans era nomenat reducte o bastió del Rastre. Tot i que als plànols apareix en anterioritat, és al SXVIII quan es presenta amb la llinda del portal i muralles de connexió en Avançades i Sitjar, passant a ser part del primer recinte emmurallat del Rastre.

El Fortí d’uns 750m2 i 9m d’alçada, és de planta hexagonal i paraments atalussats. Consisteix en: planta baixa, terrat i un petit pati en la part posterior. L’entrada dóna la pati el qual presenta uns arcs de suport de pas de ronda en els dos panys que donen a la ciutat. El fortí també té cisterna i a través d’una rampa s’accedeix a la terrassa i pas de ronda.

La unió dels dos panys de muralla a la zona de la terrassa formen un angle agut, on estan emplaçades quatre canoneres per situar l’artilleria, sobre aquest angle i per emfatitzar l’alçada del fortí es situava aquí una garita, actualment ensorrada. A sota de la garita hi ha un gran escut esculpit en pedra encara no desxifrat.

Font de la imatge i el text: Pla Director de les Muralles de Tortosa. Ajuntament de Tortosa. Juny 2015.

Geocalització al Google Maps: https://goo.gl/maps/uCBpqdpRxPw

FORTÍ DE TENASSES


Tenasses o Tenalles, és una complexa estructura defensiva, situada al nord de Tortosa i exempta. Amb 300m de llarg i una superfície de 26,400m2, es va edificar passat el barranc del Cèlio.

Situada sobre un promontori base, com la resta de turons de Tortosa, esta encerclat per barrancs, que delimiten la fortalesa. La façana sud, és la més espectacular i s’assenta sobre un rocós i escarpat vessant, que mira l’horta de Pimpí, l’Ebre, la plana i lo Port.

L’accés en vehicle i també per a vianants es fa a partir del Portal de Remolins, per la Costa de Tenasses, que després passa a Costa del Cèlio, passant un 800m i amb el turó de Tenasses a l’esquerra, es gira per una pista de terra que porta a l’explanada al nord de la fortificació, on es pot aparcar. Per a vianants existeix un camí que surt de la Torre del Cèlio en Remolins i arriba a l’entrada original, tot i que actualment resta poc transitable al estar ple de vegetació i brossa.

El Fortí de Tenasses, és una avançada defensiva de la muralla nord de Remolins, aprofita una plana que te forma de fletxa orientada a la ciutat.

Tot i el nom, el fortí no correspon a la tipologia militar de “tenasses”, sinó que es tracta d’una construcció de suma de mitjos baluards, tipus hornabecs. La nomenclatura de tradició popular, podria vindre no tant de l’estructura sinó com de la posició que ocupa front el complex defensiu.

El fortí està format per dos recintes continguts, però diferenciats i bastits en dues etapes, finals del SXVII i SXVIII.

El primer conjunt del SXVII, té un cos defensiu parcialment terraplenat sent una joia de l’arquitectura militar de l’època. El cos amb una altura de 8m, esta format per dos semibaluards units per una cortina central i dos flancs laterals, units en la part posterior formant un angle agut.

El flanc lateral de l’hornabec de l’esquerra dóna a l’exterior sobre un precipici, el de la dreta està protegit per una muralla perimetral i conté un portal d’entrada a un pati-fossat. L’accés al primer cos de Tenasses es fa a través d’un portal format a l’exterior per un angle recte i brancals de pedra picada. A l’interior seguint un pas estret, hi trobem dues sales de desigual altura, l’espai esta cobert per volta de canó de maó; destinades a magatzem de pólvora.

El pati interior té la funció de distribuïdor, apareixen una rampa i escales que faciliten la pujada al cos superior del cos defensiu, on es situen divuit canoneres i les restes de les garites ubicades en els angles sortints dels hornabecs. A més hi trobem a la zona una voluminosa cisterna amb volta amb proba de canó i al mig del nivell superior un suport de parallamps bastit en carreus.

Les segones Tenasses, és un recinte fortificat, de grans dimensions. Ubicat a continuació del fossat de les primeres Tenasses, l’espai central l’ocupa la Plaça d’Armes amb 8500m2. Actualment lliure d’edificacions, però sembla que la mateixa en el passat albergava diferents construccions.

El front nord, conté diferents element  d’una fortificació abaluartada: dos grans semibaluards, units per una cortina central: hornabec. Precedits per un fossat amb un revellí.

A la cortina central es situa una entrada a la plaça d’armes format per parament de carreus i un portal amb brancals i arc rebaixat, construïts en pedra treballada.

Amics dels Castells, reclama la seva integració en el sistema urbà de la ciutat i habilitació, per a la seva visita. A més d’una neteja periòdica del mateix, un cop la mateixa és propietat municipal.

Font de la imatge i el text: Pla Director de les Muralles de Tortosa. Ajuntament de Tortosa. Juny 2015.

Geocalització a Google Maps: https://goo.gl/maps/UZrJpyb8BUz

LA XIII TROBADA D'ENTITATS CULTURALS DE L'ANTIGA DIÒCESI DE TORTOSA, EN IMATGES.


La pluja ens ha acompanyat avui a l'Observatori de l'Ebre​ , i també la bona companyia, en la XIII Trobada d'entitats i associacions culturals de l'antiga diòcesi de Tortosa. 





Hem gaudit de tres ponències d'aproximació al territori des de diferents perspectives: la històrica (per Agustí Agramunt), la patrimonial (per Àngel Portolés · PEU-UJI) i l'econòmica (per Juan Antonio Duro). Han intervingut també les representants de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre, la CCEPC, i l'Institut Ramon Muntaner.


També hem comptat amb la presència de Sisco Ollé (regidor de cultura a l'ajuntament de Roquetes), David Altadill (director de l'Observatori de l'Ebre), Ferran Bladé (director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre), Vicky Carles representant de Graëllsia i Ramon Ruiz, president d'Amics dels Castells.



La música de Pili Cugat i Carlos Lupprian ha posat un emotiu punt final a les intervencions.


Per últim, de la mà de Maria Genescà, hem descobert la biblioteca de l'Observatori, on actualment es pot gaudir d'una exposició de mapes de diferents èpoques i d'arreu del món.

LA CATEDRAL DE TORTOSA I EL SEU ENTORN. PASSAT, PRESENT I FUTUR: CAP A UNA NOVA CIUTAT

Fem aquest escrit per deixar constància de la nostra participació en la taula rodona de la dita jornada, organitzada per la URV Campus Terres de l’Ebre.

En primer lloc volem agrair la invitació a l’entitat a participar en la mateixa i als coordinadors de la Jornada per potenciar el diàleg i la comunicació entre els diferents entitats, administracions i especialistes de la ciutat.  

En quant al posicionament inicial envers l’enderroc de la façana fluvial o les conegudes com a cases de la Catedral, i sense cap ànim d’obrir cap debat, l’entitat Amics des dels seus inicis es va mostrar desfavorable al seu enderrocament, conegudes són en el seu històric les xarrades, ponències i estudis envers la protecció i recuperació de les cases del carrer Croera.


Tot i així en els últims temps, l’entitat va restar en silenci i aquelles persones que vam defensar la façana fluvial històrica, sempre ho férem a nivell particular.

Més enllà del m’agrada o no m’agrada, era evident que les cases presentaven tota una sèrie de deficiències i que les solucions futures han de millorar els problemes del passat.

Un referent; el Centre Arqueològic de l’Almoina de València.

És evident que no hem d’inventar res, en les possibles solucions que planteja actualment el nou entorn de la Catedral de Tortosa. Nosaltres proposem aquesta actuació per proximitat  i adaptació a la problemàtica que se’ns presenta actualment a la ciutat.






L’Almoina és un espai situat entre elements que ens recordaran a la nostra ciutat, la catedral de València, el Palau Episcopal, la Basílica de la Mare de Déu, l’Almodí... és a dir al cor de la ciutat. Un solar que va proporcionar l’enderroc de l’antiga casa gòtica de l’Almoina i que des del 1985 constitueix una antologia històrica de la ciutat amb una superfície de 2500 metres quadrats.


L’Almoina es presenta al visitant com un viatge al passat, on poder anar reconstruint la història i l’evolució urbana de la ciutat mitjançant les línies de temps i destacant els contextos històrics globals i particulars. És així com el visitant descobreix i transita, des de la fundació de la ciutat de Valentia, passant per la primera ciutat cristiana (visigoda), la constitució de Balànsiya i l’Almoina en època medieval, fins l’actualitat. Com es pot apreciar, la similitud amb el solar de les cases de la catedral és més que evident.


Tot i així l’Almoina de València, no sols mostra connexions en el seu interior expositiu, al seu exterior mostra tota una sèrie de solucions urbanístiques i arquitectòniques, que poden ser referents a l’hora d’actuar a la nostra ciutat. L’equipament cultural creat genera tota una sèrie de connexions entre els diferents espais que uneix, a més de crear una gran plaça urbana i solucionar els problemes visuals que generen les mitgeres preexistents al nou espai generat per l’enderroc.

L’entorn de la Catedral de Tortosa.

Baix el nostre punt de vista les excavacions aparegudes, del tot inesperades pel seu alt valor històric, sent la muralla romana la veritable protagonista, han de ser conservades, museïtzades, transitables i visitables.


Ha de generar un equipament cultural de primer ordre a la ciutat i de titularitat pública. Un espai de coneixement i de divulgació de la història de ciutat i el seu territori i de la seva evolució tant urbana, com històrica. Tanmateix les excavacions han d’esgotar totes les possibilitats, encoratjant a l’administració local a realitzar una tercera fase a les mateixes.

Un espai que aprofitant les diferents cotes de nivell aglutini les visuals urbanes i paisatgístiques a l’exterior. Un espai que es situarà en un punt estrella de la mateixa i que ha de ser la veritable carta de presentació de la ciutat, creant un nou centre cultural on el mateix pot generar de nexe d’unió entre el Museu de Tortosa (antic escorxador), la Catedral i la seva Mostra Permanent, el Palau del Bisbe i en extensió el Palau Oliver de Boteller, la font gòtica i la casa de la Diputació. Un recorregut on en pocs metres el visitant i el ciutadà ha de tenir una visió periscòpica de la història, a través dels diferents estils que s’aglutinen allí.


Tanmateix és un projecte agosarat i que exigeix de molt de rigor amb una amplia afectació a l’entorn de la catedral, tant en circulació, en visuals i connexió d’espais sense oblidar-se del riu Ebre, com a autèntic element identitari de la ciutat i el territori. Davant tot i això Amics aposta per la contemporaneïtat i realitzar un projecte acord amb el nostre temps que integri tots aquests espais, sent el punt d’unió la nova plaça, on el vianant sigui el veritable protagonista.


Per aquest motiu vam acceptar la participació en la taula rodona de la jornada, ja que pensem que el futur de la ciutat l’hem de treballar entre tots i les entitats han de tenir un paper important en aquest esdevenir. 

Ramon Ruiz i Fons
President d'Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa.

Imatges.
Figura 1: 2002 i 2003 Xerrades i debats, promoguts per l'entitat Amics dels Castells. Font revistes entitat.
Figura 2: Excavacions del solar de l'Almoina de València. Font jdiezmal.com
Figura 3: Exterior del Centre Arqueològic l'Almoina de València.
Figura 4: Interior expositiu de l'Almoina, connexió visual d'espais.
Figura 5: Espai expositiu, integració del nou espai urbà a la trama preexistent. Font Love València
Figura 6: Diferents element treballats en el seu interior a través de plànols, infografies, fotografies... Font Ajuntament de València. 
Figura 7: Integració de mitgeres, espai expositiu i urbà, de l'Almoina. Font visitervalencia.com
Figura 8: Excavació arqueològica de Tortosa. Fotos Gerard Climent.
Figura 9: Espai amb afectació amb la nova actuació urbanística
Figura 10: Taula rodona. Font Ser Ebre