EL CAID: ABD AL SALAM

Ahir vam poder altre cop fruir del guiatge i teatralització realitzada per Pili Cugat i Carlos Lupprian, però de tot el vist, escoltat i tractat ens centrarem en destacar una de les peces més importants que actualment conserva el Parador Nacional del Castell de la Suda de Tortosa.


Es tracta de la làpida de la sepultura del caid Abb al Salam, el qual exercia el comandament militar, tenint la jurisdicció civil de tota la província islàmica, assolint fins i tot la responsabilitat de tresorer, controlant una de les regions més riques. Un càrrec que va aconseguir com a colofó d’una carrera funcionarial que va desenvolupar en diferents províncies d‘Al-Àndalus.

Al morir a l’any 961 i per a perpetuar la seva memòria es va llaurar aquesta peca en marbre, amb una cal·ligrafia cúfica, la qual consta de línies rectes i angulars que sovint són allargades en horitzontal i en vertical. El seu estil és considerat el tipus l’escriptura més antic i va ser emprada entre els segles VIII i X, tant en manuscrits i monedes, com a element decoratiu d’edificis públics com privats.

Aquesta làpida i tomba van reposar al cementeri de la Suda de Tortosa, fins al 1972 quan les excavadores de les obres del Parador la van descobrir, una tomba esplèndida que mantenia la posició i orientació en direcció a la Meca i estucada en roig.

Tot i la importància de la troballa, és possiblement una de les peces patrimonials que alberga la ciutat de Tortosa més desconeguda per part de la seva ciutadania. Arran aquesta troballa i passats uns anys  es van iniciar unes campanyes arqueològiques que van descobrir i localitzar una necròpolis i l’exhumació de més d’una trentena d’enterraments.

La làpida que entre altres preceptives de l’Alcorà afirma que el Paradís és veritat, resta com a objecte presidencial a l’entrada de la recepció del Parador. Tot i així, de la tomba no es pot afirmar el mateix i tret d’un panell explicatiu, es confon entre el guirigall de pedres, sorra i herbes que senyoregen l’espai de l’única necròpolis a l’aire lliure àrab a cel obert que es conserva a Catalunya.

Font: A. CURTO, “La tomba d’un caid”, a J.Vidal, A.Curto (coord.) Patrimoni al rebost (II), Tarragona, 2004.