Ahir vam poder altre cop fruir del guiatge i
teatralització realitzada per Pili Cugat i Carlos Lupprian, però de tot el
vist, escoltat i tractat ens centrarem en destacar una de les peces més
importants que actualment conserva el Parador Nacional del Castell de la Suda
de Tortosa.
Es tracta de la làpida de la sepultura del
caid Abb al Salam, el qual exercia el comandament militar, tenint la
jurisdicció civil de tota la província islàmica, assolint fins i tot la
responsabilitat de tresorer, controlant una de les regions més riques. Un
càrrec que va aconseguir com a colofó d’una carrera funcionarial que va
desenvolupar en diferents províncies d‘Al-Àndalus.
Al morir a l’any 961 i per a perpetuar la seva
memòria es va llaurar aquesta peca en marbre, amb una cal·ligrafia cúfica, la
qual consta de línies rectes i angulars que sovint són allargades en
horitzontal i en vertical. El seu estil és considerat el tipus l’escriptura més
antic i va ser emprada entre els segles VIII i X, tant en manuscrits i monedes,
com a element decoratiu d’edificis públics com privats.
Aquesta làpida i tomba van reposar al
cementeri de la Suda de Tortosa, fins al 1972 quan les excavadores de les obres
del Parador la van descobrir, una tomba esplèndida que mantenia la posició i
orientació en direcció a la Meca i estucada en roig.
Tot i la importància de la troballa, és
possiblement una de les peces patrimonials que alberga la ciutat de Tortosa més
desconeguda per part de la seva ciutadania. Arran aquesta troballa i passats
uns anys es van iniciar unes campanyes
arqueològiques que van descobrir i localitzar una necròpolis i l’exhumació de
més d’una trentena d’enterraments.
La làpida que entre altres preceptives de
l’Alcorà afirma que el Paradís és veritat, resta com a objecte presidencial a
l’entrada de la recepció del Parador. Tot i així, de la tomba no es pot afirmar
el mateix i tret d’un panell explicatiu, es confon entre el guirigall de
pedres, sorra i herbes que senyoregen l’espai de l’única necròpolis a l’aire
lliure àrab a cel obert que es conserva a Catalunya.
Font: A. CURTO, “La tomba d’un caid”, a
J.Vidal, A.Curto (coord.) Patrimoni al rebost (II), Tarragona, 2004.
