TORTOSA. CIUTAT EN CARÀCTER.

Aquesta última setmana hem vist com Tortosa ha aconseguit el distintiu de “Ciutats encaràcter”. Amics dels Castells i del Nucli Antic, ha donat un suport actiu envers aquesta marca que pretén ajudar a la ciutat a desenvolupar-se turísticament, per tant pensem que ha estat un fita important aconseguida i al mateix temps cal felicitar a les persones que l’han impulsada i a tota la ciutadania en general.

Vista de la Suda, des del Baluard de la Victòria.

Tot així el nostre suport va anar acompanyat d’una sèrie de propostes i reivindicacions que vam fer patents en el moment de donar suport a la candidatura de Tortosa a “Ciutats en Caràcter” i que ara volem fer públiques, a l’espera de que entre tots poguéssim posar-les en marxa i així millorar el nostre entorn urbà i paisatgístic.

El nostre suport, té unes característiques específiques, les quals i en relació a la demanda feta, pensem que poden millor molt, no sols el patrimoni, sinó també la xarxa associativa de la ciutat, la cultura, l’artística-creativa i fins i tot el turisme.

Tots els punts se poden resoldre amb un element bàsic: l’estima. Potenciant l’estima envers el patrimoni, la cultura, l’art... molts dels punts que tractarem a continuació estarien resolts.

Passem a detallar alguns dels punts que des d’Amics dels Castells, podem ajudar a millorar:

El primer punt ens parla d’una ciutat amb un fort i destacat component històric i cultural. Això és del tot indiscutible, és el principal atractiu de la ciutat i molt segurament s’ha deixat de treballar amb la intensitat que caldria. Tortosa està plena de tradició, musical, arquitectònica,  política, religiosa, educativa, associativa, literària, artística,... que no s’estan treballant amb la dignitat que es mereix i això fa que a la ciutat de Tortosa s’estigui en permanent retrocés: artístic-creatiu. Molt d’aquells que com ens diu el model de “Ciutat en Caràcter” tenen un esperit creatiu, directament marxen o millor dit, es senten totalment expulsats per unes administracions que no saben gestionar aquesta capacitat creativa.

Criteris a satisfer:

A) Equipament i/o patrimoni arquitectònic ben conservats. Malauradament i en relació als BCINs que fa la convocatòria, tots els que tenim son rellevants i importants. No podem prescindir de cap d’ells i durant massa temps, la ciutat els ha deixat de banda.

Nosaltres respecte a les fortificacions i muralles, proposem una cosa ben senzilla: la neteja periòdica del perímetre fortificat, no deixant passar anys entre una neteja i l’altra. Per dos motius, això farà que la despesa en la neteja cada cop sigui menor i al mateix temps podrem identificar abans quines són les problemàtiques que comencen a tenir les edificacions ja centenàries. Sense oblidar la feinada que encara tenim en un desenvolupament atractiu dels barris que formen el casc antic de la ciutat i que després detallarem.

B) Senyalització: és evident que hi ha una mancança total en aquest aspecte, no hi ha una ruta de les fortificacions. Fins aquest any, que Amics ha posat punts d’interès al google maps no apareixien en lloc “online”, les nostres fortificacions i muralles. Al plànol turístic de la ciutat de Tortosa, queden desdibuixats completament i com una cosa subsidiària. Cal convertir-se en un expert per gaudir de tot el perímetre, aspecte que cal rectificar. Si Tortosa té un tresor, per singular i únic a Europa, és el seu perímetre fortificat. Que amb les últimes descobertes de la muralla romana, fan que la ciutat conservi un entramat de gairebé 2000 anys, del tot impensable en altres ciutats de l’arc del Mediterrani.

C) Política i normativa de neteja. Baix el nostre punt de vista, la conscienciació a la ciutadania i la neteja en molts dels llocs de la ciutat és insuficient. Sobretot en solars i al voltant de les muralles. Hem descuidat, durant massa temps el nostre patrimoni i ara el tenim envoltat d’una vegetació que se’l menja.

Mestissa. Agustí Querol

D) Espais verds. Tenim una meravella dins la ciutat, com és el Parc. Molts dels elements patrimonials que hi ha en el seu interior, estant totalment descuidats i/o abandonats com és el llac modernista antic i escales modernistes de Pau Monguió. Molta vegetació als parterres, acumula brossa durant dies. A més podria ser un lloc més didàctic, amb la senyalització de plantes i arbres, molts d’ells de gran interès. A l’igual que els Jardins del Princep on a més de les escultures, es podria treballar el tema de la botànica, ja que és un lloc tancat i perceptible de poder realitzar, plantant espècies botàniques, que facin del lloc més interessant encara.

E) Polítiques municipals de protecció del patrimoni cultural i natural. Aquest és malauradament el punt més dèbil de tots els mostrats. Durant dècades la ciutat ha deixat el patrimoni abandonat a la mà de Déu i ara tenim un problema el mateix està envellit i amb falta de confort.

F) Mobiliari urbà. Per posar un exemple en tot el perímetre fortificat no hi ha cap banc, cap font. Al magatzem municipal, encara es guarden els bancs antics i clàssics del Parc? Per què no reubicar-los al perímetre fortificat. Ubicant-los en llocs estratègics, el mobiliari urbà sempre dóna sensació de tranquil·litat, d’esbarjo i passeig. Sensació d’habitabilitat.

G) Polítiques en favor del vianant. En aquest punt cal ser més combatiu, a la societat en general li pot costar molt adaptar-se als nous models urbans, però cal pedagogia i esforç en sumar espais de vianants a les nostres ciutats. Hi posem un referent la ciutat de Pontevedra.

Altre aspecte que destaca la convocatòria de Ciutat en Caràcter és l’artístico-creatiu. En aquest punt hi farem unes quantes referències.

El desenvolupament creatiu, la creació de nous corrents i estils a més de potenciar les noves tendències s’hauria de treballar com hem dit en un punt anterior des d’una gestió de la cultura diversificada, amplia i inclusiva. Creant equipaments i/o museus nous que potencien aquest aspecte de la ciutat. En general no és té una visió de Tortosa, com a ciutat cultural. També es podria treballar per portar a “Ciutat cultural de l’any de Catalunya”.

Retrat de monjo. Antoni Casanova.

A la vegada s’han de recuperar els artistes de referència (i no sols en literatura, que també), altres com Agustí Querol o Antoni Casanova, farien de Tortosa una ciutat única als Països Catalans, en quant a pintura i escultura. Si parlem en termes musicals, ens trobem en la mateixa situació, hi ha un total desconeixement d’aquestes personalitats que van situar a Tortosa, com un centre de creació.

Cal crear i potenciar un Museu d’Art, que mostri tots aquests aspectes de les Belles Arts, desenvolupades en aquest territori. A la vegada es creen equipaments al Nucli Antic i el fan atractiu, segur i altre cop habitables.

Això sols se pot fer potenciant la compra d’obra, unificant el llegat d’aquets artistes... A més la ciutat ha de saber capitalitzar la cultura que es genera al territori, no deixant en mans d’altres poblacions aquesta dedicació. Amposta ens porta, un gran avantatge en aquest aspecte i segurament serà aquesta ciutat qui acabi desenvolupant i gestionant aquest aspecte, que realment fa “Una ciutat en caràcter”.

Altre aspecte que es tracta és la de ciutat acollidora i inspiradora. És a dir parlem del paisatge urbà i de la seva potencialització.

Mural Felip Pedrell, Barri del Rastre.

Comencem per tenir un casc antic declarat Conjunt Històric Artístic, amb barris que haurien de ser atractius, no sols per al turista sinó també per a la població de la ciutat. El Call, Sant Jaume, Santa Clara, Rastre, Garrofer, Castell, Santa Maria, són actualment barris sense atractiu per a la població de Tortosa, on hem creat una ciutat “dònut”, on el centre ha quedat deshabitat i amb poca seguretat i la gent viu al voltant o directament disseminada.

Uns barris que es mostren sense equipaments, sense atractiu, amb cases tapiades i un terrible deteriorament arquitectònic, solars plens de brossa i runa, carrers tancats amb reixes o tapies de fusta, poliespan projectat a dojo a les mitgers, amb un paviment deficitari, amb un cablejat elèctric obsolet en ple SXXI. En els últims temps cal reconèixer que s’ha treballat puntualment envers molts dels punts ara aquí tractats, però pensem que l’aposta pel caràcter de Tortosa ha de ser molt més ferma i proactiva.

Necessitem plantejar el futur de la ciutat, i també el turístic. Però primer assentem unes bones bases culturals, amb llocs de treball estable, on s’estime la cultura i l’art de la ciutat. Sols així farem que el turista torni, sols així donarem una visió d’una ciutat cohesionada i per tant en caràcter.

PRESENTACIÓ REVISTA AMICS 2017

Benvolguts i benvolgudes

Tenim el plaer de convidar-vos a la presentació de la revista Amics que tindrà lloc el proper dijous dia 7 de setembre a les 19h als Jardins del Príncep de Tortosa.

Aquest any, la revista ha estat destina en el seu dossier central a l’estudi de les possibilitats de potenciació patrimonial que té el nostre Call, amb la revista volem obrir la porta a una recuperació, i no sols física/material de l’espai urbà, sinó també emocional i intel·lectual d’un espai molt singular de la nostra ciutat, que configura en bona part la nostra identitat com a col·lectiu. A més a la revista es pot trobar l’estudi de la figura de Mestre i Noé en l’apartat de Notes Històriques. El Molí de l’Assut i altres actuacions al voltant del patrimoni tortosí i ebrenc, així com la recerca encetada per Amics com a centre d’estudis envers el Mercat Central de Tortosa.

Una revista que pretén convertir-se en una eina útil per a l’estudi, la divulgació i la promoció del patrimoni i la cultura, ja no sols de la ciutat de Tortosa, sinó també del seu territori i Catalunya. Per aquesta raó, la mateixa ha comptat amb la col·laboració de 33 persones i la representació de 16 entitats, empreses, organismes i institucions d’arreu de Catalunya.

Com a participants de les nostres activitats us animem a associar-se ja que mitjançant l’entitat i l‘associacionisme podrem ser capaços de conservar el patrimoni, matindre’l i revitalitzar-lo. Des de l’entitat entenem i pensem que defendre el patrimoni, és una obligació ètica i moral. Com sabeu la nostra revista és gratuïta pels associats/des i aquest any per als no associats la col·laboració per adquirir-la és de 10€ i la podreu aconseguir en la mateixa presentació. 

Us esperem, un cop finalitzada la presentació podreu recollir l’exemplar de la revista Amics i fer un mos i una copeta al pica-pica que us tenim preparat.

Entre tots aconseguirem un #patrimoniViu 

LES LÀPIDES FUNERÀRIES HEBREES DEL RASTRE

Transcrivim l'article de caire divulgatiu que va ser publicat el 18 de març de 2016, al Setmanari l'Ebre. Envers les dues làpides funeràries amb epigrafia hebrea, encastades a la torre poligonal del Rastre.

Les muralles que encara resten dempeus a Tortosa, a més de parlar-nos de la història de la ciutat en el seu concepte més ampli, ens il·lustren sobre aspectes concrets del nostre passat. Distribuïts en els panys dels murs i en les torres hi ha un seguit d’elements , uns més visibles que els altres,  el testimoniatge dels quals  ens vinculen amb episodis de les nostres cròniques locals.

El 1368, en plena construcció de bona part del recinte amuradat per protegir la ciutat en un moment d’inestabilitat, es va procedir a “reaprofitar” tot tipus de material de pedra a l’abast. I es va fer també -i especialment-  amb el cementiri jueu que pràcticament va quedar arrasar. Les làpides funeràries hebrees, algunes datades del s. IX, segons els seus coetanis, foren utilitzades de farciment de les muralles. D’aquell nombre quantiós però imprecís de làpides hebrees reutilitzades  només se n’han conservat i que tinguem coneixement dues, totes dues ubicades a la torre poligonal del sector amuradat del barri del Rastre.

Precisament, ha estat la qüestió de la làpida hebrea el tema d’una moció presentada per ERC i aprovada al ple de l’Ajuntament al 7 de març de 2016 a fi que sigui extreta del mur on avui hi és per ser resguardada. Des d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa  volem expressar la nostra satisfacció a l’acció plantejada, a la que caldrà però tenir en compte dues coses. Primer,  que es tracta de dues làpides i no d’una  i que , per tant,  la salvaguarda ha de ser conjunta i, segon,  que un cop extretes caldrà col·locar al seu lloc una mena de rèplica prou visible que documenti el context i reutilització que anotàvem al principi de l’article.

La primera làpida, ja publicitada per Enric Bayerri el 1939 i estudiada en primera instància pel professor Cantera el 1955 ha estat publicada per l’epigrafista Jordi Casanovas al 2000 en un treball en el que transcriu i tradueix les 9 línies conservades de text en memòria del difunt  Samuel i el situa en una cronologia que podria correspondre al segle XIV.

La segona làpida, no coneguda ni citada fins ara, de la que ens va referir la seva existència David Matheu, ha estat recentment també estudiada pel mateix Jordi Casanovas qui aviat ho publicarà a la revista especialitzada Talmid  i en la que, malgrat el desgast de la pedra i la dificultat d’accedir-hi per corroborar el text que es troba mig esborrat, ha conclòs que la data de la làpida, també funerària, és de l’any 1195.

Del total de les 171 làpides hebrees avui conservades a Catalunya (la majoria a Barcelona i Girona) 3 són de Tortosa (la trilingüe i les dues del Rastre) . És lloable, però alhora pertinent i correcte que Tortosa, ciutat integrada a la Red de Juderias vetlli, cuidi, divulgui i posi en valor aquets actius epigràfics, així com el seu Call, per la dignitat dels seus tresors hebreus. 

LA XX DIADA D'AMICS DELS CASTELLS, POSARÀ EN VALOR EL POBLAT I LA TORRE DE FULLOLA

L’associació celebrarà el diumenge 29 de novembre la vintena Diada a Fullola, un espai sovint desconegut pels ebrencs.

La Diada s’iniciarà les 9:00h sent el punt de trobada l’aparcament de la Fira de Remolins. El camí triat per dirigir-se a Fullola és el de Bítem, pel seu alt valor paisatgístic que recorre part de la serra de Cardó. Un cop a Fullola, sobre les 10h, tindrà lloc la lectura del Manifest i tot seguit es farà un guiatge pel poblat, la seva torre i església de la mà d’especialistes. La Diada finalitzarà aproximadament a les 13h. Tots els interessats en participar només cal que s'aproximin a les 9.00 hores del matí al lloc de concentració, tot i així tota la informació actualitzada es podrà consultar al web d’Amics dels Castells i a les xarxes socials.

El poblat de Fullola és un actiu d’un alt valor patrimonial, cultural, històric i paisatgístic dins de les Terres de l’Ebre, a més de ser un espai poc estudiat i conegut per la ciutadania del territori. Per aquesta raó, aquest any l’entitat vol posar el focus en aquesta part del patrimoni, reivindicant la seva recuperació i posada en valor. El president de l’Associació, Ramon Ruiz Fons, ha destacat que l’associació ha desenvolupat aquest Manifest per proposar tota una sèrie d’actuacions que poden ajudar a recuperar l’espai i potenciar l’estima pel mateix. Aquest manifest neix amb l’objectiu de cercar un compromís amb les institucions i administracions competents, en la creació d’una taula de treball on aconseguir els ítems manifestats.

La Junta, recentment renovada, enceta amb aquesta Diada els actes de celebració dels XX anys de l’Associació que es realitzaran al llarg del 2016. Tanmateix anima als socis i a totes aquelles persones interessades en el patrimoni a participar en aquesta Diada cultural, per conèixer i gaudir d’aquest espai excepcional i encisador.­

Els habitatges del nucli antic

Article publicat a El Punt el 7 març de 2010 per Enric Bayerri. // L'Ajuntament de Tortosa i el Departament d'Habitatge de la Generalitat estudien un conveni que convertirà el nucli antic en «zona de rehabilitació estratègica» de Catalunya. Això suposarà una sèrie d'accions i d'ajuts econòmics als particulars per a rehabilitar i millorar els habitatges de la zona històrica, que, d'altra banda, és objecte de diverses actuacions dins el pla integral del nucli vell, com ara arranjament de carrers, esponjament i habilitació d'espais lliures o enllumenament. A banda dels monuments específics (catedral, Reials Col·legis i altres), tot el nucli antic de Tortosa fou declarat conjunt històric artístic de caràcter nacional el 1976, cosa que, afegida a la creació de la delegació de Cultura de la Generalitat i la comissió territorial del Patrimoni el 1980, suposà un important pas endavant per a la salvaguarda de l'important llegat històric i artístic tortosí.

El patrimoni històric de Tortosa ha estat objecte d'agressions al llarg dels anys, però les que més dolen són les recents, quan formalment ja hi havia una cultura historicista, i els òrgans oficials estaven integrats per persones en teoria lletrades. El 1962, en adquirir la possessió dels terrenys d'Orleans, l'Ajuntament enderrocà les casernes de Sant Francesc, un edifici significatiu de l'arquitectura militar del segle XVIII; al seu solar es va projectar una urbanització de xalets i finalment es va construir l'hospital Verge de la Cinta, una decisió del tot inadequada, com s'ha demostrat al cap dels anys. El 1965 es va destruir el tram de muralla que unia les fortificacions del Sitjar amb el fort d'Orleans, molt malmès des de l'obertura de la carretera Simpàtica el 1894, però, en qualsevol cas, perceptible i recuperable; el 1966, en reconstruir-se l'església de Sant Blai, l'aleshores bisbe de Tortosa, Manuel Moll, va fer sortir a la força el delegat de Belles Arts que volia investigar unes restes arqueològiques aparegudes als fonaments; el 1967 la Diputació enderrocà el palau del baró de Purroy, amb un vestíbul i escales d'accés del segle XVII, per construir un bloc d'habitatges de nova planta amb l'edifici del Patronat, també enderrocat; el 1975 el que era president dels Cantaires de l'Ebre, amb la indiferència de l'Ajuntament, dinamità un tram de la muralla interior del Rastre del segle XV, per encabir-hi una pista de bàsquet que mai va funcionar; pocs anys després, el mateix personatge féu obres a les restes de la torre de la muralla exterior per habilitar-se un xalet; el 1979 l'Ajuntament autoritzà a convertir la sala d'actes del balneari de Porcar en aparcaments a la venda i, ara fa dos anys, fins i tot es va plantejar enderrocar tot el balneari per fer-hi habitatges; el 1984, en clausurar-se el cementiri vell, el regidor de l'àrea decidí abatre els arbres interiors que definien uns jardins de notable valor estètic i, alhora, cremar tots els arxius (la història dels enterraments esdevinguts des de 1844), perquè li semblaven «funeraris».

Parlant d'arxius, són ben recents les pèrdues dels arxius fotogràfics d'Escudé (amb una important col·lecció de plaques de vidre del segle XIX) i el de la família Ramos (amb negatius dels anys quaranta i cinquanta); i l'arxiu històric del Banc de Tortosa es va salvar gairebé de miracle. Tot plegat en la línia del que va succeir el 1902, quan empleats municipals van abocar al riu carretonades plenes de restes de ceràmica trobades al subsòl de la ciutat, que havia anat col·leccionant durant anys l'arquitecte Joan Abril per constituir el Museu de la Ilercavònia; el nou Ajuntament, dit liberal progressista, va considerar que allò era brossa.

Des de fa uns anys l'associació cívica Amics dels Castells es preocupa per la recuperació de les fortificacions i entorn del nucli antic, una iniciativa de la societat civil que ha estat capaç d'estimular els poders públics, sempre alentits per l'oportunisme de cada moment.

Els castells al "Què fem?"

El sumplement d'oci, turisme i cultura del diari La Vanguardia (16/10/2009) Què fem? va dedicar un reportatge als recintes emmurallats de Tortosa. El periodista hi destaca la importància de les fortificacions de la ciutat amb un traçat relativament visible però a la vegada molt descongut fora de la comarca. El text reccomana un itinerari per les muralles i inclou informació pràctica amb restaurants i allotjaments. Cliqueu sobre les imatges de sota per poder llegir el text.

10 milions per la Castell de la Suda

Bona notícia per a la promoció econòmica de Tortosa gràcies a l'aprofitament del seu patrimoni. El Parador de la ciutat, situat al Castell de la Suda, es renova i inverteix 10 milions d'euros, creant nous llocs de treball. Apostarem molt més en aquest sector en una ciutat que clama al cel la seua potenciació del patrimoni? Felicitar al director del Parador, artífex de la millora.

Us adjuntem notícia apereguda a El Punt:

El president de la societat estatal Paradores de Turismo, Miguel Martínez, va explicar ahir el projecte de reforma integral del parador de Tortosa, instal·lat al castell de la Suda des del 1976. Tal com va avançar aquest diari, l'obra s'executarà el 2010, però el cost final del projecte no serà de 7 milions d'euros sinó que s'ha elevat fins a 10milions. «Les obres començaran a l'estiu i s'allargaran durant un període de divuit mesos, en què la instal·lació hotelera estarà tancada al públic», va dir Martínez. El projecte redueix de 72 a 70 el nombre d'habitacions, que seran més espaioses, i hi haurà una de les tres plantes que tindrà bany amb sauna i hidromassatge. A més de la reforma total de les instal·lacions, les obres dotaran el parador de Tortosa d'un centre de convencions de 360 metres quadrats i un balneari urbà amb zona de tractaments i de banys que s'obrirà al públic en general. Paradores estima que aquests nous serveis permetran la creació d'una vintena de llocs de treball, que s'afegiran als quaranta-cinc que hi ha actualment.