EL MOLÍ DE L’ASSUT. XXII DIADA AMICS DELS CASTELLS I DEL NUCLI ANTIC DE TORTOSA

“EN LO ANY 1575 ESSENT PROCURADORS DE LA CIUTAT DE TORTOSA LOS MAGNÍFICS SENYORS MOSSÈN MIQUEL SIMEON PINYOL, MOSSÈN VICENT CANADER, DONCELL E MOSSÈN STEVE TORNER, NOTARI, FONC FETA LA PRESENT OBRA”


És així com versa la làpida commemorativa encara existent en el basament del molí de l’Assut de Xerta. La làpida anava acompanyat de l’escut de la ciutat que va ser picat a posteriori, durant el segle XVII, moment en que es va reconèixer la independència de la vila de Xerta al 1628.

Tot i així el molí de l’Assut és una obra d’enginyeria medieval, que forma part del conjunt de l’Assut, el qual va ser construït per captar l’aigua de l’Ebre i derivar-la als dos canal de reg: el de la dreta i el de l’esquerra. Aquesta obra va ser construïda per la ciutat de Tortosa, a la dècada del 1440. Les primeres referències que consten davant la necessitat de la construcció d’un molí fariner daten del 1457, tot i així no es pot constatar l’existència d’un molí fins al 1530, sent aquest substituït per altre que introduïa la tècnica del regolf un vint anys després.

Ja al 1565 se li encomana a Cristòfol Moiano la visita de diferents molins  del Llobregat per introduir aquesta nova tècnica, visitant entre altres el de Molins de Rei. En la construcció del nou molí intervé el picapedrer Domingo Vilabona, originari de Cretes i pare de Joan Vilabona autor de la Vila d’Arnes i l’església d’Ascó. Domingo Vilabona amb Juan del Orrio, mestre major de la catedral de Tortosa, van relaitzar les visures pertinents per tirar endavant el projecte fent del molí un lloc capaç “de moldre en qualsevol sterelitat y tostemps que lo altredeixa de moldre per poca aygua...”, referint-se al molí que es va construir al marge esquerre a la riba de Tivenys a l’any 1567.

La tècnica del regolf consisteix en que l’aigua entri per un extrem i es fa passar per diferents cilindres de pedra que feien moure uns eixos, que encara es poden trobar dins del molí. A la part exterior del molí hi podem trobar el baixador de els embarcacions, on encara es conserven unes anelles gegantines per amarrar-les.

El  molí consta de dues parts ben diferenciades. D’una part l’estructura inferior, realitzada en pedra carreuada, perfectament encaixada, on es conserven les canalitzacions, els engranatges. A la part superior hi trobem una sobreestructura que serveix per habitatge als moliners. Aquesta última part actualment és la que acumula més deterioraments, amb mitja teulada ensorrada. Entre altres cal destacar la superació de grans riuades com la del 1582, 1605, 1617, 1626, 1766, 1787, 1853, 1907 i 1937, demostrant la gran solidesa del basament.

Amb els pas del temps, el molí va adquirir l’aparença actual, pujant més plantes, lloc on situar les maquinàries. A mitjans del S XIX amb l’obra del Cans de la Dreta de l’Ebre, aquest es va fer passar pel costat del molí, deixant-lo en una mena d’illa. A les primeries del segle XX, es van instal·lar unes turbines per generar energia elèctrica (encara es poden trobar restes d’aquestes dins del molí) i per últim fa vint anys es va construir una nova central hidroelèctrica una mica més al sud del molí.

Fonts:
Elements d’arqueologia industrial en el tram baix del riu Ebre de Dídac Gordillo Bel.
Dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre  sobre el conjunt de l’assut de Xerta de Josep Moragrega, Ferran Torta, Albert Curto i Marta Martínez.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...