TORTOSA. CIUTAT EN CARÀCTER.

Aquesta última setmana hem vist com Tortosa ha aconseguit el distintiu de “Ciutats encaràcter”. Amics dels Castells i del Nucli Antic, ha donat un suport actiu envers aquesta marca que pretén ajudar a la ciutat a desenvolupar-se turísticament, per tant pensem que ha estat un fita important aconseguida i al mateix temps cal felicitar a les persones que l’han impulsada i a tota la ciutadania en general.

Vista de la Suda, des del Baluard de la Victòria.

Tot així el nostre suport va anar acompanyat d’una sèrie de propostes i reivindicacions que vam fer patents en el moment de donar suport a la candidatura de Tortosa a “Ciutats en Caràcter” i que ara volem fer públiques, a l’espera de que entre tots poguéssim posar-les en marxa i així millorar el nostre entorn urbà i paisatgístic.

El nostre suport, té unes característiques específiques, les quals i en relació a la demanda feta, pensem que poden millor molt, no sols el patrimoni, sinó també la xarxa associativa de la ciutat, la cultura, l’artística-creativa i fins i tot el turisme.

Tots els punts se poden resoldre amb un element bàsic: l’estima. Potenciant l’estima envers el patrimoni, la cultura, l’art... molts dels punts que tractarem a continuació estarien resolts.

Passem a detallar alguns dels punts que des d’Amics dels Castells, podem ajudar a millorar:
El primer punt ens parla d’una ciutat amb un fort i destacat component històric i cultural. Això és del tot indiscutible, és el principal atractiu de la ciutat i molt segurament s’ha deixat de treballar amb la intensitat que caldria. Tortosa està plena de tradició, musical, arquitectònica,  política, religiosa, educativa, associativa, literària, artística,... que no s’estan treballant amb la dignitat que es mereix i això fa que a la ciutat de Tortosa s’estigui en permanent retrocés: artístic-creatiu. Molt d’aquells que com ens diu el model de “Ciutat en Caràcter” tenen un esperit creatiu, directament marxen o millor dit, es senten totalment expulsats per unes administracions que no saben gestionar aquesta capacitat creativa.

Criteris a satisfer:

A) Equipament i/o patrimoni arquitectònic ben conservats. Malauradament i en relació als BCINs que fa la convocatòria, tots els que tenim son rellevants i importants. No podem prescindir de cap d’ells i durant massa temps, la ciutat els ha deixat de banda.

Nosaltres respecte a les fortificacions i muralles, proposem una cosa ben senzilla: la neteja periòdica del perímetre fortificat, no deixant passar anys entre una neteja i l’altra. Per dos motius, això farà que la despesa en la neteja cada cop sigui menor i al mateix temps podrem identificar abans quines són les problemàtiques que comencen a tenir les edificacions ja centenàries. Sense oblidar la feinada que encara tenim en un desenvolupament atractiu dels barris que formen el casc antic de la ciutat i que després detallarem.

B) Senyalització: és evident que hi ha una mancança total en aquest aspecte, no hi ha una ruta de les fortificacions. Fins aquest any, que Amics ha posat punts d’interès al google maps no apareixien en lloc “online”, les nostres fortificacions i muralles. Al plànol turístic de la ciutat de Tortosa, queden desdibuixats completament i com una cosa subsidiària. Cal convertir-se en un expert per gaudir de tot el perímetre, aspecte que cal rectificar. Si Tortosa té un tresor, per singular i únic a Europa, és el seu perímetre fortificat. Que amb les últimes descobertes de la muralla romana, fan que la ciutat conservi un entramat de gairebé 2000 anys, del tot impensable en altres ciutats de l’arc del Mediterrani.

C) Política i normativa de neteja. Baix el nostre punt de vista, la conscienciació a la ciutadania i la neteja en molts dels llocs de la ciutat és insuficient. Sobretot en solars i al voltant de les muralles. Hem descuidat, durant massa temps el nostre patrimoni i ara el tenim envoltat d’una vegetació que se’l menja.

Mestissa. Agustí Querol
D) Espais verds. Tenim una meravella dins la ciutat, com és el Parc. Molts dels elements patrimonials que hi ha en el seu interior, estant totalment descuidats i/o abandonats com és el llac modernista antic i escales modernistes de Pau Monguió. Molta vegetació als parterres, acumula brossa durant dies. A més podria ser un lloc més didàctic, amb la senyalització de plantes i arbres, molts d’ells de gran interès. A l’igual que els Jardins del Princep on a més de les escultures, es podria treballar el tema de la botànica, ja que és un lloc tancat i perceptible de poder realitzar, plantant espècies botàniques, que facin del lloc més interessant encara.

E) Polítiques municipals de protecció del patrimoni cultural i natural. Aquest és malauradament el punt més dèbil de tots els mostrats. Durant dècades la ciutat ha deixat el patrimoni abandonat a la mà de Déu i ara tenim un problema el mateix està envellit i amb falta de confort.

F) Mobiliari urbà. Per posar un exemple en tot el perímetre fortificat no hi ha cap banc, cap font. Al magatzem municipal, encara es guarden els bancs antics i clàssics del Parc? Per què no reubicar-los al perímetre fortificat. Ubicant-los en llocs estratègics, el mobiliari urbà sempre dóna sensació de tranquil·litat, d’esbarjo i passeig. Sensació d’habitabilitat.

G) Polítiques en favor del vianant. En aquest punt cal ser més combatiu, a la societat en general li pot costar molt adaptar-se als nous models urbans, però cal pedagogia i esforç en sumar espais de vianants a les nostres ciutats. Hi posem un referent la ciutat de Pontevedra.


Altre aspecte que destaca la convocatòria de Ciutat en Caràcter és l’artístico-creatiu. En aquest punt hi farem unes quantes referències.

El desenvolupament creatiu, la creació de nous corrents i estils a més de potenciar les noves tendències s’hauria de treballar com hem dit en un punt anterior des d’una gestió de la cultura diversificada, amplia i inclusiva. Creant equipaments i/o museus nous que potencien aquest aspecte de la ciutat. En general no és té una visió de Tortosa, com a ciutat cultural. També es podria treballar per portar a “Ciutat cultural de l’any de Catalunya”.

Retrat de monjo. Antoni Casanova.
A la vegada s’han de recuperar els artistes de referència (i no sols en literatura, que també), altres com Agustí Querol o Antoni Casanova, farien de Tortosa una ciutat única als Països Catalans, en quant a pintura i escultura. Si parlem en termes musicals, ens trobem en la mateixa situació, hi ha un total desconeixement d’aquestes personalitats que van situar a Tortosa, com un centre de creació.
Cal crear i potenciar un Museu d’Art, que mostri tots aquests aspectes de les Belles Arts, desenvolupades en aquest territori. A la vegada es creen equipaments al Nucli Antic i el fan atractiu, segur i altre cop habitables.

Això sols se pot fer potenciant la compra d’obra, unificant el llegat d’aquets artistes... A més la ciutat ha de saber capitalitzar la cultura que es genera al territori, no deixant en mans d’altres poblacions aquesta dedicació. Amposta ens porta, un gran avantatge en aquest aspecte i segurament serà aquesta ciutat qui acabi desenvolupant i gestionant aquest aspecte, que realment fa “Una ciutat en caràcter”.

Altre aspecte que es tracta és la de ciutat acollidora i inspiradora. És a dir parlem del paisatge urbà i de la seva potencialització.

Mural Felip Pedrell, Barri del Rastre.
Comencem per tenir un casc antic declarat Conjunt Històric Artístic, amb barris que haurien de ser atractius, no sols per al turista sinó també per a la població de la ciutat. El Call, Sant Jaume, Santa Clara, Rastre, Garrofer, Castell, Santa Maria, són actualment barris sense atractiu per a la població de Tortosa, on hem creat una ciutat “dònut”, on el centre ha quedat deshabitat i amb poca seguretat i la gent viu al voltant o directament disseminada.

Uns barris que es mostren sense equipaments, sense atractiu, amb cases tapiades i un terrible deteriorament arquitectònic, solars plens de brossa i runa, carrers tancats amb reixes o tapies de fusta, poliespan projectat a dojo a les mitgers, amb un paviment deficitari, amb un cablejat elèctric obsolet en ple SXXI. En els últims temps cal reconèixer que s’ha treballat puntualment envers molts dels punts ara aquí tractats, però pensem que l’aposta pel caràcter de Tortosa ha de ser molt més ferma i proactiva.

Necessitem plantejar el futur de la ciutat, i també el turístic. Però primer assentem unes bones bases culturals, amb llocs de treball estable, on s’estime la cultura i l’art de la ciutat. Sols així farem que el turista torni, sols així donarem una visió d’una ciutat cohesionada i per tant en caràcter.


PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: “RECONFIGUARACIÓ DEL BALNEARI DEL POCAR DE TORTOSA”

Benvolgudes i benvolguts.

En nom d’Amics dels Castells i amb la col·laboració del COAC_Ebre, tinc el plaer de convidar-los a la presentació del projecte arquitectònic “RECONFIGUARACIÓ DEL BALNEARI DEL POCAR: ALBERG I CENTRE D’INTERPRETACIÓ AL CALL JUEU DE TORTOSA”.
Projecte presentat per la seva autora Júlia Brull Palou.


Un projecte que pretén donar a conèixer i recupera un espai tant singular com és el Call Tortosa, situat a l’actual barri de Remolins. El projecte de reconfiguració mostra tota una sèrie de propostes per potenciar el comerç, el turisme i la cultura, generant un gran pol d’atracció turística.

Tanmateix, aquesta presentació passa a ser un punt central en la nostra programació d’activitats anuals, ja que com a la revista la majoria de les mateixes han anat destinades a reclamar una actuació urgent, però a la vegada respectuosa i pausada sobre el barri de Remolins i en concret el Call.

Us convidem a vindre, és molt interessant veure com gent jove i aliena a la nostra ciutat, l’agafa com a model d’anàlisi, d’intervenció  i reurbanització per obtenir espais més oberts, transitables i saludables. Un projecte que té com a finalitat donar altaveu a una ciutat menystinguda històricament i conscienciar a Catalunya i als mateixos tortosins del valor patrimonial històric i arquitectònic de Tortosa. Un projecte que té com a objectiu final recuperar un barri històric abandonat, integrant-lo a la Tortosa actual.

A més us recordem, que si encara no teniu la revista serà un bon moment per a passar a recollir-la.

La presentació tindrà lloc al COAC-Ebre
Carrer Ramon Berenguer IV, 26, principal de Tortosa.
El dijous 16 de novembre a les 19h de la tarda.

Us esperem.

Ramon Ruiz i Fons
Per una ciutat digna i culta!

MOSTRA DE LA REVISTA AMICS 2017 – JARDINS DEL PRÍNCEP – 07/09/17

En primer lloc donar les gràcies a tots els assistents, tot i que no érem molts, érem bons. Anteriors presidents, associats, simpatitzants, col·laboradors, participants, entitats i representants de diferents institucions que ens donen suport.



En especial al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, al Consell Comarcal del Baix Ebre i al seu president Enric Roig, i a Ferran Bel alcalde de l’Ajuntament de Tortosa, per donar suport i mostrar el seu compromís envers l’entitat i el patrimoni material i cultural, de Tortosa i les Terres de l’Ebre.

Avui hem presentat amb molta il·lusió una publicació que pretén ser una eina de promoció, divulgació i sobretot per fomentar l’estima envers el patrimoni.

Una revista on a través de la museografia, l’educació, l’etnografia, la conservació, el turisme, l’arquitectura, l’art, l’arqueologia i la història mostra accions que ajuden a conscienciar de la importància del patrimoni per a la societat i la col·lectivitat, com a fites que ajuden a retrobar-nos en la nostra identitat.

Hem treballat durant aquest any per aconseguir la participació de més de 30 persones que representen a més de 15 institucions diferents d’arreu del País. Aspecte que fa que el nostre patrimoni també sigui conegut fora del territori i la revista viatge per tota Catalunya.




Com sabeu, l’actual revista s’estructura en quatre apartats. A més de la presentació, on podeu destaquen els articles de Ramon Ruiz (president d’Amics), Dolors Queralt (regidora de Cultura a l’Ajuntament de Tortosa) i Enric Roig (president del Consell Comarcal). Hi podem trobar les notes històriques, el dossier central, actuacions envers el patrimoni, recerca i la memòria de les activitats de l’entitat Amics dels Castells de Tortosa.

Les notes històriques estan dedicades a conèixer millor la figura de Mestre i Noè, de la mà d’Hilari Muñoz i Núria Menasanch.

El dossier central de la revista ha estat destinat al Call de Tortosa, i amb ell volem obrir la porta a la recuperació d’aquest espai tan singular de la ciutat. Més enllà de la recuperació urbana, pensem que cal impulsar la recuperació emocional i també la intel·lectual, i això sols es pot aconseguir dotant el Call d’instruments per projectar correctament aquest patrimoni i la recerca, per conscienciar a propis i aliens de la importància de l’aljama tortosina. Per aquesta raó hem demanat la col·laboració i participació de Pili Cugat (intèrpret de la Jueva de Tortosa i presidenta d’Amics del Call de Tortosa), Ramon Miravall (historiador), Albert Curto (director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre), Eva Castellanos (conservadora del Museu de Tortosa), Assumpció Hosta (directora del Patronat del Call de Girona), Sílvia Planas (directora del Museu d’Història dels Jueus a Girona), Andreu Lascorz (hebraista), Sergi Navarro, Aleix Gonzalez i David Bea (historiadors i impulsors del coneixement del Call tarragoní), Tessa Calders i Esperança Valls (impulsores de la Xarxa de Calls de Catalunya i representants de l’Institut Mon Juïc), Jordi Bonvehí (historiador del Centre d’Estudis del Bages), Òscar Cid (associat i divulgador del Balneari del Porcar) i Júlia Brull (arquitecta).


L’apartat de patrimoni, ha estat destinat a encabir aquelles accions que s’han portat a terme envers el patrimoni de la ciutat des de diferents punts de vista. Com són les accions que porta a terme l’entitat. Destacant els articles al voltant de la passada Diada envers el Molí de l’Assut. On destaquem la col·laboració de Cinta Margalef (arquitecta de l’Ajuntament de Xerta), Josep Moragrega (membre de la Comissió pel Patrimoni i Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre) i del company Jordi Costea (arquitecte). A més d’Antoni López representant del COAC Ebre, Jordi Diloli, Ramon Ferré i Laura Bricio al voltant de les excavacions de davant la catedral, Rosa Curto i el desenvolupament d’activitats educatives envers el despertar la curiositat envers el patrimoni de la ciutat entre els nostres estudiants. O l’article de Gerard Garcia, on ens recorda la importància d’entendre la convivència entre cultures com un gran patrimoni que tenim a la ciutat.

Per últim i no menys important destacar la recerca, que amb Marc Ballester i Rosa Rodríguez, aquest any l’entitat ha encetat una nova vessant com a centre d’estudis. Amb ajuda de l’Arxiu Comarcal, Institut Ramon Muntaner i que aviat podrem presentar un estudi etnològic del Mercat de Tortosa, com a punt referencial de la ciutat i del territori.

Esperem que la gaudiu.
Amics dels Castells, per un #patrimoniViu i una ciutat culta i digna.

PRESENTACIÓ REVISTA AMICS 2017



Benvolguts i benvolgudes

Tenim el plaer de convidar-vos a la presentació de la revista Amics que tindrà lloc el proper dijous dia 7 de setembre a les 19h als Jardins del Príncep de Tortosa.

Aquest any, la revista ha estat destina en el seu dossier central a l’estudi de les possibilitats de potenciació patrimonial que té el nostre Call, amb la revista volem obrir la porta a una recuperació, i no sols física/material de l’espai urbà, sinó també emocional i intel·lectual d’un espai molt singular de la nostra ciutat, que configura en bona part la nostra identitat com a col·lectiu. A més a la revista es pot trobar l’estudi de la figura de Mestre i Noé en l’apartat de Notes Històriques. El Molí de l’Assut i altres actuacions al voltant del patrimoni tortosí i ebrenc, així com la recerca encetada per Amics com a centre d’estudis envers el Mercat Central de Tortosa.

Una revista que pretén convertir-se en una eina útil per a l’estudi, la divulgació i la promoció del patrimoni i la cultura, ja no sols de la ciutat de Tortosa, sinó també del seu territori i Catalunya. Per aquesta raó, la mateixa ha comptat amb la col·laboració de 33 persones i la representació de 16 entitats, empreses, organismes i institucions d’arreu de Catalunya.

Com a participants de les nostres activitats us animem a associar-se ja que mitjançant l’entitat i l‘associacionisme podrem ser capaços de conservar el patrimoni, matindre’l i revitalitzar-lo. Des de l’entitat entenem i pensem que defendre el patrimoni, és una obligació ètica i moral. Com sabeu la nostra revista és gratuïta pels associats/des i aquest any per als no associats la col·laboració per adquirir-la és de 10€ i la podreu aconseguir en la mateixa presentació. 

Us esperem, un cop finalitzada la presentació podreu recollir l’exemplar de la revista Amics i fer un mos i una copeta al pica-pica que us tenim preparat.

Entre tots aconseguirem un #patrimoniViu 

LA PORTADA DE LA REVISTA AMICS, 2017

Aquest any per a la portada de la nostra revista anual hem triat un element patrimonial prou desconegut a la ciutat de Tortosa, les pintures de l’altar major de la Catedral de Tortosa.

En concret una, la que fa referència a la cultura jueva, sent una de les poques representacions artístiques dels jueus que tenim a la ciutat, i a més d’un alt valor artístic, que sovint a l’estar girada i cap a la part fosca del presbiteri de la Seu tortosina ens passa totalment desapercebuda. (Figura 2)
  
Pintura, fragment del Retaule Major.

El retaule major de la Catedral.


El mateix va ser contractat pel Capítol al 1351. Un moble de gran qualitat artística i gairebé únic en els desenvolupament de pintura i escultura en el seu programa iconogràfic. Sent l’escultura atribuïda a Pere Moragues, escultor català molt italianitzat i que també va ser mestre major de la Seu.

La Pintura que es mostra a les portes batents, atribuïdes per alguns autors a Francesco d’Oberto, tot i que sembla que van ser realitzades per catalans i a Catalunya, al ser trobades en l’última restauració rebuts escrits en català a les voltes del cos central.

Tot i així, ens trobem davant d’unes pintures amb trets italianitzants, amb temàtica de la Passió de Jesús. Les pintures han estat relacionades per Hilari Muñoz amb produccions del centre d’Itàlia i la cort pontifícia d’Avinyó. Es tracta d’un tabernacle on les portes tancades deixaven veure en el centre a la Mare de Déu i sols s’abatien en determinades festivitats litúrgiques, actualment sempre es mostren abatudes.

Al desplegament (Figura 1) del tríptic es poden observar trenta relleus escultòrics al·lusius a la Verge i Jesús . Al centre mateix apareix la figura de la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços. Coneguda com la Mare de Déu de l’Estrella, sent la titular de la catedral.

Altar Major de la Catedral de Tortosa.

Per a la portada (Figura 3), hem triat l’escena del pagament de la traïció de Jesucrist, on s’aprecia com els jueus fan aquest pagament. Posteriorment podrem veure com aquest programa s’ajusta a les tendències de representació de la comunitat jueva dins de la producció artística. Una comunitat que comença a ser representada de forma pejorativa i amb característiques negatives.

Si podem afirmar que la presència dels Jueus a Catalunya es remunta al S I dC, sent una presència sòlida i estable durant 1500 anys, però a la vegada una relació plena d’estira i arronses amb la pràctica religiosa general dels país: el catolicisme.

Portada de la revista Amics, 2017.

Cap al S XIII, es comencen aplicar les primeres disposicions on els jueus han de portar elements distintius fora dels calls, per tant caldrà també introduir-ho a la representació pictòrica, fins al moment i en moltes ocasions als jueus se’ls representava amb una diferenciació racial. És així com seguint la conferència “Els Jueus Catalans” feta per Manuel Forcano, hi podem identificar molts dels trets exposats per ell, a la pintura que il·lustra la nostra portada.

Els jueus apareixen vestits amb la capa rotunda (obligada a la ciutat de Barcelona), una capa que cobria tot el cos i duia caputxa. La comunitat jueva comença a aparèixer en escenes que situen el poble de David, en una situació crítica, com és el cas que ens ocupa: el pagament de la traïció de Jesús.

Si durant l’edat medieval hi ha una certa correspondència entre la fisonomia dels rostres cristians i jueus, a partir del S. XIV, com és el cas de la nostra pintura, a més de les robes que els estigmatitzaven, els jueus dins del món plàstic apareixen amb trets que se’ls han assignat com a tòpics: nassos grans i aguilencs, mentó prominent i llargues i poblades barbes. Solen aparèixer en expressió agra, que sovint arriba a ser esperpèntica, fins arribar a la caricatura posteriorment. Una identificació amb el grotesc, que vol plasmar la degradació física de la seva comunicat religiosa.

Aviat tindrem llesta la revista Amics 2017, una revista que pretén en el seu dossier central recuperar el Call de Tortosa d’una forma integral: l’emocional, l’intel·lectual i la material. Trobant punt de connexió en l’actualitat, més enllà del món turístic. Potenciant la recerca i l’estudi, de les aljames catalanes i posant de manifest tota la importància que van tenir.

Figura 1: Altar Major de la Catedral de Tortosa. Foto Wiquipedia.
Figura 2: Pintura, fragment del Retaule Major. Foto Núria Matheu Gas.
Figura 3: Portada de la revista Amics, 2017.

Bibliografia:
VVAA, “Tortosa. El Patrimoni.”  Onada Edicions. Benicarló, 2003
Hilari Muñoz, “ Tortosa, La petjada de la història”. Viena Edicions. Barcelona, 2014.
Conferència  Manuel Forcano, “Els jueus catalans”. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona, 2017.

Article Martí Casas, “Resseguint els testimonis jueus del Museu Nacional amb Manuel Forcano. Blog Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2017.

GÒTIC AL PORTAL DE TARRAGONA, CATALOGAT I SALVAGUARDAT

Fem aquest petit escrit per informar d’una de les actuacions que ha portat a terme l’entitat d’Amics dels Castells i Nucli antic de Tortosa, al respecte d’una sèrie de peces que vèiem que podien estar en una situació de precarietat i perill de pèrdua.


Per aquest motiu vam informar al Museu de Tortosa i les Regidories corresponents, d’aquesta possible pèrdua de material patrimonial. Ara mateix les peces han estat catalogades pel departament de conservació del Museu de Tortosa i retirades de la via pública. Sent emmagatzemades i custodiades per l’Ajuntament de Tortosa.

Es tractava de tota una sèrie de peces arquitectòniques dispersades al voltant de l’antic Portal de Tarragona, actual baluard de la Victòria. Baluard integrat en el sistema defensiu modern del Sitjar de Tortosa.

Introducció:


Com sabeu en aquest lloc es va situar en època medieval l’antic convent dels carmelites descalços, conegut com el Convent del Miracle. Al dibuix de Wyngaerde ja queda definit, la torre i el nom.

El portal que actualment resta va ser reconstruït l’any 1445, any de terratrèmols i posteriorment 1462-72 degut a la guerra civil catalana. Després integrat dins la fortificació moderna, la qual va començar-se a construir-se al voltant del 1642 a causa de la guerra dels Segadors.

La torre del Miracle, li deu el nom a contenir en el seu portal una Mare de Déu molt venerada llavors: “Verge del Miracle”, i raó per la qual el convent carmelita s’hi va fundar al 1590. El convent tot i ser destruït durant la guerra dels Segadors, perdurarà en actiu fins al 1708 any en que es perd el Setge de la ciutat a la guerra de Successió. La proximitat en la muralla el destruirà per complet i l’ordre decideix el seu trasllat al centre de la ciutat, situant el convent al carrer de Sant Anna, actual Escola de Remolins.

Les peces:

Es tracta d’un total de quatre peces a l’exterior del Portal i altra a l’interior vuit de la torre poligonal.



Són peces treballades per picapedrers de l’època i amb estil gòtic. Unes fan referència a motllures o cornises, altres fan referència a elements constructius d’una columna i a l’inic d’una volta (capitell).

Aquestes són algunes de les imatges que descriuen les anteriors peces esmentades. Tenim la certesa que es tracta de material procedent de l’antic convent del Miracle, situat en aquesta zona i ho corrobora la reutilització de material que es va fer servir per bastir el fort en època barroca SXVIII, un exemple és la clau de volta de la Mare de Déu seient i nen Jesús a la falda, encastada en el flanc sud del baluard de la Victòria o del Carme. 



RUTA FORTIFICACIONS MODERNES DE TORTOSA

L'any passat l'entitat d'Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, vam celebrar el nostre vintè aniversari. Una festa per gaudir el patrimoni a través de les recreacions històriques, potenciant el seu coneixement d'una manera transversal. Una activitat que va tenir la col·laboració dels Miquelets de Catalunya i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa. 
Una proposta proactiva, en defensa del patrimoni tortosí. Una activitat que pretén donar a conèixer i potenciar l'estima del mateix. La mateixa va aplegar al voltant de 200 persones durant tota la jornada a les Avançades de Sant Joan. 
Enguany l'acció es repetirà, a més de la participació dels Miquelets de Catalunya, podrem comptar amb altres recreadors d'arreu dels Països Catalans. Aspecte que ens fa sentir satisfets, ja que pensem que mitjançant aquestes activitats la posada en valor del nostre perímetre fortificat és més efectiva. Cada u de nosaltres es converteix en altaveu del nostre sistema defensiu i el projectem de forma coherent. 
L'entitat vol col·laborar en l'ajut de facilitar l'estima envers aquest patrimoni, tant important que tenim a la Ciutat. Ho farem a través d'un guiatge on poder conèixer i redescobrir els nostres baluards, fortins, valls, muralles, torres, cortadures, espitlleres, polvorins... Una articulació defensiva perfecta, que es prolonga durant el temps en que Tortosa va ser plaça forta. 

El guiatge serà dissabte a la tarda, el dia 27 de maig/17. Dins del marc de les segones jornades de recreació històrica dels Miquelets.
El guiatge i explicacions correrà a càrrec de Dídac Gordillo i Bel, arquitecte, docent i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’hora de trobada serà a les 17h a l'esplanada del Fortí d'Orleans. La durada pot estar al voltant de les tres hores.
L'itinerari, per les fortificacions modernes de Tortosa.

17h. Sortida del Fortí de l'Orleans, baixada a la Simpàtica i pujada al Sitjar per l'entra del Baluard de les Creus.
2. Sitjar recorregut a través de l'aparcament de l'hospital (Baluard del Carme), fins al Baluard de la Victòria. Sortida per el pont per anar camí del barranc del Rastre.
3. Reducte del Bonet.
4. Baixada per les escales, aqüeducte, segona muralla del Rastre i pujada a la Suda. Portal de la Bassa i patí d’Armes.
5. Visita del Polvorí i Cavaller de la Suda. Parador Nacional.
6. Entrada a les Avançades de sant Joan, muralla medieval i fossat, i muntar a la primera Avançada.
7. Entrar fins la segona Avançada, fins al cos de Guàrdia, accedint a la part alta d'aquest baluard, on poder gaudir de les vistes de tot el complex.

8. 19:30h Recreació de Batalla. El Setge de Tortosa.

Volem agrair la col·laboració del Parador Nacional de Tortosa (facilitar visita a espais privats), Ajuntament de Tortosa (condicionament i neteja d'espais) , Policia Local de Tortosa (pacificació del trànsit) i l'entusiasme i la força dels Miquelets de Catalunya per fer de la memòria i el patrimoni un element VIU. 

ELS MOLINS DE LA SÈQUIA DE LES FONTS. XXII DIADA AMICS DELS CASTELLS.

Recollim aquesta informació publicada a la xarxa, per documentar els espais que visitarem en la propera XXII Diada d’Amics dels castells i nucli antic de Tortosa.

Sèquia de les Fonts. Foto Amics dels Castells

Xerta té tota l'abundància de l'aigua de l'Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims però, encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns foren els primers que canalitzaren l'aigua de les Fonts dels Ullals. Varen construir una sèquia per conduir les aigües des d'aquest lloc fins al poble, i al voltant d'aquesta, a partir del segle XV, van anar sorgint diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, com és el cas dels tres molins escalonats (el molí de Dalt datat de l'any 1600, el del Mig i, el de Baix del segle XV) que van ser propietat de la destacada família Oliver de Boteller fins a principis del segle XIX. A partir de l'any 1918 es va instal·lar fins i tot, una central hidroelèctrica que amb part de l'aigua de la sèquia generava energia elèctrica per als municipis de Xerta i Aldover.

Detall de les pintures murals conservades a l'interior de la Hidroelèctrica.
Foto Amics dels Castells.

Al llarg de la sèquia que condueix l'aigua dels ullals de les Fonts de Paüls a la vila van anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, els més importants foren els que formaven part de l'anomenada fàbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'últim tram de la sèquia de les Fonts.

Molí de Dalt. Font foto M@RC.

El molí de Dalt, construït el 1600, important pel seu entorn, que es troba annex a la bassa de Dalt, construcció d'època medieval. Edifici de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria. Té planta baixa i dos pisos; l'entrada es fa per una porta de llinda amb brancals de pedra. La llinda és una biga de fusta on hi ha gravada la data de 1600. Davant de la casa hi ha una estructura metàl·lica a mode de porxo que serveix per sostenir la parra. A sota hi ha un mosaic de rajoles policromades amb la imatge de Sant Antoni. Al segon pis destaca el gran nombre d'obertures rectangulars, disposades de forma regular. A l'interior es conserven restes d'una volta de mig punt força tosca. Prop del molí hi ha una bassa d'aigua datada en època medieval. Aquesta sèquia ha estat reparada als anys vuitanta del s. XX 

El molí del Mig, construït a principis de segle XVIII. Actualment es troba en ruïnes. Actualment es conserva en molt mal estat; s'han tombat les parets laterals, deixant en perillós estat la coberta. L'edifici és de maçoneria ordinària de planta mixtilínia, perpendicular amb el mur posterior de forma semicircular; consta d'una sala alta. Sota seu hi ha un soterrani cobert amb una volta rebaixada. L'accés es fa per una porta de llinda amb una finestra a sobre, coberta a una sola vessant inclinada cap a la façana. A uns 100m. seguint la sèquia hi ha el molí de baix.

Molí de Baix. Foto inicis de segle XX.

El molí de Baix, l'edifici principal data del segle XV i és d'estil gòtic, el qual conserva nombrosos elements arquitectònics de l'època com és el cas de l'arc apuntat. També és força important un edifici annex a finals del segle XIX. Conjunt format per tres edificis en forma d' "L". El central és el més gran de tots, destaca un arc amb dovelles de pedra, lleugerament apuntat. Amb el temps ha patit diverses modificacions, sobre l'arc hi havia un escut, avui no visible. L'interior està format per una volta gòtica apuntada i destaca un escut de Catalunya gravat a la paret. A la dreta trobem un segon edifici també amb una portalada gòtica i una altra entrada d'arc de mig punt, totes dues de pedra. La paret és de maçoneria. A la zona superior hi ha una petita cornisa de maó. La coberta està feta amb teula àrab. El tercer edifici és ja molt posterior, sobre la porta hi figura la data de 1888. És un habitatge d'estil eclèctic de planta baixa, pis i golfes. Destaca una cornisa amb elements decoratius. Els balcons són poc profunds i la barana, feta d'obra. 

Aquets edificis són BCIL, Bé Cultural d'Interès Local

LA REVISTA AMICS A LA XIII EDICIÓ DELS PREMIS RECERCAT

La a la XIII edició dels Premis Recercat INSTITUT RAMON MUNTANER a Reus Ciutat de la Cultura Catalana.


Tortosa és una ciutat amb més de 2000 anys de presència humana en aquest indret ebrenc, aglutinant un patrimoni excepcional. Un patrimoni que ens obliga a estar a l’aguiat i mantenir un gran esforç i interès en la seva defensa i recuperació.

La revista és una eina de divulgació i de promoció del Patrimoni de la ciutat i de les Terres de l’Ebre. Una capçalera anual, iniciada al 1998, que ha estat redimensionada com una eina clau de l’entitat per promoure, reivindicar i divulgar el nostre patrimoni, sols així podrem despertar l’afecte i l’estima envers el mateix. Amb el número 16, publicat al 2016, la revista Amics no sols ha canviat la seva edició i maquetació, sinó que l’entitat vol situar-la com una publicació de referència al territori i al País: sobre patrimoni, art, cultura i història.

Amb aquesta publicació l’entitat pretén conscienciar a la ciutadania de la importància de conservar i gestionar aquest patrimoni com un element viu, mitjançant el qual la societat pugui dialogar amb el seu passat, gaudir-lo i al temps aprendre. Un patrimoni a disposició de la gent.

Una capçalera que hi té entitats col·laboradores en la redacció d’articles, com poden ser el COAC-Ebre, l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Museu de Tortosa, Amics del Call de Tortosa, Ajuntament de Tortosa, Òmnium Ebre. Però a la vegada i segons la temàtica de la publicació es tracta trencar l’ultralocalisme convidant a participar a entitats més enllà de la nostra ciutat.

La revista d’Amics, actualment ha estat redimensionada i actualitzada, després de quatre anys en silenci. 

Actualment la revista compta amb els diferents apartats:
  • Dossier Central: pretén tractar un aspecte patrimonial en profunditat, però a la vegada amb una visió plural i calidoscòpica que aglutini totes les perspectives possibles en l’enfocament de conservació, divulgació i recuperació del nostre patrimoni.
  • Notes Històriques: un apartat destinat a recuperar personatges, fets, dates, de la nostra ciutat i territori.
  • Patrimoni: destinada a tots aquells aspectes que es desenvolupen a la ciutat per entitats o de forma particular a la defensa del mateix.
  • Recerca: hi tenim la publicació d’articles on es mostra la recerca portada a terme i que recolza Amics dels Castells.
  • Memòria: destinada a donar a conèixer a la ciutadania en general quines són les accions i activitats que porta a terme l’entitat.
El pla de treball de la nostra revista s’emmarca en un període anual on primerament es discuteix que és allò que es vol tractar a la mateixa, per localitzar i identificar elements patrimonials que poden estar en perill de restar a l’oblit o a punt de desaparèixer. Tanmateix hi ha una fase de contacte amb aquelles persones especialitzades en aquest àmbit a treballar. Els col·laboradors tenen llibertat total a l’hora d’enfocar el seu article, de manera que la publicació esdevé un mosaic de coneixements, opinions i reivindicacions variades entorn el patrimoni.

Posteriorment, el material recopilat s’edita i es publica, i es dóna a conèixer en una presentació. Paral·lelament, el propi contingut genera altres activitats, com ponències o xerrades sobre les diferents recerques publicades.




La distribució als socis es realitza en les diferents activitats, i els exemplars restants poden adquirir-se també per part del públic en general, per exemple en llibreries col·laboradores.

Amb l’elaboració d’aquest projecte es pretén tenir un impacte a nivell territorial amb l’objectiu de mostrar aquells elements patrimonials de la ciutat de Tortosa i del territori, que sovint queden desapareguts de les nostres vides quotidianes. A més pretenem omplir un fort buit al nostre territori en el camp de les publicacions de caire cultural, patrimonial i divulgatiu, posant en valor tot el potencial patrimonial tant material com immaterial de les Terres de l’Ebre.

Les persones responsables i de coordinació d’aquest projecte són Gerard Climent Garcia, Jordi Costea, Pili Cugat i Ramon Ruiz.

XXII DIADA: LES INDÚSTRIES HIDRÀULIQUES AL VOLTANT DE XERTA.

LA XXII DIADA D’AMICS DELS CASTELLS, REMUNTA L’EBRE.



Una jornada reivindicativa en favor de la posada en valor, la reutilització i la rehabilitació, de tot el patrimoni hidràulic al voltant de l’Ebre. Un patrimoni que té com a principal nexe d’unió la cultura de l’aigua, la seva utilització i aprofitament eficient.

Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, es complau de convidar-vos a la XXII Diada “Les indústries hidràuliques al voltant de Xerta”. Una diada que continua amb la dinàmica de focalitzar aquell patrimoni en perill, tan sigui dins de Tortosa, com a l’àmbit de les Terres de l’Ebre. Una jornada reivindicativa en favor de la posada en valor, la reutilització i la rehabilitació, de tot el patrimoni hidràulic al voltant de l’Ebre. El president de l’entitat ha volgut destacar que amb aquesta Diada: “es pretén donar a conèixer tots aquets actius patrimonials, que tanta relació ha tingut amb la ciutat de Tortosa. A més de reclamar i recolzar les accions empreses per l’Ajuntament de Xerta per declarar el Molí de l’Assut (1575) com un bé d’interès cultural nacional, preservant-lo per a les generacions futures i posant en valor tota la importància que va tindre el riu i conjunt de l’Assut en l’estructuració del territori.”

Per la seua banda l’alcalde de Xerta ha agraït a l’entitat haver escollit Xerta i el seu patrimoni hidràulic i convertir-los amb els protagonistes de la diada d’enguany de l’associació “Xerta posseeix un important patrimoni hidràulic, els molins de cup medievals de la sèquia de les Fonts, l’antiga central hidroelèctrica o el propi assut i el seu molí” i “amb aquesta diada volem aprofitar per continuar reivindicant la necessitat de recuperar el molí de l’Assut abans que acabi desapareixent ja que segons la pròpia Generalitat és l’únic edifici industrial de l’època del renaixement que es manté dempeus al nostre país”.

La Diada es desenvoluparà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xerta, el Consell Comarcal del Baix Ebre i el llaüt Lo Sirgador. Un esdeveniment obert i gratuït que pretén posar damunt la taula el patrimoni preinsdustrial (Molí de Baix, del Mig i de Dalt) i industrial (Hidroelèctrica)   desenvolupat al voltant de les aigües de Paüls i el riu Ebre com és Molí de l’Assut. Un patrimoni que té com a principal nexe d’unió la cultura de l’aigua, la seva utilització i aprofitament eficient.

La jornada s’iniciarà a les 9:30h el diumenge 14 de maig, sent el punt de trobada la Plaça Major de Xerta, des d’on començarà la ruta dels molins fins arribar al Molí de l’Assut i caseta de l’enclusa al voltant de les 12h. Tanmateix des de l’entitat i entenent el riu com un element estructurador del territori i canal de comunicació i intercanvi, oferim la possibilitat de vindre a la XXII Diada amb el llaüt lo Sirgador, la pujada es realitzarà amb autobús sortint a les 9h del Mercat de Tortosa, unint-se a la resta del grup a Xerta. Aquesta opció s’ofereix per fer arribar el nostre patrimoni al major nombre de gent possible.

Cap a les 13h del migdia l’entitat convidarà a tots els participants en la jornada a un vermut popular a la plaça major de Xerta.  Donant per finalitzada la XXII Diada dels Amics dels Castells

El retorn amb llaüt a Tortosa s’efectuarà tot seguit i s’embarcarà en l’embarcador de Xerta. El viatge amb llaüt i bús s’ofereix a un preu especial de 10€ i cal reservar plaça. Per fer aquest trajecte cal fer la reserva a través dels correus amicsdelscastells@gmail.cominfo@losirgador.com o bé trucant al telèfons 616 905 748 o  652 39 82 88.


Nota de premsa conjunta de: Roger Aviñó Alcalde de Xerta i Ramon Ruiz Fons President d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa.


VALIDACIÓ TÈCNICA DE LES NOSTRES PROPOSTES ALS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS DE TORTOSA


De les tres propostes presentades sols ha estat validada la primera, destinada a recuperar, catalogar i inventariar les làpides hebrees de la torre poligonal de la Muralla del Rastre.

N 34. Torre poligonal de la muralla del Rastre. Extracció i catalogació de les dues làpides hebrees procedents de l’antic fossar jueu. Proposta pressupostada amb 10.000€

Les altres dues opcions presentades també destinades a consolidar i fer accessible la muralla del Rastre han estat rebutjades pel “cost estimat supera import màxim”.

Tot i així les propostes han estat referides i suposadament incloses (alguns dels ítems proposats) dins de la proposta número 572.

N 572. Diverses localitzacions del conjunt emmurallar de Tortosa. Reparació i consolidació de diversos panys de muralla de la ciutat que es troben deteriorats. Proposta valorada amb un pressupost total de 88.000€


Ara sols resta votar aquestes actuacions que ajuden a millorar el nostre patrimoni.  

EL MOLÍ DE L’ASSUT. XXII DIADA AMICS DELS CASTELLS I DEL NUCLI ANTIC DE TORTOSA

“EN LO ANY 1575 ESSENT PROCURADORS DE LA CIUTAT DE TORTOSA LOS MAGNÍFICS SENYORS MOSSÈN MIQUEL SIMEON PINYOL, MOSSÈN VICENT CANADER, DONCELL E MOSSÈN STEVE TORNER, NOTARI, FONC FETA LA PRESENT OBRA”


És així com versa la làpida commemorativa encara existent en el basament del molí de l’Assut de Xerta. La làpida anava acompanyat de l’escut de la ciutat que va ser picat a posteriori, durant el segle XVII, moment en que es va reconèixer la independència de la vila de Xerta al 1628.

Tot i així el molí de l’Assut és una obra d’enginyeria medieval, que forma part del conjunt de l’Assut, el qual va ser construït per captar l’aigua de l’Ebre i derivar-la als dos canal de reg: el de la dreta i el de l’esquerra. Aquesta obra va ser construïda per la ciutat de Tortosa, a la dècada del 1440. Les primeres referències que consten davant la necessitat de la construcció d’un molí fariner daten del 1457, tot i així no es pot constatar l’existència d’un molí fins al 1530, sent aquest substituït per altre que introduïa la tècnica del regolf un vint anys després.

Ja al 1565 se li encomana a Cristòfol Moiano la visita de diferents molins  del Llobregat per introduir aquesta nova tècnica, visitant entre altres el de Molins de Rei. En la construcció del nou molí intervé el picapedrer Domingo Vilabona, originari de Cretes i pare de Joan Vilabona autor de la Vila d’Arnes i l’església d’Ascó. Domingo Vilabona amb Juan del Orrio, mestre major de la catedral de Tortosa, van relaitzar les visures pertinents per tirar endavant el projecte fent del molí un lloc capaç “de moldre en qualsevol sterelitat y tostemps que lo altredeixa de moldre per poca aygua...”, referint-se al molí que es va construir al marge esquerre a la riba de Tivenys a l’any 1567.

La tècnica del regolf consisteix en que l’aigua entri per un extrem i es fa passar per diferents cilindres de pedra que feien moure uns eixos, que encara es poden trobar dins del molí. A la part exterior del molí hi podem trobar el baixador de els embarcacions, on encara es conserven unes anelles gegantines per amarrar-les.

El  molí consta de dues parts ben diferenciades. D’una part l’estructura inferior, realitzada en pedra carreuada, perfectament encaixada, on es conserven les canalitzacions, els engranatges. A la part superior hi trobem una sobreestructura que serveix per habitatge als moliners. Aquesta última part actualment és la que acumula més deterioraments, amb mitja teulada ensorrada. Entre altres cal destacar la superació de grans riuades com la del 1582, 1605, 1617, 1626, 1766, 1787, 1853, 1907 i 1937, demostrant la gran solidesa del basament.

Amb els pas del temps, el molí va adquirir l’aparença actual, pujant més plantes, lloc on situar les maquinàries. A mitjans del S XIX amb l’obra del Cans de la Dreta de l’Ebre, aquest es va fer passar pel costat del molí, deixant-lo en una mena d’illa. A les primeries del segle XX, es van instal·lar unes turbines per generar energia elèctrica (encara es poden trobar restes d’aquestes dins del molí) i per últim fa vint anys es va construir una nova central hidroelèctrica una mica més al sud del molí.

Fonts:
Elements d’arqueologia industrial en el tram baix del riu Ebre de Dídac Gordillo Bel.
Dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre  sobre el conjunt de l’assut de Xerta de Josep Moragrega, Ferran Torta, Albert Curto i Marta Martínez.