ELS MOLINS DE LA SÈQUIA DE LES FONTS. XXII DIADA AMICS DELS CASTELLS.

Recollim aquesta informació publicada a la xarxa, per documentar els espais que visitarem en la propera XXII Diada d’Amics dels castells i nucli antic de Tortosa.

Sèquia de les Fonts. Foto Amics dels Castells

Xerta té tota l'abundància de l'aigua de l'Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims però, encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns foren els primers que canalitzaren l'aigua de les Fonts dels Ullals. Varen construir una sèquia per conduir les aigües des d'aquest lloc fins al poble, i al voltant d'aquesta, a partir del segle XV, van anar sorgint diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, com és el cas dels tres molins escalonats (el molí de Dalt datat de l'any 1600, el del Mig i, el de Baix del segle XV) que van ser propietat de la destacada família Oliver de Boteller fins a principis del segle XIX. A partir de l'any 1918 es va instal·lar fins i tot, una central hidroelèctrica que amb part de l'aigua de la sèquia generava energia elèctrica per als municipis de Xerta i Aldover.

Detall de les pintures murals conservades a l'interior de la Hidroelèctrica.
Foto Amics dels Castells.

Al llarg de la sèquia que condueix l'aigua dels ullals de les Fonts de Paüls a la vila van anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, els més importants foren els que formaven part de l'anomenada fàbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'últim tram de la sèquia de les Fonts.

Molí de Dalt. Font foto M@RC.

El molí de Dalt, construït el 1600, important pel seu entorn, que es troba annex a la bassa de Dalt, construcció d'època medieval. Edifici de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria. Té planta baixa i dos pisos; l'entrada es fa per una porta de llinda amb brancals de pedra. La llinda és una biga de fusta on hi ha gravada la data de 1600. Davant de la casa hi ha una estructura metàl·lica a mode de porxo que serveix per sostenir la parra. A sota hi ha un mosaic de rajoles policromades amb la imatge de Sant Antoni. Al segon pis destaca el gran nombre d'obertures rectangulars, disposades de forma regular. A l'interior es conserven restes d'una volta de mig punt força tosca. Prop del molí hi ha una bassa d'aigua datada en època medieval. Aquesta sèquia ha estat reparada als anys vuitanta del s. XX 

El molí del Mig, construït a principis de segle XVIII. Actualment es troba en ruïnes. Actualment es conserva en molt mal estat; s'han tombat les parets laterals, deixant en perillós estat la coberta. L'edifici és de maçoneria ordinària de planta mixtilínia, perpendicular amb el mur posterior de forma semicircular; consta d'una sala alta. Sota seu hi ha un soterrani cobert amb una volta rebaixada. L'accés es fa per una porta de llinda amb una finestra a sobre, coberta a una sola vessant inclinada cap a la façana. A uns 100m. seguint la sèquia hi ha el molí de baix.

Molí de Baix. Foto inicis de segle XX.

El molí de Baix, l'edifici principal data del segle XV i és d'estil gòtic, el qual conserva nombrosos elements arquitectònics de l'època com és el cas de l'arc apuntat. També és força important un edifici annex a finals del segle XIX. Conjunt format per tres edificis en forma d' "L". El central és el més gran de tots, destaca un arc amb dovelles de pedra, lleugerament apuntat. Amb el temps ha patit diverses modificacions, sobre l'arc hi havia un escut, avui no visible. L'interior està format per una volta gòtica apuntada i destaca un escut de Catalunya gravat a la paret. A la dreta trobem un segon edifici també amb una portalada gòtica i una altra entrada d'arc de mig punt, totes dues de pedra. La paret és de maçoneria. A la zona superior hi ha una petita cornisa de maó. La coberta està feta amb teula àrab. El tercer edifici és ja molt posterior, sobre la porta hi figura la data de 1888. És un habitatge d'estil eclèctic de planta baixa, pis i golfes. Destaca una cornisa amb elements decoratius. Els balcons són poc profunds i la barana, feta d'obra. 

Aquets edificis són BCIL, Bé Cultural d'Interès Local

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...