LA REVISTA AMICS A LA XIII EDICIÓ DELS PREMIS RECERCAT

La a la XIII edició dels Premis Recercat INSTITUT RAMON MUNTANER a Reus Ciutat de la Cultura Catalana.


Tortosa és una ciutat amb més de 2000 anys de presència humana en aquest indret ebrenc, aglutinant un patrimoni excepcional. Un patrimoni que ens obliga a estar a l’aguiat i mantenir un gran esforç i interès en la seva defensa i recuperació.

La revista és una eina de divulgació i de promoció del Patrimoni de la ciutat i de les Terres de l’Ebre. Una capçalera anual, iniciada al 1998, que ha estat redimensionada com una eina clau de l’entitat per promoure, reivindicar i divulgar el nostre patrimoni, sols així podrem despertar l’afecte i l’estima envers el mateix. Amb el número 16, publicat al 2016, la revista Amics no sols ha canviat la seva edició i maquetació, sinó que l’entitat vol situar-la com una publicació de referència al territori i al País: sobre patrimoni, art, cultura i història.

Amb aquesta publicació l’entitat pretén conscienciar a la ciutadania de la importància de conservar i gestionar aquest patrimoni com un element viu, mitjançant el qual la societat pugui dialogar amb el seu passat, gaudir-lo i al temps aprendre. Un patrimoni a disposició de la gent.

Una capçalera que hi té entitats col·laboradores en la redacció d’articles, com poden ser el COAC-Ebre, l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Museu de Tortosa, Amics del Call de Tortosa, Ajuntament de Tortosa, Òmnium Ebre. Però a la vegada i segons la temàtica de la publicació es tracta trencar l’ultralocalisme convidant a participar a entitats més enllà de la nostra ciutat.

La revista d’Amics, actualment ha estat redimensionada i actualitzada, després de quatre anys en silenci. 

Actualment la revista compta amb els diferents apartats:
  • Dossier Central: pretén tractar un aspecte patrimonial en profunditat, però a la vegada amb una visió plural i calidoscòpica que aglutini totes les perspectives possibles en l’enfocament de conservació, divulgació i recuperació del nostre patrimoni.
  • Notes Històriques: un apartat destinat a recuperar personatges, fets, dates, de la nostra ciutat i territori.
  • Patrimoni: destinada a tots aquells aspectes que es desenvolupen a la ciutat per entitats o de forma particular a la defensa del mateix.
  • Recerca: hi tenim la publicació d’articles on es mostra la recerca portada a terme i que recolza Amics dels Castells.
  • Memòria: destinada a donar a conèixer a la ciutadania en general quines són les accions i activitats que porta a terme l’entitat.
El pla de treball de la nostra revista s’emmarca en un període anual on primerament es discuteix que és allò que es vol tractar a la mateixa, per localitzar i identificar elements patrimonials que poden estar en perill de restar a l’oblit o a punt de desaparèixer. Tanmateix hi ha una fase de contacte amb aquelles persones especialitzades en aquest àmbit a treballar. Els col·laboradors tenen llibertat total a l’hora d’enfocar el seu article, de manera que la publicació esdevé un mosaic de coneixements, opinions i reivindicacions variades entorn el patrimoni.

Posteriorment, el material recopilat s’edita i es publica, i es dóna a conèixer en una presentació. Paral·lelament, el propi contingut genera altres activitats, com ponències o xerrades sobre les diferents recerques publicades.




La distribució als socis es realitza en les diferents activitats, i els exemplars restants poden adquirir-se també per part del públic en general, per exemple en llibreries col·laboradores.

Amb l’elaboració d’aquest projecte es pretén tenir un impacte a nivell territorial amb l’objectiu de mostrar aquells elements patrimonials de la ciutat de Tortosa i del territori, que sovint queden desapareguts de les nostres vides quotidianes. A més pretenem omplir un fort buit al nostre territori en el camp de les publicacions de caire cultural, patrimonial i divulgatiu, posant en valor tot el potencial patrimonial tant material com immaterial de les Terres de l’Ebre.

Les persones responsables i de coordinació d’aquest projecte són Gerard Climent Garcia, Jordi Costea, Pili Cugat i Ramon Ruiz.

XXII DIADA: LES INDÚSTRIES HIDRÀULIQUES AL VOLTANT DE XERTA.

LA XXII DIADA D’AMICS DELS CASTELLS, REMUNTA L’EBRE.



Una jornada reivindicativa en favor de la posada en valor, la reutilització i la rehabilitació, de tot el patrimoni hidràulic al voltant de l’Ebre. Un patrimoni que té com a principal nexe d’unió la cultura de l’aigua, la seva utilització i aprofitament eficient.

Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, es complau de convidar-vos a la XXII Diada “Les indústries hidràuliques al voltant de Xerta”. Una diada que continua amb la dinàmica de focalitzar aquell patrimoni en perill, tan sigui dins de Tortosa, com a l’àmbit de les Terres de l’Ebre. Una jornada reivindicativa en favor de la posada en valor, la reutilització i la rehabilitació, de tot el patrimoni hidràulic al voltant de l’Ebre. El president de l’entitat ha volgut destacar que amb aquesta Diada: “es pretén donar a conèixer tots aquets actius patrimonials, que tanta relació ha tingut amb la ciutat de Tortosa. A més de reclamar i recolzar les accions empreses per l’Ajuntament de Xerta per declarar el Molí de l’Assut (1575) com un bé d’interès cultural nacional, preservant-lo per a les generacions futures i posant en valor tota la importància que va tindre el riu i conjunt de l’Assut en l’estructuració del territori.”

Per la seua banda l’alcalde de Xerta ha agraït a l’entitat haver escollit Xerta i el seu patrimoni hidràulic i convertir-los amb els protagonistes de la diada d’enguany de l’associació “Xerta posseeix un important patrimoni hidràulic, els molins de cup medievals de la sèquia de les Fonts, l’antiga central hidroelèctrica o el propi assut i el seu molí” i “amb aquesta diada volem aprofitar per continuar reivindicant la necessitat de recuperar el molí de l’Assut abans que acabi desapareixent ja que segons la pròpia Generalitat és l’únic edifici industrial de l’època del renaixement que es manté dempeus al nostre país”.

La Diada es desenvoluparà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xerta, el Consell Comarcal del Baix Ebre i el llaüt Lo Sirgador. Un esdeveniment obert i gratuït que pretén posar damunt la taula el patrimoni preinsdustrial (Molí de Baix, del Mig i de Dalt) i industrial (Hidroelèctrica)   desenvolupat al voltant de les aigües de Paüls i el riu Ebre com és Molí de l’Assut. Un patrimoni que té com a principal nexe d’unió la cultura de l’aigua, la seva utilització i aprofitament eficient.

La jornada s’iniciarà a les 9:30h el diumenge 14 de maig, sent el punt de trobada la Plaça Major de Xerta, des d’on començarà la ruta dels molins fins arribar al Molí de l’Assut i caseta de l’enclusa al voltant de les 12h. Tanmateix des de l’entitat i entenent el riu com un element estructurador del territori i canal de comunicació i intercanvi, oferim la possibilitat de vindre a la XXII Diada amb el llaüt lo Sirgador, la pujada es realitzarà amb autobús sortint a les 9h del Mercat de Tortosa, unint-se a la resta del grup a Xerta. Aquesta opció s’ofereix per fer arribar el nostre patrimoni al major nombre de gent possible.

Cap a les 13h del migdia l’entitat convidarà a tots els participants en la jornada a un vermut popular a la plaça major de Xerta.  Donant per finalitzada la XXII Diada dels Amics dels Castells

El retorn amb llaüt a Tortosa s’efectuarà tot seguit i s’embarcarà en l’embarcador de Xerta. El viatge amb llaüt i bús s’ofereix a un preu especial de 10€ i cal reservar plaça. Per fer aquest trajecte cal fer la reserva a través dels correus amicsdelscastells@gmail.cominfo@losirgador.com o bé trucant al telèfons 616 905 748 o  652 39 82 88.


Nota de premsa conjunta de: Roger Aviñó Alcalde de Xerta i Ramon Ruiz Fons President d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa.


VALIDACIÓ TÈCNICA DE LES NOSTRES PROPOSTES ALS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS DE TORTOSA


De les tres propostes presentades sols ha estat validada la primera, destinada a recuperar, catalogar i inventariar les làpides hebrees de la torre poligonal de la Muralla del Rastre.

N 34. Torre poligonal de la muralla del Rastre. Extracció i catalogació de les dues làpides hebrees procedents de l’antic fossar jueu. Proposta pressupostada amb 10.000€

Les altres dues opcions presentades també destinades a consolidar i fer accessible la muralla del Rastre han estat rebutjades pel “cost estimat supera import màxim”.

Tot i així les propostes han estat referides i suposadament incloses (alguns dels ítems proposats) dins de la proposta número 572.

N 572. Diverses localitzacions del conjunt emmurallar de Tortosa. Reparació i consolidació de diversos panys de muralla de la ciutat que es troben deteriorats. Proposta valorada amb un pressupost total de 88.000€


Ara sols resta votar aquestes actuacions que ajuden a millorar el nostre patrimoni.  

EL MOLÍ DE L’ASSUT. XXII DIADA AMICS DELS CASTELLS I DEL NUCLI ANTIC DE TORTOSA

“EN LO ANY 1575 ESSENT PROCURADORS DE LA CIUTAT DE TORTOSA LOS MAGNÍFICS SENYORS MOSSÈN MIQUEL SIMEON PINYOL, MOSSÈN VICENT CANADER, DONCELL E MOSSÈN STEVE TORNER, NOTARI, FONC FETA LA PRESENT OBRA”


És així com versa la làpida commemorativa encara existent en el basament del molí de l’Assut de Xerta. La làpida anava acompanyat de l’escut de la ciutat que va ser picat a posteriori, durant el segle XVII, moment en que es va reconèixer la independència de la vila de Xerta al 1628.

Tot i així el molí de l’Assut és una obra d’enginyeria medieval, que forma part del conjunt de l’Assut, el qual va ser construït per captar l’aigua de l’Ebre i derivar-la als dos canal de reg: el de la dreta i el de l’esquerra. Aquesta obra va ser construïda per la ciutat de Tortosa, a la dècada del 1440. Les primeres referències que consten davant la necessitat de la construcció d’un molí fariner daten del 1457, tot i així no es pot constatar l’existència d’un molí fins al 1530, sent aquest substituït per altre que introduïa la tècnica del regolf un vint anys després.

Ja al 1565 se li encomana a Cristòfol Moiano la visita de diferents molins  del Llobregat per introduir aquesta nova tècnica, visitant entre altres el de Molins de Rei. En la construcció del nou molí intervé el picapedrer Domingo Vilabona, originari de Cretes i pare de Joan Vilabona autor de la Vila d’Arnes i l’església d’Ascó. Domingo Vilabona amb Juan del Orrio, mestre major de la catedral de Tortosa, van relaitzar les visures pertinents per tirar endavant el projecte fent del molí un lloc capaç “de moldre en qualsevol sterelitat y tostemps que lo altredeixa de moldre per poca aygua...”, referint-se al molí que es va construir al marge esquerre a la riba de Tivenys a l’any 1567.

La tècnica del regolf consisteix en que l’aigua entri per un extrem i es fa passar per diferents cilindres de pedra que feien moure uns eixos, que encara es poden trobar dins del molí. A la part exterior del molí hi podem trobar el baixador de els embarcacions, on encara es conserven unes anelles gegantines per amarrar-les.

El  molí consta de dues parts ben diferenciades. D’una part l’estructura inferior, realitzada en pedra carreuada, perfectament encaixada, on es conserven les canalitzacions, els engranatges. A la part superior hi trobem una sobreestructura que serveix per habitatge als moliners. Aquesta última part actualment és la que acumula més deterioraments, amb mitja teulada ensorrada. Entre altres cal destacar la superació de grans riuades com la del 1582, 1605, 1617, 1626, 1766, 1787, 1853, 1907 i 1937, demostrant la gran solidesa del basament.

Amb els pas del temps, el molí va adquirir l’aparença actual, pujant més plantes, lloc on situar les maquinàries. A mitjans del S XIX amb l’obra del Cans de la Dreta de l’Ebre, aquest es va fer passar pel costat del molí, deixant-lo en una mena d’illa. A les primeries del segle XX, es van instal·lar unes turbines per generar energia elèctrica (encara es poden trobar restes d’aquestes dins del molí) i per últim fa vint anys es va construir una nova central hidroelèctrica una mica més al sud del molí.

Fonts:
Elements d’arqueologia industrial en el tram baix del riu Ebre de Dídac Gordillo Bel.
Dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre  sobre el conjunt de l’assut de Xerta de Josep Moragrega, Ferran Torta, Albert Curto i Marta Martínez.


LA POTERNA DEL GENERAL ORTEGA.


Per accedir amb vehicle, es pot fer per la Pujada del Parador per la zona de Remolins i a l’altura dels Jardins del Príncep desviar-se a la dreta. Hi ha lloc per a l’aparcament. El millor accés tot així és a peu, a través del Passeig de Ronda. Accedint des de Remolins o des de l’absis de la Catedral de Tortosa.

És un gran baluard adossat a la Suda, situat entre la torre 6 i la torre 8, coneguda aquesta última com el Matxo: una gran torre-baluard situada al nord-est.

El llenç de muralla entre la torres rectangulars 6 i 7, es força interessant ja que en la seva construcció apareix material reutilitzat molt possiblement del període romà.

El baluard o conegut actualment com poterna del General Ortega, es deu al reforçament de la zona, molt possiblement  en el S XVII, durant la Guerra dels Segadors. Es tracta d’un potent baluard adossat al peu de la façana del castell de la Suda. Segons el plànol de 1711, en aquest lloc es situava l’artilleria.

La tasca del Baluard a més de defensiva, era de comunicació de la Suda (nord-est) amb la zona de la muralla de la Cortadura i baluard de les Bruixes, actualment incorporat dins del Passeig de Ronda.
Tot i el mal estat de conservació, per l’ocupació de persones i vegetació. Encara es pot transitar un estret pas a l’extrem nord-est del baluard i un altre pas soterrat a l’extrem oposat i més accessible des del Passeig de Ronda. Tot el tram presenta marques de reconstrucció a manera de pegats i materials reaprofitats.

Al seu interior destaquen les obertures de les espitlleres, per als fusells, i les escales realitzades en gran carreus.

L’actual nom de la poterna, es deu al afusellament de Jaume Ortega i Olleta. Que va tenir lloc en les proximitats del citat baluard. Ortega va ser un militar i polític carlista, principal protagonista de l’alçament de 1860.

Font de la imatge i el text: Pla Director de les Muralles de Tortosa. Ajuntament de Tortosa. Juny 2015.

Geocalització al Google Maps: https://goo.gl/maps/V4hPiMCezaU2