Transcrivim aquí l'entrevista publicada a la revista l'Estel "Terres Ebrenques" en el número 575 d'aquest més d'agost del 2016.
També volem agrair públicament el suport prestat per Conrad Duran a Amics dels Castells i el seu ajut en la difusió d'aquesta nova etapa de l'entitat i les seves activitats. Gràcies.
“És una cita anual per posar en valor el nostre patrimoni”
Ramon Ruiz Fons va
nàixer a Torís (1981, Ribera Alta-València), tot i que desprès de residir a
Barcelona, va desembarcar a Tortosa ara fa dos anys. És llicenciat en Belles
Arts. Actualment, presideix l’entitat Amics
dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, una entitat sense ànim de lucre
fundada allà pel 1996 per Víctor Cervera i un grup d’amants de la nostra
història amb l’objectiu de reivindicar la recuperació del patrimoni històric de
Tortosa. La ciutat compta amb un dels recintes emmurallats més importants de la
península Ibèrica (més de 6,5 quilòmetres de perímetre) i un dels 4 nuclis
antics més grans de Catalunya (declarat d’interès nacional). Per tal de
promoure’n la seua recuperació, l’associació Amics del Castells, organitza activitats lúdiques, culturals i
reivindicatives. Porten 20 anys celebrant la Diada dels Castells i també editen
una revista dedicada al patrimoni, la recerca històrica i la cultura generada a
la ciutat de Tortosa.
C: S’han celebrat vint anys de la primera trobada d’Amics dels Castells.
R: Sí. És una cita anual per posar en valor el nostre
patrimoni. Nosaltres no tenim la consciència d’estos vint anys.
C: Teniu nova junta, nova direcció i, per tant, nous
projectes.
R: L’agost de l’any passat vam renovar majoritàriament
la junta i els primers mesos van ser una mica d’impàs. Vam fer una diada exprés
anant a Fullola i va ser molt bonica, amb aquella torre magnífica, l’església amb
les seues quatre arcades i l’escut de la ciutat de Tortosa. Allò que nosaltres
plantejàvem era protegir aquelles pedres perquè, ara mateix, són propietat
particular i poden desaparèixer. Volíem que se declarés un bé d’interès
cultural local i, així, aquell espai quedaria més protegit.
G: Tot i anant a Fullola, vam pujar unes vuitanta
persones.
C: El passat 22 de maig vau celebrar la Diada dels
castells. Va tenir un significat especial la presència dels Miquelets?
R: Els Miquelets es van posar en contacte amb
nosaltres. Per a ells era una espècie de paradís tot el sistema defensiu de la
nostra ciutat, ja que ha estat molt poc alterat des del segle XVIII i s’emmarca
perfectament en les recreacions històriques que ells celebren. Natros també
buscàvem un acte molt simbòlic i especial per aquesta diada, ja que celebràvem
els vint anys de l’entitat. Llavors, vam pensar que no hi havia millor manera
que unir aquestes dues energies i, així, poder crear una cosa nova que fins ara
a la ciutat no havia passat mai. Vam intentar que fos un acte lúdic i festiu
per a tota la ciutat al voltant de l’escenari de les Avançades de Sant Joan.
Cal destacar la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa, sobretot per part de la
regidoria de Cultura i Festes.
G: A part dels actes dels Miquelets, vam establir un
espai dels Amics dels Castells, on
qualsevol persona es va poder posar en contacte amb natros.
C: La seua presència va ser simbòlica, no?
R: Ells van fer referència al setge de Tortosa que va
tenir lloc el 1708. A través de la contextualització de l’espai en la història,
nosaltres com a espectadors i usuaris d’este patrimoni, vam tenir este contacte
amb ells. El patrimoni no només és per a veure’l, també és per a gaudir-lo,
participar-lo, xafar-lo, estar allí dia a dia i fer-lo nostre.
“El patrimoni no només és per a veure’l, també és per a gaudir-lo, participar-lo, xafar-lo, estar allí dia a dia i fer-lo nostre”
C: Quins motius t’han portat a que siguis actualment
el president dels Amics dels Castells i
Nucli Antic de Tortosa?
R: Des que tinc relació amb la ciutat de Tortosa,
diguem que sempre m’ha despertat interès. Sóc valencià d’origen i vaig estar un
temps vivint a Barcelona, on vaig compartir pis amb qui és actualment la meua
dona, que és de Roquetes. Quan vaig arribar a la ciutat, se me van plantejar
certs dubtes: veus una fotografia antiga on hi ha tres ponts i ara només en
queda un i l’altre està reformat; veus un vapor pel riu o un palau que està al
costat del riu i després... Dius què ha passat amb aquesta ciutat i què ha
succeït en este temps, perquè en cap lloc s’explica si no aprofundeixes una
mica. Llavors, vaig començar a interessar-me i va sortir un espai de fotografia
antiga que tinc i, a partir d’aquí, vaig entrar en contacte amb Amics dels Castells i a participar-hi i
col·laborar-hi.
C: Tortosa deu ser una de les ciutat de l’Estat amb
més quilòmetres de muralles.
G: Sí, són sis quilòmetres i mig de muralles amb un
bon estat de conservació, tot i que al segle XIX la gran part se van derruir.
Aquí hem patit la majoria de guerres, no únicament d’estat, sinó també
carlistes, immobiliàries... La gran part de muralles se van derruir per motius
immobiliaris, com el creixement de la ciutat i els eixamples.
R: És bonic anar poc a poc introduint-se. Conèixer
Tortosa costa molt perquè realment és molt gran, molt basta, molta història,
molts períodes... Allà on et fiques, en pots treure. Treballar-hi i viure-hi és
un plaer.
C: Les institucions s’impliquen en el manteniment de
la vostra associació?
R: Teníem un local on hi havia un bar, però van
haver-hi unes circumstàncies negatives per a l’entitat per part dels qui
l’explotaven. Quan nosaltres vam entrar a la junta, vam veure que allò no podia
funcionar per a una entitat sense ànim de lucre. Vam decidir tancar-lo i
estalviar-nos els diners del lloguer del local i, així, poder remuntar
l’entitat fent un altre tipus d’activitats i projectes.
G: Ara estem una mica estables, però venim d’un
període una mica coix econòmicament. Pel que fa a la col·laboració, de moment,
s’estan portant molt bé i hem d’estar agraïts. Si la gent vol col·laborar se
pot fer soci en qualsevol moment. Des de la nova junta volíem obrir una mica
l’associació, fer-la més digital i arribar al màxim de persones possible. La
gent se pot posar en contacte a través de Twiter, Facebook i correu electrònic.
Hi ha hagut un cinquanta per cent de renovació de soci però, en vint anys, això
és normal i, ara mateix, en tenim cent cinquanta. Quan fem una junta o una
reunió de socis tenim els espais que ofereix l’Ajuntament: el centre cívic, la biblioteca
i el Casal Tortosí. Tot i així, hem demanat a l’administració de la ciutat si
podem disposar d’un local de caràcter municipal.
“Buscàvem un acte molt simbòlic i especial per aquesta diada, ja que celebràvem els vint anys de l’entitat”
C: Quins projectes teniu?
R: Volem intentar recuperar la nostra revista com una eina
divulgativa del patrimoni cultural de la ciutat. Com són vint anys, hem demanat
a vint persones de diferent àmbit i professió que ens donen la seua visió sobre
el patrimoni. La revista no es publica des de fa quatre anys. Estem en contacte
amb altres entitats com Òmnium i oberts a qualsevol col·laboració.
C: Hi haurà una continuïtat de la diada?
R: Els Miquelets van agafar la festa com una mena de
presa de contacte amb el territori. La primera representació que van fer va ser
a la Sénia i ha estat també la primera vegada a Tortosa. Ells busquen
recreadors arreu de Catalunya i volen establir a Tortosa una base de trobades anuals
o bianuals on poder desenvolupar estes recreacions.
C: A què us dediqueu?
G: Sóc estudiant d’història i treballo a una cuina. Qualsevol
persona amb un mínim de sensibilitat pot veure tot el que tenim a Tortosa i li
pot fer pena la idea de perdre-ho.
R: Llicenciat en Belles Arts i professor de secundària.
C: Com a estudiant d’història, com veus la història
actual del nostre territori?
G: Com la història d’una lluita constant perquè no et
llevin uns drets que no haurien d’estar en perill. El jove de l’Ebre està molt implicat
en la defensa del riu i d’unes infraestructures que no acaben d’arribar, tenint
en compte un problema social com és l’atur, que es bastant colpejador. Crec que
la joventut està bastant mobilitzada en estos aspectes.
C: Com veu un valencià aquesta lluita per la defensa
de l’Ebre?
R: Molt bé. Des de València ja defensàvem l’Ebre. El
Pla Hidrològic plantejava crear al meu poble un pantà. El poder polític va
utilitzar al poble, sobretot, a través dels mitjans de comunicació.
