Aquest any per a la portada de la nostra
revista anual hem triat un element patrimonial prou desconegut a la ciutat de
Tortosa, les pintures de l’altar major de la Catedral de Tortosa.
En concret una, la que fa referència a la
cultura jueva, sent una de les poques representacions artístiques dels jueus
que tenim a la ciutat, i a més d’un alt valor artístic, que sovint a l’estar
girada i cap a la part fosca del presbiteri de la Seu tortosina ens passa
totalment desapercebuda. (Figura 2)
 |
| Pintura, fragment del Retaule Major. |
El retaule major de la Catedral.
El mateix va ser contractat pel Capítol al
1351. Un moble de gran qualitat artística i gairebé únic en els desenvolupament
de pintura i escultura en el seu programa iconogràfic. Sent l’escultura
atribuïda a Pere Moragues, escultor català molt italianitzat i que també va ser
mestre major de la Seu.
La Pintura que es mostra a les portes batents,
atribuïdes per alguns autors a Francesco d’Oberto, tot i que sembla que van ser
realitzades per catalans i a Catalunya, al ser trobades en l’última restauració
rebuts escrits en català a les voltes del cos central.
Tot i així, ens trobem davant d’unes pintures
amb trets italianitzants, amb temàtica de la Passió de Jesús. Les pintures han
estat relacionades per Hilari Muñoz amb produccions del centre d’Itàlia i la
cort pontifícia d’Avinyó. Es tracta d’un tabernacle on les portes tancades
deixaven veure en el centre a la Mare de Déu i sols s’abatien en determinades
festivitats litúrgiques, actualment sempre es mostren abatudes.
Al desplegament (Figura 1) del tríptic es poden observar
trenta relleus escultòrics al·lusius a la Verge i Jesús . Al centre mateix
apareix la figura de la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços. Coneguda com
la Mare de Déu de l’Estrella, sent la titular de la catedral.
 |
| Altar Major de la Catedral de Tortosa. |
Per a la portada (Figura 3), hem triat
l’escena del pagament de la traïció de Jesucrist, on s’aprecia com els jueus
fan aquest pagament. Posteriorment podrem veure com aquest programa s’ajusta a
les tendències de representació de la comunitat jueva dins de la producció
artística. Una comunitat que comença a ser representada de forma pejorativa i
amb característiques negatives.
Si podem afirmar que la presència dels Jueus a
Catalunya es remunta al S I dC, sent una presència sòlida i estable durant 1500 anys, però a la vegada una relació plena d’estira i arronses amb la pràctica religiosa general
dels país: el catolicisme.
 |
| Portada de la revista Amics, 2017. |
Cap al S XIII, es comencen aplicar les
primeres disposicions on els jueus han de portar elements distintius fora dels
calls, per tant caldrà també introduir-ho a la representació pictòrica, fins al
moment i en moltes ocasions als jueus se’ls representava amb una diferenciació
racial. És així com seguint la conferència “Els Jueus Catalans” feta per Manuel
Forcano, hi podem identificar molts dels trets exposats per ell, a la pintura
que il·lustra la nostra portada.
Els jueus apareixen vestits amb la capa
rotunda (obligada a la ciutat de Barcelona), una capa que cobria tot el cos i
duia caputxa. La comunitat jueva comença a aparèixer en escenes que situen el
poble de David, en una situació crítica, com és el cas que ens ocupa: el
pagament de la traïció de Jesús.
Si durant l’edat medieval hi ha una certa
correspondència entre la fisonomia dels rostres cristians i jueus, a partir del
S. XIV, com és el cas de la nostra pintura, a més de les robes que els
estigmatitzaven, els jueus dins del món plàstic apareixen amb trets que se’ls
han assignat com a tòpics: nassos grans i aguilencs, mentó prominent i llargues
i poblades barbes. Solen aparèixer en expressió agra, que sovint arriba a ser
esperpèntica, fins arribar a la caricatura posteriorment. Una identificació amb
el grotesc, que vol plasmar la degradació física de la seva comunicat
religiosa.
Aviat tindrem llesta la revista Amics 2017,
una revista que pretén en el seu dossier central recuperar el Call de Tortosa
d’una forma integral: l’emocional, l’intel·lectual i la material. Trobant punt
de connexió en l’actualitat, més enllà del món turístic. Potenciant la recerca
i l’estudi, de les aljames catalanes i posant de manifest tota la importància
que van tenir.
Figura 1: Altar Major de la Catedral de
Tortosa. Foto Wiquipedia.
Figura 2: Pintura, fragment del Retaule Major.
Foto Núria Matheu Gas.
Figura 3: Portada de la revista Amics, 2017.
Bibliografia:
VVAA, “Tortosa. El Patrimoni.” Onada Edicions. Benicarló, 2003
Hilari Muñoz, “ Tortosa, La petjada de la
història”. Viena Edicions. Barcelona, 2014.
Conferència
Manuel Forcano, “Els jueus catalans”. Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Barcelona, 2017.
Article Martí Casas, “Resseguint els
testimonis jueus del Museu Nacional amb Manuel Forcano. Blog Museu Nacional
d’Art de Catalunya, 2017.
