És un antic poblat, que actualment resta
despoblat i fortament abandonat. Situat al N-E del terme de Tortosa, presenta
un accés complicat, per la seva llunyania de cap nucli de població actual.
Aproximadament es situa a uns 16 km de Tortosa i a uns 7 KM d’El Perelló.
Situat a una zona de muntanya de pendents
suaus on es conreen arbres de secà, on les vessants majoritàriament es
presenten aterrassades per a permetre el conreu principalment d’oliveres, tot i
així encara resten gran quantitat de boscos de pi i garriga.
El nucli principalment consta de la Torre, una
torre cilíndrica de protecció i defensa, d’una gran esveltesa, sent el seu
diàmetre de 4,5m i una altura de 20 aproximadament. Aquesta torre presenta un
únic accés situat a uns 5 metres del terra. En aquest nivell es troba la planta
principal, des de la qual es pot accedir als cossos superiors i a l’inferior.
La fàbrica de la Torre és de maçoneria, on s’aprecia un treball en vertical, la
qual la posa en perill de dividir-se en dues parts.
A l’esquerra de la torre i podem trobar l’Església
del poblat. On encara es conserva i destaquen els arcs de diafragma apuntats
que aguantaven la coberta, al mur sud hi destaca la portalada d’entrada de la mateixa
d’arc de mig punt. En un dels vèrtex de l’edificació es pot observar un escut
de la ciutat. Al seu interior destaca una gran pila redona.
Al voltant d’aquestes dues edificacions més
singulars d’època gòtica hi podem trobar multitud de restes d’habitatges alguns
d’ells molts enrunats, la majoria d’ells estan aïllats i els que ens han
perdurat fins als nostres dies ha estat per ser reutilitzats com a magatzem o
aixopluc.
Fullola ha estat la gran oblidada, tant per la
historiografia com per la ciutat i el territori. A falta d’estudis en
profunditat, la prospecció superficial de la zona ha permès visualitzar material ceràmic islàmic, en poca quantitat
comparat amb el material medieval cristià i ceràmica blava dels segle XVII.
Fullola forma part de tota una sèrie de
monuments que situats fora del nucli de
la ciutat son prou interessants com per a ser revaloritzats, posant-los en valor
i recuperant-los. Per evitar la degradació del nostre patrimoni.
