“EN LO ANY 1575
ESSENT PROCURADORS DE LA CIUTAT DE TORTOSA LOS MAGNÍFICS SENYORS MOSSÈN MIQUEL
SIMEON PINYOL, MOSSÈN VICENT CANADER, DONCELL E MOSSÈN STEVE TORNER, NOTARI,
FONC FETA LA PRESENT OBRA”
És així com versa
la làpida commemorativa encara existent en el basament del molí de l’Assut de
Xerta. La làpida anava acompanyat de l’escut de la ciutat que va ser picat a
posteriori, durant el segle XVII, moment en que es va reconèixer la
independència de la vila de Xerta al 1628.
Tot i així el molí
de l’Assut és una obra d’enginyeria medieval, que forma part del conjunt de l’Assut,
el qual va ser construït per captar l’aigua de l’Ebre i derivar-la als dos
canal de reg: el de la dreta i el de l’esquerra. Aquesta obra va ser construïda
per la ciutat de Tortosa, a la dècada del 1440. Les primeres referències que
consten davant la necessitat de la construcció d’un molí fariner daten del
1457, tot i així no es pot constatar l’existència d’un molí fins al 1530, sent
aquest substituït per altre que introduïa la tècnica del regolf un vint anys
després.
Ja al 1565 se li
encomana a Cristòfol Moiano la visita de diferents molins del Llobregat per introduir aquesta nova
tècnica, visitant entre altres el de Molins de Rei. En la construcció del nou
molí intervé el picapedrer Domingo Vilabona, originari de Cretes i pare de Joan
Vilabona autor de la Vila d’Arnes i l’església d’Ascó. Domingo Vilabona amb
Juan del Orrio, mestre major de la catedral de Tortosa, van relaitzar les
visures pertinents per tirar endavant el projecte fent del molí un lloc capaç “de
moldre en qualsevol sterelitat y tostemps que lo altredeixa de moldre per poca
aygua...”, referint-se al molí que es va construir al marge esquerre a la riba
de Tivenys a l’any 1567.
La tècnica del
regolf consisteix en que l’aigua entri per un extrem i es fa passar per
diferents cilindres de pedra que feien moure uns eixos, que encara es poden
trobar dins del molí. A la part exterior del molí hi podem trobar el baixador
de els embarcacions, on encara es conserven unes anelles gegantines per amarrar-les.
El molí consta de dues parts ben diferenciades.
D’una part l’estructura inferior, realitzada en pedra carreuada, perfectament
encaixada, on es conserven les canalitzacions, els engranatges. A la part
superior hi trobem una sobreestructura que serveix per habitatge als moliners.
Aquesta última part actualment és la que acumula més deterioraments, amb mitja
teulada ensorrada. Entre altres cal destacar la superació de grans riuades com
la del 1582, 1605, 1617, 1626, 1766, 1787, 1853, 1907 i 1937, demostrant la
gran solidesa del basament.
Amb els pas del
temps, el molí va adquirir l’aparença actual, pujant més plantes, lloc on
situar les maquinàries. A mitjans del S XIX amb l’obra del Cans de la Dreta de
l’Ebre, aquest es va fer passar pel costat del molí, deixant-lo en una mena d’illa.
A les primeries del segle XX, es van instal·lar unes turbines per generar
energia elèctrica (encara es poden trobar restes d’aquestes dins del molí) i
per últim fa vint anys es va construir una nova central hidroelèctrica una mica
més al sud del molí.
Fonts:
Elements d’arqueologia industrial en el tram
baix del riu Ebre de Dídac Gordillo Bel.
Dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni de
les Terres de l’Ebre sobre el conjunt de
l’assut de Xerta de Josep Moragrega, Ferran Torta, Albert Curto i Marta
Martínez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada